Els futurs secrets d'estat podrien tenir data de caducitat: 50 anys prorrogables

El govern espanyol proposa que els secrets oficials només puguin mantenir-se ocults durant 50 anys, prorrogables 15 més. El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dilluns a l'avantprojecte de llei d'informació classificada, que introdueix data de caducitat en els alts secrets estatals.

Un altre punt destacat del text és que entrega al Ministeri de la Presidència el control dels secrets, que fins ara estava en mans del CNI, és a dir, del Ministeri de Defensa.

D'aquesta manera, el departament que dirigeix Félix Bolaños assumirà l'autoritat per proposar la desclassificació d'un document, una potestat que fins ara tenia el ministeri que encapçala Margarita Robles.

Tanmateix, la decisió final sobre si es desbloqueja una informació classificada està en mans del Consell de Ministres, almenys per aquells secrets amb el grau de protecció més alt.

Fonts de La Moncloa consideren "lògic" que aquesta qüestió quedi en mans d'un departament "transversal" i de "coordinació interministerial" com és el de Presidència, perquè hi ha informació classificada que afecta àmbits que van més enllà de la defensa, com poden ser la indústria o l'economia.

A l'espera de com queda configurada la llei, la reforma amb què treballa el govern espanyol preveu que la desclassificació de secrets oficials s'apliqui només en casos futurs.

La nova llei no suposarà la desclassificació automàtica de la documentació que hi ha classificada, encara que s'hagin complert els terminis. Això significa que fets com l'intent de cop d'estat del 23F o l'espionatge a independentistes fet amb el programari Pegasus en quedarien exclosos.

Tanmateix, sí que es podran desclassificar documents, si ho decideixen "d'ofici" les autoritats competents o a instàncies de persones afectades que ho sol·licitin. Segons ha explicat Bolaños en roda de premsa, la regla general serà "permetre la desclassificació", sempre que la informació no afecti la seguretat, la defensa de l'Estat o la integritat d'algú en concret.

Reforma d'una llei de 1968

Si la reforma prospera a les Corts, serà la primera llei de secrets oficials de la democràcia. La llei que hi ha vigent actualment és de 1968, en plena dictadura, tot i que s'hi va fer una modificació parcial l'octubre de 1978, abans que s'aprovés la Constitució.

El mes de maig, en una compareixença al Congrés sobre el cas Pegasus d'espionatge a independentistes catalans, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la reforma de la llei de secrets oficials i també de la llei que regula el control judicial al CNI.

A principis de legislatura, el Congrés va acceptar tramitar una reforma de la llei de secrets oficials, a instàncies del PNB. El text, però, fa dos anys que està bloquejat a la cambra i La Moncloa ha decidit donar-la per enterrada i impulsar la reforma a través d'un projecte de llei.

En l'últim debat sobre política general, en resposta al diputat del PNB Aitor Esteban, Sánchez va destacar que la nova llei homologarà Espanya "a les democràcies més avançades, complint amb els requeriments de la normativa de la UE i l'OTAN i els tractats internacionals subscrits" pel país.

Quatre categories de secrets

La nova norma fixa quatre categories de protecció segons el secret, en una divisió en una línia similar a la que marquen els socis de la Unió Europea i l'OTAN. De menys a més protecció, les categories són: restringit, confidencial, secret i alt secret.

La informació més sensible, que es considera que pot causar un dany extraordinàriament greu als interessos d'Espanya, està classificada com a alt secret i no es pot desvelar fins d'aquí 50 anys, com a mínim.

Els casos secrets són els que es creu que poden danyar greument el país; confidencials, els que poden perjudicar-lo; i els restringits, que ofereixen informació desfavorable.

Els terminis de desclassificació van des dels 4 als 50 anys, en funció de la categoria, tot i que podrà prorrogar-se en alguns casos. Els documents classificats com a alt secret estaran classificats durant 50 anys, tot i que podrà prorrogar-se durant 15 anys més.

Els qualificats com a secrets tenen un termini de 40 anys i una possible pròrroga de 10 anys més. Els confidencials es classificaran entre 7 i 10 anys i els restringits, entre 4 i 6. Els terminis són revisables en qualsevol moment per la mateixa autoritat que els hagi classificat.

Fins a aquesta reforma, l'actual llei preveia que els secrets oficials es mantinguessin ocults de manera indefinida i no establia un procediment explícit per a la desclassificació de documents secrets.

Sí que precisa que la qualificació de secret o confidencial "correspon exclusivament, en l'esfera de la seva competència, al Consell de Ministres i a la Junta de Caps de l'Estat Major".

Vuit desclassificacions en més de 50 anys

Des que va entrar en vigor la llei de secrets oficials, fa 54 anys, el govern espanyol només ha desclassificat documents secrets en vuit ocasions:

• L'abril de 1997, el Tribunal Suprem va reclamar 13 documents relacionats amb els GAL. El govern de José María Aznar va desclassificar els anomenats "papers del CESID", sostrets per l'excoronel Juan Alberto Perote, que es van incorporar als sumaris dels casos Lasa i Zabala, Oñaederra i Lucía Urgoitia. A banda d'acatar l'ordre del Suprem, l'executiu va aprovar la desclassificació de tots els documents relacionats amb la guerra bruta contra ETA.
• El març de 2004, dies després dels atemptats de l'11M, el govern espanyol va desclassificar dos informes del CNI amb una cronologia en temps real de tot el que va passar entre quarts de vuit del matí del dia 11 fins a la jornada electoral del dia 14.
• El juliol de 2004, quatre mesos més tard, el Consell de Ministres va permetre l'accés a pràcticament la totalitat dels documents reclamats per la comissió d'investigació sobre els atemptats. L'excepció van ser sis documents del CNI sobre el seu funcionament, serveis secrets estrangers o organitzacions internacionals.
• El setembre del 2005, l'executiu va acordar la desclassificació d'informes secrets per enviar al jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo documentació relacionada amb els atemptats de l'11M i el suïcidi d'alguns presumptes autors dels atacs.

• El febrer de 2007, el govern espanyol va aprovar la desclassificació de documents del CNI sol·licitats pel jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno relacionats amb els vols en territori espanyol d'avions de la CIA que transportaven presumptes terroristes detinguts.
• El març de 2009, l'executiu va desclassificar tota la documentació sobre l'accident de l'helicòpter en què van morir 17 militars espanyols a Herat, a l'Afganistan, l'agost del 2005.
• El desembre de 2011, a petició de jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, el Consell de Ministres va desclassificar documents que estaven arxivats a l'ambaixada i els consolats d'Espanya a l'Argentina sobre els centenars d'espanyols desapareguts durant la dictadura militar al país sud-americà.
• El desembre de 2018 es va produir l'última desclassificació de documents aprovada pel govern espanyol. El Consell de Ministres va aprovar aixecar el secret sobre documentació relacionada amb l'Operació Kitchen, suposadament dissenyada pel Ministeri de l'Interior per robar material a l'extresorer del PP Luis Bárcenas, tal com havia sol·licitat el jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea. També es va acordar alliberar del deure de secret els funcionaris que haguessin participat en l'operatiu per tal que poguessin declarar.

Diferents terminis segons el país

Als socis d'Espanya de la UE i l'OTAN no hi ha unanimitat sobre el temps que cal que passi abans d'obrir al públic els documents oficials.

Depèn de la importància que tinguin per a la seguretat de l'Estat:

• França: 50 anys, amb excepcions. A França, la llei estableix el dret dels ciutadans a accedir als documents administratius, tot i que hi ha restriccions que afecten les deliberacions del Consell de Ministres, la defensa, la política exterior, la seguretat de l'estat o la integritat de la moneda i el crèdit públic.
  
  En el cas de documents que puguin afectar la defensa, la difusió, sostracció o robatori es castiga amb fins a set anys de presó i 100.000 euros de multa. Aquests documents poden divulgar-se al cap de 50 anys, tot i que hi ha dues excepcions: documents que poden afectar la seguretat de les persones que s'hi citen o bé els que poden permetre concebre, fabricar, localitzar o utilitzar armes nuclears, químiques o biològiques.
• Itàlia: 15 anys prorrogables a 30. A Itàlia, la durada dels secrets oficials és de 15 anys. Tanmateix, quan expira aquest termini, el govern té 30 dies per decidir si ho prorroga 15 anys més. Els 30 anys no poden prorrogar-se.
  
  El secret oficial sempre l'ha de decidir el primer ministre del país en una sessió restringida davant del Comitè per a la Seguretat de la República, la comissió parlamentària que regula l'activitat dels serveis secrets.
• Alemanya: 30 anys. A Alemanya, la llei estableix un termini de 30 anys per a la desclassificació dels secrets oficials o material sensible, preferentment procedent dels departaments que treballen amb l'espionatge interior, exterior o militar.
  
  Arran d'una reforma aprovada el 2017, els departaments de l'espionatge poden determinar que no es desclassifiquin en virtut d'una sèrie d'excepcions. La coordinació dels departaments sobre espionatge depèn de la cancelleria.
• Regne Unit: 30 anys ampliables. Al Regne Unit, la llei de secrets oficials té com a objectiu evitar la filtració d'informació sensible sobre el govern i evitar actes d'espionatge. Tots els funcionaris governamentals, els treballadors de serveis de seguretat, jutges, policies, militars o els que tenen algun contracte amb l'administració estan subjectes a aquesta llei.
  
  Els documents sensibles del govern només poden fer-se públics després de 30 anys, però el termini es pot estendre si les autoritats consideren que la divulgació pot perjudicar la imatge del país, la seguretat nacional o les relacions exteriors.
• Estats Units: 75 anys en el cas d'informació "molt compromesa". Als Estats Units no hi ha cap llei de secrets oficials i, d'entrada, la revelació d'informació classificada no és il·legal. Tanmateix, hi ha diverses lleis que protegeixen la informació secreta i castiguen la revelació de secrets relacionats amb la defensa. Només els tribunals poden determinar si una informació compromet la seguretat nacional.
  
  Hi ha tres nivells de classificació de la informació: confidencial, secret i alt secret. Segons un decret de 2009, la documentació es desclassifica automàticament al cap de 25 anys. Segons el cas, però, pot prolongar-se fins als 50 anys, si suposa una amenaça per a la seguretat nacional; o fins als 75 anys, si es tracta d'informació compromesa, com la identitat d'un agent o el disseny d'una arma de destrucció massiva.
• Bèlgica: sense procediments per desclassificar. A Bèlgica, una llei de 1998 estableix un marc general per protegir la confidencialitat de documents sensibles i fixa sancions contra la difusió no autoritzada.
  
  No hi ha, però, un procediment per a la desclassificació de documents. Dos partits ecologistes han proposat un projecte de llei, que compta amb el suport de la coalició de govern, que proposa períodes de 20, 30 o 50 anys, segons el nivell de confidencialitat.
• Àustria: el secret oficial, present a la Constitució. A Àustria, el secret oficial està consagrat a la Constitució, un fet que ha generat problemes en el compliment de la llei de transparència, que obliga les autoritats a proporcionar informació als ciutadans en un termini de vuit setmanes, sempre que no afecti secrets oficials.
  
  En els darrers anys, hi ha hagut debat sobre si cal retirar l'estatus constitucional als secrets oficials per millorar la transparència en les àrees finançades amb diner públic.
• Hongria: termini de fins a 90 anys. A Hongria, hi ha quatre tipus de secrets oficials: la informació de distribució limitada, que poden estar classificats entre 10 i 50 anys; la informació confidencial, amb un termini entre 20 i 60 anys; i els secrets i els alts secrets, amb una classificació que pot anar entre els 30 i els 90 anys.
  
  Totes les classificacions s'han de revisar cada cinc anys, moment en què es pot modificar o eliminar la classificació.

Únic suport del PSOE

La normativa ha rebut crítiques d'una de les formacions de l'executiu, Unides Podem, i també del PP, Més País i els nacionalistes bascos. A l'espera que el text torni al Consell de Ministres, el text només té el suport del PSOE.

Unides Podem confia a poder introduir-hi canvis quan la llei torni al Consell de Ministres. El soci minoritari del govern espanyol discrepa principalment del termini de 50 anys per desclassificar alguns documents: "Ocultar secrets a la ciutadania durant 50 anys o més és tractar-la com a menor d'edat", ha lamentat a Twitter el president del grup confederal al Congrés, Jaume Asens:

Ocultar secretos a la ciudadanía durante 50 años o más es tratarla como menor de edad.

No es propio de democracias maduras tener miedo a conocer.https://t.co/GQDL5sILNQ

— Jaume Asens (@Jaumeasens) August 1, 2022

El PNB, un dels grups més actius en la demanda d'una nova llei de secrets oficials, considera que l'avantprojecte de llei és "decebedor" i qualifica els terminis per a la desclassificació de documents d'"exageradament llargs".

EH Bildu ha demanat al govern espanyol que "rectifiqui" el text. La formació de l'esquerra abertzale creu que no compleix "amb la paraula donada" ni tampoc "respon a les demandes del País Basc".

El principal partit de l'oposició, el PP, ha alertat que la llei de secrets oficials és "molt sensible" perquè afecta la seguretat nacional. El vicesecretari d'Economia del partit, Juan Bravo, s'ha queixat que l'executiu prefereixi informar Bildu que no pas els populars sobre el contingut de l'avantprojecte de llei.