Els talibans declaren el final de la guerra: ja controlen tot l'Afganistan

Si és cert que una imatge val més que mil paraules, la que ens ha deixat Kabul aquest diumenge marca un abans i un després en la història recent de l'Afganistan.

Mentre el fins ara president de l'estat, Ashraf Ghani, embarcava en un vol per abandonar el país, al seu despatx hi seien una desena de talibans armats, escenificant així el canvi de paradigma en un país castigat per la guerra durant les últimes dècades.

Aquesta és l'escena, cedida per Al Jazeera.

Vint anys després, l'Afganistan torna a estar dirigit pels talibans, que han anunciat la fi del conflicte i han proclamat l'emirat islàmic. Mentrestant, les forces de l'OTAN i el personal de les ambaixades occidentals s'afanyen a abandonar el país per via aèria.

No són els únics que s'han dirigit cap a l'aeoroport des que va quedar clar que l'avanç talibà arribaria a la capital més d'hora que tard. Els afganesos que volen fugir del país intenten pujar a un avió desesperadament, i l'aeroport de Kabul s'ha convertit en un caos. 

Molts d'ells no es creuen la promesa dels talibans de no prendre represàlies contra aquells que hagin col·laborat amb el govern de Ghani. L'angoixa és tal que alguns fins i tot s'enfilen a les aeronaus que circulen per les pistes d'enlairament. 

This is the situation in Kabul airport! pic.twitter.com/f3kqAxJgCr

— Baber Khan Sahel (@BaberkhanSahel) August 16, 2021

6.000 soldats estatunitencs s'encarreguen d'intentar posar ordre a l'aeroport, i prioritzen l'evacuació dels seus compatriotes. Els talibans, de moment, no han volgut entrar-hi; des de fora, observen com el seu enemic abandona el país amb cada avió que s'enlaira.

L'evacuació no serà fàcil, i fins i tot el secretari de Defensa britànic, Ben Wallace, ha admès que "alguns ciutadans no tornaran".

Una evacuació a correcuita

Si s'ha de parlar d'imatges icòniques, els Estats Units no han pogut evitar que es repeteixi aquella que durant anys ha il·lustrat la retirada a correcuita d'una altra guerra que no van poder guanyar: la del Vietnam fa 46 anys. 

La instantània de l'helicòpter sobrevolant l'ambaixada estatunitenca, en aquest cas la de l'Afganistan, simbolitza l'error de càlcul de l'exèrcit nord-americà, que no creia que l'avanç talibà pogués arribar a la capital, i molt menys, a tanta velocitat.

Left: The US Embassy in Saigon, 1975
Right: The US Embassy in Kabul, 2021. #Taliban #Kabul #Afghanistan pic.twitter.com/WPHhsLXMAM

— onyango michael (@onyangomichae18) August 15, 2021

El Consell de Seguretat de l'ONU abordarà aquesta tarda amb una reunió d'urgència la situació a l'Afganistan. Hi intervindrà el secretari general, António Guterres, que ha fet una crida als talibans a respectar els drets humans, a garantir la sortida del país a tota la població que ho desitgi i a facilitar l'accés a l'ajuda humanitària.

Una conquesta sense oposició

Els talibans, un grup armat format per tot just unes 100.000 persones, han estat capaços de conquerir tot un país en poc més d'una setmana. En algunes de les últimes capitals de provínica no els ha calgut ni tan sols disparar un tret.

És una gesta militar només explicable amb la manca d'oposició real. I això que els Estats Units s'han gastat 9.000 milions de dòlars en entrenar l'exèrcit afganès.

El problema és que bona part d'aquests diners mai arribaven als soldats, sinó que es quedaven a les butxaques d'alts càrrecs d'un govern i d'una organització militar corruptes. A l'hora de la veritat, els soldats que havien de garantir el model d'estat imposat per Estats Units no han tingut cap inconvenient en desertar.