Els secrets dels anells de Saturn: quan es van crear i per què acabaran desapareixent

El sistema solar es va formar fa uns 4.600 milions d'anys, però alguns dels anells que envolten els seus planetes podrien tenir una vida molt més curta, astronòmicament parlant.

Tres estudis publicats aquest mes de maig --a Science Advances i a la revista Icarus per partida doble-- han anunciat una nova troballa sobre el temps de vida que tenen els anells de Saturn: van aparèixer molt temps després que el gegant gasós.

Així ho ha confirmat una nova investigació que parteix de les dades capturades per la missió Cassini de la NASA, que va orbitar el gegant gasós del 2004 al 2017.

"La nostra conclusió ineludible és que han de ser relativament joves segons els estàndards astronòmics. Només tindrien uns centenars de milions d'anys", explica Richard Durisen, professor emèrit d'Astronomia de la Indiana University Bloomington i autor principal dels dos estudis d'Icarus.

A més, Durisien també apunta que, si ens fixem en el sistema de satèl·lits de Saturn, "hi ha pistes que ens indiquen que va haver-hi un succés molt dràstic en els darrers centenars de milions d'anys".

"Si els anells de Saturn no són tan antics com el planeta, això vol dir que va passar alguna cosa important perquè es pogués formar la seva increïble estructura, i això és molt emocionant d'estudiar."

Segons els investigadors, és probable que els set anells encara s'estiguessin formant quan els dinosaures vagaven per la Terra.

Les conclusions de la missió Cassini

Durant l'última etapa de la missió Cassini, la nau espacial va completar 22 òrbites passant entre Saturn i els seus anells. És per això que s'han pogut obtenir dades sobre la massa dels anells i sobre com els afecten els meteorits. I totes aquestes dades apuntaven en la mateixa direcció: els anells són més joves que el planeta.

En gran part, aquests elements estan formats de gel, tot i que també compten amb un petit percentatge de pols rocosa creada a l'espai per fragments d'asteroides trencats i micrometeoroides. Aquestes peces, similars als grans de sorra, xoquen amb les partícules que formen els anells i creen deixalles flotants, que acaben formant part dels anells que orbiten el planeta.

Els científics també han pogut mesurar quanta de la pols còsmica que orbita pel sistema solar de manera regular acaba acumulada als anells del gegant gasós. Durant 13 anys, la nau espacial va recollir 163 grams de pols originats més enllà del sistema de Saturn mentre giraven al voltant del planeta. És per això que, en veure que els anells del planeta estaven sorprenentment "nets", van deduir que no hi devien haver estat prou temps per acumular un excés de pols còsmica.

També han descobert que, a mesura que els meteoroides s'infiltren als anells, empenyen el material més interior d'aquesta formació cap a Saturn a un ritme ràpid. La missió Cassini va observar que els anells estaven perdent moltes tones de massa per segon, i això significaria que no els queda gaire temps de vida, astronòmicament parlant.

Els investigadors estimen que només duraran uns quants centenars de milions d'anys com a màxim, i han assegurat que és molt possible que, en un futur encara molt lluny, es deixin de veure amb un telescopi des de la Terra.

Alguns astrònoms han arribat a la conclusió que els anells brillants i gelats han de ser els més joves, perquè encara no s'han erosionat ni s'han enfosquit per les interaccions amb meteorits al llarg de milers de milions d'anys.

L'origen dels anells encara és un misteri

"Es pot especular que els anells relativament insignificants al voltant de Neptú i d'Urà siguin restes d'anells que abans eren massius com els de Saturn.", ha assegurat Paul Estrada, científic investigador del Centre d'Investigació Ames de la NASA de Mountain View, de Califòrnia, i coautor d'un dels tres estudis.

"Potser en algun moment, en un futur no tan llunyà astronòmicament parlant, després que els anells de Saturn s'hagin triturat, s'assemblaran més als d'aquests planetes."

Els científics admeten que encara no saben del cert com van originar-se aquests anells, tot i que apunten que és possible que la inestabilitat gravitatòria destruís algunes de les llunes gelades que orbiten el planeta gegant i creés prou material per arribar a generar-los.

Confien que les futures missions destinades a estudiar algunes de les llunes de Saturn puguin aportar més informació sobre com es van crear aquests anells.

"Si podem descobrir què va passar fa uns quants centenars de milions d'anys perquè es formessin els anells, potser podríem acabar descobrint per què la lluna de Saturn, Enceladus, expulsa aigua, gel i material orgànic de les seves profunditats. Potser fins i tot acabem trobant l'origen d'Enceladus i tot."