Els taps de suro català, els més demanats pels grans cellers mundials

La demanda de taps de suro català no para de créixer. En reclamen els cellers de les grans denominacions d'origen espanyoles i internacionals, com la Borgonya.

Les exportacions han crescut un 56,7% des del 2016 i s'ha arribat a una producció de 1.200 milions de taps cada any i una facturació de 79,4 milions d'euros.

Malgrat això, la meitat dels boscos de suredes de Catalunya estan abandonats i no se'n treu cap rendiment.

El sector calcula que caldria una superfície de sureres 7 o 8 vegades superior a l'actual per abastir el sector. A través de l'Institut Català del Suro, fabricants i propietaris forestals han posat en marxa un pla estratègic i demanen més suport de l'administració.

El xampany i cava de qualitat, amb tap de suro català

Espanya és el segon productor de taps de suro mundial, darrere de Portugal. Catalunya produeix el 40% mundial dels taps de suro per a escumosos, i un 10% per a vins tranquils. I encara hi ha camp per recórrer, segons el president de la Fundació de l'Institut Català del Suro, Albert Hereu:

"Amb el pla volem potenciar el suro català. Aquí es tarda 14 o 15 anys a treure l'escorça dels arbres. A Extremadura o Andalusia ho fan al cap de 9 anys. Aquesta diferència de temps li dona unes peculiaritats òptimes per la capacitat de microoxigenació d'aquest suro natural en els vins de guarda. Els grans cellers de la Borgonya, per exemple, demanen taps de suro natural de Catalunya".

El sector també treballa per incentivar l'ús del tap de suro català tant en mercats anglosaxons, on fan servir altres materials, com per utilitzar-lo en productes emergents, com són els vins sense alcohol. Això obre la porta a un gran mercat: el dels països islàmics, ha reconegut Hereu:

"És un mercat enorme, que no consumeix vi perquè té alcohol. I aquests vins desalcoholitzats, que cada vegada són més bons, també podrien portar taps de suro. Estem molt vinculats al sector vitivinícola, pendents d'aquestes tendències"

40.000 hectàrees de suredes sense gestionar

A Catalunya hi ha més de 80.000 hectàrees de boscos de sureda, però només se'n gestionen la meitat. A més, el sector calcula que hi ha 40.000 hectàrees més on hi havia hagut suredes --que es van tallar als anys 50 i 60 per posar-hi pins-- on han rebrotat els arbres antics i que, amb temps, també es podrien recuperar.

Temps és la paraula clau: per tenir una escorça de qualitat i fer un bon tap de suro calen 25 anys. I, per això, molts propietaris es fan enrere, com explica a Catalunya Ràdio Rosendo Castelló, president del col·lectiu Quality Suber:

"Un 95% dels terrenys són finques particulars, i des de l'Institut Català del Suro ho estem promocionant. Però hi ha un problema de minifundisme i d'edat, perquè com dius a propietaris de 50, 60 o 70 anys que per una finca de 10 hectàrees han d'invertir 15.000 o 20.000 € per treure'n rendiment al cap de tant temps?. Això no és un incentiu. Hi ha ajudes molt minses i no tenim prou suport de l'administració per fer això".

Expliquen que el gran repte del pla estratègic és aconseguir que els boscos catalans subministrin cada vegada més suro a la indústria.

Beneficis ecològics d'una bona gestió

A més del potencial econòmic, la bona gestió dels boscos de suredes té molts avantatges mediambientals, segons Rosendo Castelló:

"És un dels pocs exemples en què el seu aprofitament econòmic representa només una cinquena part del que n'obté tota la societat: emmagatzema CO2, regula el cicle de l'aigua i s'aprofita més al subsol, protegeix contra incendis forestals, fa que hi hagi espais oberts imprescindibles per a la fauna i la flora..."

La indústria dels taps de suro, concentrada al Gironès i el Baix Empordà, representa el 95% del negoci. Hi ha una trentena d'empreses amb 500 treballadors que en l'últim any han facturat més de 131 milions d'euros.

A banda dels taps, de la resta del suro se'n fan aïllants tèrmics i acústics per a la construcció però, fins i tot cada vegada més, extractes i pols per fer-ne productes cosmètics.