"Els Serveis Socials som essencials": la feina continua, ara a distància i per internet

Amb el coronavirus, els Serveis Socials dels ajuntaments o altres recursos com centres oberts d'infància no s'han aturat. Segueixen treballant i mantenen la relació amb les persones que atenen, però ara a través de teletrucades o trucades telefòniques. I és que els Serveis Socials, per als seus usuaris, són molt essencials.

Els nens que hi van, hi berenen, hi sopen i, sobretot, s'ho passen bé. Ara, però, la relació ha de ser virtual. És una experiència nova i inesperada. Però se'n surten. Segueixen fent acompanyament pedagògic i aportació d'aliments.

Raúl García Milán és director del Centre Obert Rialles de la Fundació Champagnat-Maristes.

"Col·laborem en el repartiment d'aliments, en aquelles situacions que són més complexes i més sensibles."

Ja porten dos mil menús entregats. I també suport psicològic. María José Ramírez és educadora social i subdirectora del Centre Obert Rialles dels Maristes. Treballa a Santa Coloma de Gramenet. Explica que donen eines i suport a la feina parental de les famílies.

"Els diem això acabarà, no us preocupeu que tot el que té un principi té un final. Ja ens veurem les cares... amb una talla més de pantalons i s'ha acabat."

En Raúl constata que les famílies que s'acullen a aquest servei arriben amb mil i una circumstàncies.

"Hi ha gent acabada d'aterrar al territori, gent amb precarietat en l'àmbit de l'habitatge, amb precarietat en l'ambient laboral... I que agraeixen seguir connectats."

Míriam Guerra és usuària del servei Rialles, on van els seus dos fills. De fet, ara no hi van. Ara mantenen el contacte per internet.

"Veus que hi ha una persona que acompanya els teus fills i que es preocupa per ells. I, realment, et truca per preguntar-te com estàs, com ho portes. És important. I, la veritat, és que t'anima. Et vas motivant i penses 'un dia menys'."

 

Qui tampoc s'atura aquests dies són els Serveis Socials dels ajuntaments, siguin grans o petits. Els seus professionals continuen en contacte amb els usuaris, en la distància.

Helena Tarragó és treballadora social del Consell Comarcal del Vallès Oriental i fa un any que treballa per a l'ajuntament de Montmeló. El treball que normalment fa rebent visites al despatx o traslladant-se a les cases dels usuaris, ara ha canviat una mica. Els truca per telèfon, des de casa.

"La gent comença dient 'Estic molt bé'. I després quan entres més en el tema, et diuen 'Avui no he pogut dormir' o 'El meu fill ara no em pot venir a veure' o 'Estic una mica inquieta'..."

L'Helena atén casos que ja coneix d'abans del confinament, casos que s'agreugen -com un avi que fa quatre setmanes de no veu absolutament ningú- o casos que s'han reobert, que ja s'havien donat per tancats.

"La feina que fem habitualment ja és d'una càrrega emocional important. Però ara hi ha famílies que estan patint molt la incertesa d'aquests dies."

Des del confinament, explica, ha empitjorat molt la situació econòmica dels usuaris i la soledat s'ha agreujat. Per això, reivindica la seva feina.

"Igual que la salut, Serveis Socials som essencials."

La crisi del coronavirus fa témer també que hi haurà una crisi social. De fet, la Taula del Tercer Sector ja ha demanat al govern la creació d'un òrgan de coordinació que defineixi urgentment un pla d'emergència social, i recorda el 20% de pobresa estructural del país.