Els riscos de negar la violència masclista, un perill real allà on governen PP i Vox

"La violència de gènere no existeix, la violència masclista no existeix", va dir sense embuts José María Llanos, diputat de Vox a València. Poc després va sortir a matisar les seves paraules dient que treballaran per erradicar tot tipus de violència, però es va mantenir en la seva tesi que la violència de gènere no existeix.

També la presidenta d'Extremadura, del PP, es va veure esmenada quan, en les negociacions per formar govern, va descartar Vox: "Jo no puc deixar entrar al govern els que neguen la violència masclista", va dir el 20 de juny María Guardiola. Però en només 10 dies es van salvar totes les reticències, i PP i Vox han format govern a la Junta, un govern que, per cert, ha suprimit la Conselleria d'Igualtat.

Aquest tipus d'opinions, cada vegada més esteses, poden posar en risc, segons els col·lectius feministes, els avenços que s'han fet en la prevenció de la violència masclista i el suport a les dones que la pateixen.

"Tota aquesta lògica d'extrema dreta... Ara posar-nos a discutir si la violència masclista existeix o no existeix és evidentment un retrocés terrible."

"Ens trobem amb situacions que són una autèntica falta d'escrúpols", denuncia Laia Rosich, la directora general per a l'erradicació de les violències masclistes de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat.

Fugint de les pancartes i les condemnes

Un cop l'extrema dreta ha entrat a les institucions ja s'han donat algunes situacions fins ara mai vistes, com el minut de silenci que hi va haver després de l'assassinat masclista d'Antella, al País Valencià. Vox, que ostenta la presidència de les Corts, no va voler situar-se darrere la pancarta de condemna en l'acte que es va fer a València.

El lema era "Les Corts contra la violència masclista" i, per contra, la presidenta de les Corts, Llanos Massó, i la resta de diputats de Vox es van distanciar voluntàriament dels manifestants.

Mentrestant, l'alcaldessa socialista d'Antella acollia a casa seva els familiars orfes del crim: "Hi ha un xiquet de 12 anys que se l'han quedat uns veïns i una xica de 27 anys que me l'he emportat a casa", va dir emocionada Eugenia García Giménez, l'alcaldessa socialista d'aquesta localitat valenciana.

A Madrid hi va haver una altra situació d'aquest tipus, quan Vox tampoc es va voler situar sota la pancarta de condemna per l'assassinat d'una dona a Móstoles on es podia llegir: "Ja n'hi ha prou! No a la violència de gènere".

La regidora d'extrema dreta Carla Toscano va optar per quedar-se a uns metres de la resta dels polítics madrilenys sostenint un cartell que deia: "Vox amb totes les víctimes de violència".

Toscano seguia les directrius del partit, com Javier Ortega Smith, vicepresident de Vox, explicava a la premsa: "Vox és un partit que nega que la violència tingui gènere i s'ha de combatre tota la violència en el si intrafamiliar."

El que hi ha darrere l'estratègia de Vox

Per les expertes en violència masclista, aquest ús de les paraules pot acabant esdevenint una perversió del llenguatge i dels fets que pot ser perillosa.

"La violència masclista i especialment en la relació de parella a vegades es veu malauradament com: aquest home ha matat aquesta dona, i fi de la història", diu Patsilí Toledo, experta en feminicidis i professora de la Universitat Pompeu Fabra.

Un exemple d'aquesta reducció de la violència masclista a un problema només de parella el va fer explícit el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, quan va voler justificar la condemna contra el dirigent d'extrema dreta del País Valencià Carlos Flores. "Va tenir un divorci dur que va comportar un abús verbal contra la seva exdona", va dir Feijóo.

El cert és que Flores va ser condemnat el 2002 per l'Audiència Provincial de València per un delicte de violència psíquica habitual i 21 faltes de coaccions, injúries i vexacions contra la seva exparella.

"El risc principal és aquesta lògica a què volen retornar ells de què són situacions puntuals, de què és una persona a qui en un moment puntual li passa alguna cosa i que, per tant, té aquesta reacció violenta, quan el que sabem és que és estructural", incideix Laia Rosich

"Què vol dir estructural? Que afecta la nostra cultura, a tots i a totes."

Rosich es mostra preocupada perquè els departaments específics d'ajuda a la dona i les conselleries d'Igualtat estan sent eliminats en algunes de les comunitats autònomes on governa el PP amb Vox.

Les expertes assenyalen com a exemple les illes Balears, on ara aquesta matèria passarà a ser una direcció general de la cartera de Serveis Socials i Famílies. El concepte "família" ha estat molt present en els discursos de la nova presidenta balear, Marga Prohens, i Vox l'ha reivindicat a fons.