Els "Temps incerts" i l'efervescència cultural de l'Alemanya entre guerres, al CaixaForum

"Temps incerts. Alemanya entre guerres" explora al CaixaForum una exposició que retrata l'efervescència cultural i intel·lectual durant els pocs anys que va durar la República de Weimar, des del final de la Gran Guerra.  

Tanmateix, un període polític convuls que va començar tot just després de la Gran Guerra i que va acabar amb Hitler al poder i l'inici de la Segona Guerra Mundial. Una època que té alguns paral·lelismes inquietants amb el moment actual.

La crema dels llibres: un final

El 10 de maig de 1933, el ministre de Propaganda del Tercer Reich, Joseph Goebbels, adoctrinava els joves alemanys contra qualsevol mena de discurs cultural que no seguís ideologia nacionalsocialista.

Aquella nit, es van cremar més de 20.000 llibres a la plaça de l'Òpera de Berlín. Hitler havia estat nomenat canceller de la República de Weimar feia poques setmanes.  

Unes imatges produïdes per la Paramount News mostren al CaixaForum aquesta campanya batejada amb el nom de "Gleichschaltung" (coordinació), que buscava acabar amb tots els llibres "no alemanys".

Acabava aquí un somni democràtic que havia començat just en acabar la Primera Guerra Mundial i que va néixer el 1919 com una proposta renovadora que, entre d'altes fites, va permetre el sufragi femení per primera vegada i on es qüestionaven els rols tradicionals de gènere.

La "nova dona" alemanya fugia de l'estil convencional i apareixia independent, andrògina i activa socialment i políticament.

L'obsessió pel cos i el debat entre l'individu i la massa

Són anys en què bull la creació artística més diversa davant la inestabilitat política. L'obsessió per representar el cos humà, del cos tolit per la barbàrie, com mostren les escultures d'artistes com Käthe Kollwitz, o George Kolbe, al culte a la bellesa.

És una etapa en la qual es pensa com seran les figures del futur. Maria, l'humanoide de "Metròpolis", la pel·lícula de Fritz Lang, n'és l'exemple.

A la República de Weimar apareixen els "moviments de masses" com a concepte i subjecte polític, i es posa en qüestió l'individu.

Les fotografies d'August Sanders són una imatge d'aquesta insistència a plasmar tota mena de persones i les seves classes socials. També el cinema contribueix a fer aquesta reflexió entre individu i massa. La col·lectivitat pot ser capaç de fer la revolució. Però alhora és fàcilment manipulable.  

L'art d'avantguarda es polititza i esdevé una arma més en el conflicte. De fet, un dels documentals més innovadors en l'àmbit visual va ser, precisament "El triomf de la voluntat", de Leni Riefenstahl (1935), una pel·lícula sobre el míting de Hitler a Nuremberg, una peça de propaganda feixista.

La revolució de la Bauhaus

Una de les institucions que representa millor l'esperit de Weimar és la Bauhaus, l'escola d'arquitectura, art i disseny d'avantguarda, reformista i transformadora. Fundada per l'arquitecte Walter Gropius, va ser un dels corrents artístics més revolucionaris de la història i una escola d'art veritablement moderna.

El seu objectiu no era només la construcció de cases, sinó que va potenciar una fusió entre la creació artística artesanal i la producció industrial. En l'exposició es mostren peces de disseny industrial de Marcel Breuer, Marianne Brandt, Mies van der Rohe i Erich Dieckmann, així com una il·lustració de Kandinski, un dels artistes abstractes que va ensenyar a la Bauhaus el 1922.

El món d'avui

Moltes de les tensions sorgides durant la República de Weimar ressonen ara amb força en l'Europa i en el món d'avui, amb l'auge de les forces de l'extrema dreta i els discursos populistes.

Per això, "Temps Incerts" també proposa una reflexió sobre el món actual a través d'un vídeo amb comentaris del sociòleg Miquel Missé, la comissària del Sónar+D, Antònia Folguera, o el físic i fundador de QuantumFracture, José Luis Crespo, entre d'altres.