Retiren àcid pícric d'instituts públics de Madrid per risc explosiu i tòxic
Aquesta substància, que és més perillosa quan s'asseca, formava part del material dels laboratoris de pràctiques des de fa més de 30 anys
Els agents de l'equip Tedax NRBQ de la Policia Nacional han intervingut àcid pícric, un explosiu més potent i inestable que la dinamita, a diversos instituts públics de la Comunitat de Madrid, segons ha confirmat la Prefectura Superior de la Policia de Madrid.
L'operació va començar després de rebre alertes sobre la presència d'aquest compost químic a laboratoris de química de centres educatius, on estava emmagatzemat des de fa dècades, encara que no s'havien reportat incidències. I també després de saber que el mes passat es va retirar aquest àcid en instituts i centres de formació professional de Galícia.
Els Tedax van anar als instituts que van avisar que tenien pots amb aquesta substància als seus laboratoris de química. Alguns centres havien emmagatzemat el compost com a part de materials antics per a pràctiques docents, distribuïts fa més de 30 anys. En general, s'han intervingut pots de 50 grams, etiquetats com a "àcid pícric cristal·litzat puríssim".
Aquest àcid, també conegut com a trinitrofenol, és una substància volàtil de color groc extremadament sensible a la calor, impacte i fricció. Això fa que tingui un alt risc per a les instal·lacions i persones properes. Amb el temps i a mesura que s'asseca i es cristal·litza es va fent més perillosa, i per això se sol envasar amb un 30% de líquid per mantenir un cert grau d'humitat.
Si els taps de les ampolles són de metall, hi pot haver una explosió per la fricció en intentar obrir l'ampolla. Si els taps són de plàstic, és habitual que els cristalls s'hagin format a l'ampolla i també poden explotar en obrir l'envàs, segons indica el portal de prevenció i seguretat química Prevor.
En aquest sentit, aconsellen submergir els taps de plàstic en aigua per limitar el risc d'explosió.
Retirat a instituts de Galícia i Palència i a la Universitat de Burgos
A principis d'octubre la Guàrdia Civil i els Tedax de la Policia Nacional van retirar aquesta substància en 23 centres educatius de secundària, formació professional i universitats de les províncies de la Corunya i Lugo. Les autoritats van fer una crida a tots els instituts per revisar els seus laboratoris i notificar-ne la presència, arran d'un incident amb aquesta substància.
Aquesta mateixa setmana es va intervenir a centres de Palència cinc envasos amb un total de 125 grams del producte. A la Universitat de Burgos, UBU, es van retirar uns 4 quilos d'àcid pícric dels seus laboratoris.
A la revista de la UBU, la degana de la Facultat de Ciències, Aránzazu Heras Vidaurre, ha explicat que l'àcid pícric caducat o extremadament sec es pot tornar inestable en assecar-se, però, quan està hidratat, aquest compost és segur i comú en laboratoris per a diversos experiments, des de pràctiques estudiantils fins a anàlisis enzimàtiques.
Tomás Torroba Pérez, catedràtic de Química Orgànica d'aquesta universitat, explica que era un reactiu de rutina, que sempre ha estat present als laboratoris, encara que actualment el seu ús és molt menys intensiu.
Aquesta campanya de retirada del producte té l'origen en els petits incidents que hi ha hagut en centres d'educació secundària a causa de la mala manipulació del compost, encara que mai no s'ha registrat cap incident en els laboratoris de la facultat amb aquesta substància.
Què és l'àcid pícric i per a què serveix
Tot i que com destaca la professora Heras, els fabricants no etiqueten com a explosiu l'àcid pícric, sí que alerten que és verinós i una calavera indica que és perillós. L'Agència Química Europea ECHA reconeix el perill explosiu i tòxic d'aquesta substància autoritzada per a usos industrials.
L'àcid pícric o trinitrofenol respon a la fórmula C6H3N3O7, va ser descobert el 1771 per Peter Woulfe arran de l'acció de l'àcid nítric sobre l'indi. El 1885 el químic Eugène Turpin el va redescobrir i el va estabilitzar en cotó premsat, fent-lo servir com a explosiu amb el nom de melinita.
L'àcid pícric no explota espontàniament fins a 300 graus i s'utilitza com a explosiu potent i com a fort oxidant en combustibles de coets, mistos, bateries, tractament del cuir, gravat de metalls i també com a tint de teixits i vidre, però sobretot en municions.
Als laboratoris es fa servir com a reactiu en l'anàlisi de la creatinina, entre altres, o com a fixador de teixits. Un altre ús és en les autòpsies per a la identificació post mortem de l'infart de miocardi precoç. Entre el 1920 i el 1930 es va usar en compostos per tractar cremades, tot i que més endavant es va detectar que causaven reaccions cutànies.
De fet, un dels perills de l'àcid pícric és que s'absorbeix molt ràpidament a través de la pell i les mucoses.
