El president afganès abandona el país i els talibans prenen el control de Kabul

Els talibans ja controlen tot l'Afganistan. Aquest diumenge han entrat a la capital, Kabul. El president afganès Ashraf Ghani ha abandonat el país i els combatents talibans han pres el control.

El portaveu oficial dels talibans, Zabihullah Mujahid, ha assegurat a Twitter que els seus líders han donat l'ordre que no hi haurà represàlies cap als ciutadans afganesos ni tampoc contra els que hagin format part de l'administració o l'exèrcit, o els que hagin col·laborat amb els Estats Units o altres estats estrangers.

Inicialment, els talibans s'han quedat a les portes de la ciutat. S'han compromès a esperar l'evacuació dels estrangers però han acabat entrant a la ciutat, diuen, per garantir la seguretat i "evitar pillatges", segons ha explicat el seu portaveu. Els insurgents han pres el control de comissaries de policia, edificas de la seguretat i han entrat al Palau Presidencial.

Els talibans negocien una transferència pacífica del poder. El president del país ja és a l'estranger, segons ha confirmat ell mateix en una publicació a Facebook.

Ghani diu que marxa per evitar un "bany de sang".

"Els talibans han guanyat el judici de l'espasa i les armes i ara són els responsables de protegir l'honor, la riquesa i l'autoestima dels paisans. No van guanyar la legitimitat dels cors"

Algunes fonts situen el president del país al Tadjikistan.

Moltes organitzacions estan evacuant el seu personal del país o reduint la presència a la zona. Una d'elles és Metges Sense Fronteres. De moment, continuen treballant atenent els ferits, afectats i desplaçats, però avisen que, si augmenta la violència, la situació pot ser catastròfica.

Ofensiva final

Durant aquest cap de setmana, els talibans han ampliat molt la zona que controlaven i aquest diumenge al matí tenien 26 de les 34 capitals regionals i més de dues terceres parts del territori.

Aquest divendres ja van prendre en un sol dia Kandahar i Herat, la segona i tercera ciutats més grans del país, amb uns 600.000 habitants cadascuna; aquest dissabte han ocupat la quarta, Mazar-e Sharif, que en té uns 500.000.

Amb Jalalabad, la cinquena amb uns 280.000, ja han fet un pas gairebé definitiu per controlar tot el país. La caiguda de Kabul ha estat l'estocada definitiva. Els talibans han reconquerit en tres mesos el que van perdre fa 20 anys.

Un passeig

Els testimonis recollits per l'agència EFE evidencien que la conquesta del territori està suposant un passeig militar per a les milícies talibanes.

Segons un funcionari de Jalalabad que vol mantenir l'anonimat, els talibans han entrat a la ciutat sense cap mena d'oposició ni haver de disparar ni un tret:

"Els talibans han entrat aquest matí a la ciutat sense combatre i els han entregat la província sense enfrontaments, com a resultat de la mediació dels líders tribals."

Una altra ciutat, Nilli, capital de la província de Daikundi, al centre del país, també ha caigut sense cap tret, segons la diputada Sherin Mohsini:

"No hi ha hagut enfrontaments a Nilli, totes les forces de seguretat i funcionaris locals han evacuat la ciutat sense enfrontaments, i els talibans ara tenen el control de la ciutat."

Mohsini ha assegurat que durant l'últim any milers de soldats han mort lluitant contra els talibans i s'ha queixat que ara el govern estigui entregant així el país.

Igual que Jalalabad i Nilli, també Gardiz, capital de la província de Paktia, al sud-est del país, ha estat presa pels talibans sense oposició.

5.000 soldats per evacuar els nord-americans

Mentrestant, s'acceleren els plans de retirada occidental: els Estats Units han començat a evacuar la seva ambaixada coincidint amb l'anunci de l'enviament de més tropes.

La intenció és enviar-hi 5.000 soldats, 2.000 més dels anunciats inicialment, per cobrir la repatriació de tot el seu personal al país. També estan evacuant personal les altres ambaixades occidentals, com és el cas de l'espanyola.

Aquest mateix diumenge al matí s'han pogut veure helicòpters sobrevolant l'edifici de l'ambaixada nord-americana:

US helicopters seen this morning at US embassy Kabul. It seems the evacuation is underway. Photo by @AP pic.twitter.com/YxMQQeRF29

— Liz Sly (@LizSly) August 15, 2021

Al darrere, però, deixaran a la seva sort molta població afganesa que ha anat replegant-se cap a Kabul, fugint dels talibans.

En els últims tres mesos i mig, aquests s'han apoderat de 140 centres de districte i 26 capitals de província, i a primera hora del matí ja només en quedaven 8 sota control del govern afganès.

Malgrat les afirmacions dels talibans que no hi haurà represàlies, molts afganesos no s'ho creuen i estan intentant marxar de Kabul i del país.

Per això, els preus dels pocs vols que surten de la capital són ara mateix astronòmics i centenars de persones s'han concentrat als passos fronterers amb el Pakistan, que els ha obert temporalment.

Campaments a l'Iran

A l'Iran, que també té una llarga frontera amb l'Afganistan, i on ja hi ha uns 2 milions de refugiats d'aquest país, han preparat allotjaments provisionals preveient que n'hi arribaran més.

Ho ha explicat un portaveu governamental, que ha afegit que espera que no s'hagin de quedar massa temps al país, i puguin tornar quan la situació s'aclareixi.

Fa ja anys que l'Iran és una de les destinacions principals per als afganesos que fugen a l'estranger, però amb les sancions internacionals la situació econòmica no és massa bona, i el govern busca maneres de fer-los tornar.

Afganistan limita amb tres països més, al nord: Turkmenistan, Uzbekistan i Tadjikistan, amb els que comparteix molts menys quilòmetres de frontera que amb el Pakistan i l'Iran.

70.000 talibans contra 350.000 soldats

L'ofensiva dels talibans l'han feta en una inferioritat numèrica molt notable, 70.000 efectius front 350.000 soldats de l'exèrcit afganès, però amb una moral de combat que la compensa.

Sobretot perquè l'exèrcit està mal pagat i desmotivat. Una mostra és que, fugint dels talibans, un centenar de soldats han creuat aquest cap de setmana la frontera amb l'Uzbekistan.

De fet, a la frontera hi ha molts més efectius intentant-ho, la majoria dels quals fugen de Mazar-e Sharif, presa aquest dissabte, a uns 100 quilòmetres del país veí.

Tot plegat evidencia que, sense la presència, el suport i el finançament dels Estats Units, l'estat afganès actual no té pes específic per fer front als talibans.

Akhunzada, líder suprem des del 2016

L'artífex màxim de l'èxit dels talibans és el mul·là Mawlawi Haibatullah Akhunzada, que es va situar al capdavant de l'organització el 2016 després de la mort del mul·là Mansur, assassinat pels nord-americans amb un dron.

Fins llavors era el responsable del sistema judicial talibà, gaudia de molt de prestigi i els analistes occidentals van predir que, a diferència dels líders anteriors, tindria un rol més simbòlic que operatiu.

Però el cert és que, amb ell al capdavant, les lluites fratricides entre les diferents faccions han desaparegut i ha aconseguit unificar el moviment.

El número 2 és Sirajuddin Haqqani, líder de la xarxa Haqqani –fundada pel seu pare– i a la qual s'atribueixen les pitjors accions dels talibans dels últims anys, moltes d'elles amb kamikazes.

L'home fort a l'exterior és el cofundador dels talibans Abdul Ghani Baradar, detingut al Pakistan el 2010 i alliberat el 2018 després que el país rebés pressions dels Estats Units.

Des de llavors dirigeix la branca política del moviment des de Qatar i s'ha encarregat de les negociacions amb els nord-americans perquè abandonessin el país.

Completa la cúpula Yagoub, fill del mul·là Omar –fundador del moviment, mort el 2013–, que s'encarrega de l'estratègia militar sobre el terreny i que ha heretat el prestigi del seu pare.

La retirada "sense condicions" dels EUA

Les negociacions entre els Estats Units i els talibans es van tancar a finals de febrer del 2020, amb la signatura a Doha d'un acord que va posar fi a la guerra.

Aquell acord marcava que els nord-americans es retirarien "sense condicions" del país en un termini de 14 mesos, i els  talibans es comprometien a renunciar a les accions armades.

A l'abril, ja amb Joe Biden al capdavant, els Estats Units van endarrerir uns mesos la retirada completa, amb el compromís de fer-ho abans de complir-se 20 anys dels atacs jihadistes als EUA.

La guerra més llarga

Els EUA van envair el país poques setmanes després d'aquells atemptats, l'octubre del 2001, i aquest conflicte s'ha acabat convertint en la guerra més llarga en la qual han participat els Estats Units i en què han mort més de 2.000 soldats seus.

Al país hi ha arribat a haver uns 100.000 soldats nord-americans, entre el 2010 i el 2011, sota l'administració de Barack Obama, que va anar reduint-ne la xifra fins per sota dels 10.000.