Els temes clau de les eleccions dels EUA 2024: de l'avortament a les guerres a l'Orient Mitjà
Kamala Harris i Donald Trump encaren els darrers dies d'una campanya electoral marcada, entre altres coses, per la migració, l'economia i la polarització dels nord-americans
Durant la campanya electoral del 1992 contra George Bush pare, Bill Clinton, un animal polític molt hàbil per captar les inquietuds del carrer, va popularitzar l'eslògan "It's the economy, stupid" ("és l'economia, estúpid"). La frase no era pròpia, sinó del seu estrateg James Carville, i ha fet fortuna, des de llavors, per subratllar, en quatre paraules, la necessitat o urgència de posar el focus en les preocupacions quotidianes dels votants.
D'aquesta manera, la marxa de l'economia sol ser un factor determinant en totes les eleccions. Però encara més, com és el cas ara als Estats Units, quan el partit al poder ha batallat amb un context internacional advers i en part sobrevingut: Biden ha hagut de remuntar l'impacte d'una pandèmia i d'una guerra, la d'Ucraïna, que va desbaratar les cadenes de subministrament globals i va disparar els preus arreu del planeta.
Per tant, l'economia és el tema que més preocupa els nord-americans davant les eleccions presidencials del 5 de novembre, tot i que les xifres macroeconòmiques dibuixin una altra realitat aparentment més afalagadora.
L'atur als EUA és simbòlic, i, per primer cop en quatre anys, la Reserva Federal nord-americana va rebaixar al setembre els tipus d'interès.
El que es resisteix és la inflació, que, tot i que ha anat baixant, a l'octubre es va situar al 2,4%. Els economistes ens expliquen que aquesta xifra, però, és poc sofisticada per entendre la realitat "petita", la de les famílies amb menys ingressos.
Qui sí que l'entén i l'explota és Donald Trump, que va comparèixer un dia davant la premsa en plena campanya amb una taula parada amb alguns dels productes d'alimentació més populars, per denunciar que una capsa de cereals ara val alguns cèntims més.
Arreu del país, les famílies treballadores es barallen amb les factures mensuals del supermercat, el lloguer o els medicaments, i no perceben que el seu nivell de vida millori.
La inflació és ara un tema sensible als EUA, i Kamala Harris també ho sap. Per això proposa un pla federal per prohibir que els productors d'aliments especulin amb els preus, així com mesures fiscals i ajudes per als que es comprin una casa per primera vegada.
L'economia lidera les preocupacions dels votants, sobretot, a estats "frontissa" --aquells estats clau que decidiran el resultat final--, com Wisconsin i Michigan, on l'activitat industrial i manufacturera té molt de pes, i on els missatges contra el lliure comerç, la promesa d'aranzels i l'aïllacionisme que defensa Trump penetren amb facilitat.
L'economia no ho és tot, però. Aquesta és una llista d'altres temes que dominen l'agenda de campanya als EUA:
Avortament
El juny del 2022 el Tribunal Suprem dels EUA --controlat per jutges conservadors en una proporció de 6 a 3-- va derogar Roe contra Wade, la sentència que protegia l'avortament a escala federal com un dret constitucional des del 1973.
En aquests dos anys, 13 estats republicans han declarat l'avortament il·legal, i altres l'han limitat a les primeres sis setmanes d'embaràs.
Al bàndol demòcrata, per contra, alguns estats han expandit l'accés a l'avortament i han inclòs aquest dret a la Constitució --Califòrnia-- o l'han protegit per llei --Michigan--.
Es considera que la sentència del Suprem sobre Roe contra Wade va contribuir als bons resultats dels demòcrates a les eleccions de mig mandat del 2022.
Podríem dir que, en certa manera, aquest tema li amarga la campanya a Donald Trump, que està sent calculadament ambigu i està emetent missatges contradictoris per acontentar tothom: un dia proclama que les dones que avorten haurien de rebre algun càstig; al següent se'n desentén i deixa la qüestió en mans dels estats.
D'una banda, Trump necessita els moviments provida, molt actius i poderosos --el 2020 el van votar el 84% dels cristians blancs evangèlics--, però, al mateix temps, pot perdre el suport de dones conservadores moderades.
Per contra, la protecció dels drets reproductius és un dels pilars de la campanya de Kamala Harris --recordem-ho, la primera dona de la història que ha estat vicepresidenta dels EUA, i la primera que podria ocupar finalment la Casa Blanca després de l'intent fallit de Hillary Clinton.
Tot plegat pot aprofundir la fractura de gènere en les votacions del 5 de novembre.
Migració
El 2016, Donald Trump va prometre construir un mur amb Mèxic i que Mèxic pagaria les obres. No va passar ni una cosa ni l'altra: la seva administració va construir 80 km nous de mur, que es van afegir al miler que ja hi havia en una frontera de més de 3.000 quilòmetres, molt accidentada geogràficament, i on en molts trams (a Rio Grande, per exemple) és impossible construir-hi una barrera física.
En aquesta campanya, el famós mur continua sobre la taula, però la promesa estrella del ticket republicà és ara una altra: executar la deportació més gran de la història. Com ho farien i amb quin cost, no s'ha especificat.
Es calcula que als EUA hi ha aproximadament 10 milions de migrants en situació irregular, una xifra que Trump i Vance eleven fins a 15 milions. Deportar aquest volum de persones i internar-les mentre no s'executin les devolucions implica reptes logístics monumentals.
Trump ha continuat amb la seva retòrica antiimmigració, cada cop més agosarada: els acusa d'enverinar la sang dels nord-americans, de ser violadors i delinqüents en massa o de menjar-se les mascotes dels veïns, en el cas dels haitians de Springfield, Ohio.
En aquest tema, Kamala Harris té un paper delicat: sota l'administració Biden, les entrades irregulars de migrants per la frontera es van disparar després de la pandèmia, però ara han tornat a mínims després que s'implantessin restriccions en les demandes d'asil.
La frontera sempre és la patata calenta de tots els presidents. El que fa Kamala Harris és acusar Trump d'haver boicotejat una llei bipartisana al Congrés que, segons ella, hauria posat una mica d'ordre.
Defensa de la democràcia i polarització
Que els EUA són un país polaritzat ho sabem des que Donald Trump va guanyar les presidencials del 2016 contra tot pronòstic. Ja llavors es va revelar fins a quin punt una part de la societat nord-americana se sentia a anys llum de la política de Washington i dels seus, i volien un revulsiu que els retornés a l'Amèrica que enyoraven: blanca, segura i basada en els valors tradicionals de la pàtria, la família, Déu i les armes.
Aquesta polarització ha anat a més, fins al punt que res no sembla afectar la base electoral de Trump, ni tan sols els quatre processos penals que té oberts, inclòs un per haver intentat capgirar el resultat de les eleccions del 2020 --a l'estat de Geòrgia-- i un altre vinculat a l'assalt al Capitoli de gener de 2021.
Joe Biden va presentar Donald Trump insistentment com una "amenaça a la democràcia". Kamala Harris no ho diu tant, però posa en dubte la voluntat del líder republicà de respectar les regles del joc.
I no només ho proclama ella: segons una enquesta recent del Pew Research Center, el 74% dels nord-americans creuen que Trump no acceptarà els resultats si perd.
En el debat de candidats a la vicepresidència de principis d'octubre, el republicà JD Vance es va abstenir de respondre si el seu cap va ser derrotat el 2020 contra Biden.
Es calcula que un terç dels nord-americans en general i dos terços dels votants republicans continuen creient-se l'anomenada Big Lie --"la gran mentida". És a dir, que Biden va robar les últimes presidencials.
Algunes veus alerten que el nivell de polarització és tan alt que podria derivar en una guerra civil. Sense anar tan lluny, l'escenari de violència postelectoral si Trump perd no és descartable.
Política exterior i Pròxim Orient
La política exterior sol ser un tema menor a les campanyes presidencials --amb famoses excepcions, com la guerra del Vietnam o l'escenari post 11S del 2001--, malgrat el rol de gendarme mundial que els EUA han tingut al món durant la segona meitat del segle XX i bona part del XXI.
Aquesta vegada, però, les guerres al Pròxim Orient i a Ucraïna poden determinar el resultat de les eleccions. Sobretot el primer escenari, a causa del suport inamovible i inequívoc de la Casa Blanca a Israel i la seva falta d'acció per pal·liar la crisi humanitària de Gaza.
On més es notarà això serà en el comportament del vot àrab-musulmà dels EUA, que acostuma a ser demòcrata. El cas més representatiu és el de Michigan, on viuen uns 300.000 àrabs-musulmans.
Kamala Harris --casada, per cert, amb un jueu, Doug Emhoff-- pot perdre aquest estat, un dels set que decidiran les eleccions, si la gran majoria d'aquest col·lectiu li gira l'esquena, votant bé per Trump o bé per la candidata verda Jill Stein.
A Michigan va néixer el moviment dels No-Compromesos (demòcrates que, en teoria, no volen votar per ningú) i ha florit el moviment "Abandonem Harris", que advoca per tercers candidats.
La catàstrofe humanitària a Gaza també pot influir en el vot jove, una bossa important per als demòcrates.
