Els tentacles dels càrtels mexicans arriben a Espanya: alerta d'un expert en crim organitzat

Sergio Aguayo porta 50 anys investigant la violència i el crim organitzat a Mèxic. És professor universitari, escriptor, periodista i activista pels drets humans. La seva feina ha estat reconeguda amb diversos premis. Actualment dirigeix al Colegio de México, una universitat pública de la capital, un equip de 20 investigadors.

Sílvia Heras: Primer va ser Colòmbia, després Mèxic, ara l'Equador s'ha convertit en la plataforma logística dels grans càrtels del narcotràfic. Fins a quin punt han estès el seu poder pel món?

Sergio Aguayo: Si un creu en l'Agència de Control de Drogues dels Estats Units (DEA), l'any passat va presentar un informe en el qual ens assegura que els dos grans càrtels mexicans, Sinaloa i Jalisco Nueva Generación, tenen al voltant de 40.000 homes ubicats a 50 països del món, Espanya inclosa. Jo he avisat els meus amics espanyols: compte que aquest fenomen és expansiu i Espanya té una geopolítica diferent però també és porta d'entrada a un bon nombre de productes i de persones.

SH: Ja fa gairebé 20 anys que l'expresident mexicà Felipe Calderón va declarar la guerra al narco i la violència no ha fet més que augmentar a Mèxic. Què està passant? És la falta d'estat?

SA: Què està passant a Mèxic? És la conseqüència natural de la geopolítica. Milers de quilòmetres de costes en dos oceans i amb una frontera amb els Estats Units, el principal consumidor de narcòtics, proveïdor d'armes, imant per a les migracions de tot el planeta... En conseqüència, Mèxic és el lloc de trànsit i gradualment es van anar consolidant aquí algunes de les organitzacions criminals més poderoses de la història.

Aquest és el resultat i un pacte d'impunitat entre els polítics i els governants amb criminals perquè des d'un primer moment, des de fa més de 100 anys, els polítics que protegien els criminals van rebre impunitat, i la impunitat segueix sent la norma.

En conseqüència, s'assassina, es roba, s'extorsiona sabent que les possibilitats de ser condemnats són mínimes. Aquesta és la regla d'or: pacte d'impunitat, geopolítica, un mercat voraç i l'economia més gran del planeta que consumeix narcòtics a un ritme esgarrifós.

SH: Durant el sexenni de López Obrador han mort més de 30.000 persones l'any. Com es pot conviure amb aquests nivells de violència diària?

SA: En el dia a dia has de normalitzar la violència, no pots viure d'una altra manera. Has d'acostumar-t'hi, ajustar els teus horaris; és molt imperceptible, però un ha d'ajustar els horaris: quan sortiràs?, amb qui sortiràs? Planificar tot, constantment.

Els que, a més, estem investigant aquests temes hem de ser curosos en allò que diem, com ho diem, amb qui ens reunim, amb qui parlem, verificar els mòbils constantment per evitar que siguin intervinguts pels criminals o pels governants perquè no saps de qui defensar-te. En fi...

Però també hi ha una resistència ciutadana extraordinària. Les mares dels desapareguts --116.000 acumulats des del 1965-- són un exemple de la disposició a córrer riscos per recuperar les restes de qui va desaparèixer, potser, fa 40 anys.

SH: Perquè la violència no és sempre del narcotràfic, no?

SA: Acabem d'investigar l'assassinat de 32 candidats a càrrecs d'elecció popular el 2021. Estem fent l'estudi i ara trobem que alguns tenien relacions amb el crim organitzat. No tots, perquè no tots els assassinats són responsabilitat del crim organitzat.

De 32 candidats que estudiem --vam enviar persones al terreny a entrevistar els familiars i revisar els expedients judicials quan es va poder-- només 11 eren plenament atribuïbles al crim organitzat. 11 enemics polítics morts amb la metodologia del sicari: execucions en públic, trets, execucions a la via pública, perquè part de la violència és per intimidar o llançar un missatge.

I després, una troballa important: estan matant líders locals. No només candidats. Ambientalistes, defensors de drets humans, periodistes, sacerdots, advocats... El que estem investigant a l'escola és els patrons. Per què estan matant els líders locals? Perquè volen arrasar la resistència ciutadana; perquè hi ha resistència.

SH: El govern de López Obrador no ha fet res per disminuir la violència més enllà de la seva política de "abrazos y no balazos"?

SA: Desafortunadament, durant aquest govern no s'ha fet res. Tenen un relat de color de rosa, optimista, que donant beques i pensions es reduiran la criminalitat. I sí, si cal anar a les causes, n'estic convençut, però no de manera indiscriminada, sinó focalitzada com s'ha fet en diferents estats del país. De fet, els fracassos federals es contraposen amb èxits dels estats.

Sí, es pot controlar el crim organitzat, però cal tenir estratègies integrals que no ha estat el cas amb el govern federal. I tampoc hi ha hagut una protecció adequada dels líders socials, perquè plantegen un relat alternatiu al del règim: la denúncia permanent de com el crim organitzat s'està apoderant d'una quantitat d'espais públics per beneficiar-se'n econòmicament.

És el país on han adquirit més poder en la història de la humanitat els grups criminals. La fórmula ja ha estat provada a Chicago contra Al Capone, a Sicília contra la Cosa Nostra a finals del segle XX i principis del XXI. Yucatán, Coahuila, Ciutat de Mèxic... enumero alguns elements:

1. Participació de la societat: mitjans de comunicació, empresaris, esglésies, víctimes, activistes i acadèmics són els sis grups que hi han de participar.

2. Una molt bona policia, ben pagada, amb un excel·lent sistema d'intel·ligència.

3. Coordinació entre la policia i la Fiscalia, que és l'encarregada de judicialitzar. Si tu investigues i després no els fiques a la presó, doncs els alliberen.

Amb aquests tres ingredients, pots reduir la violència. Mai erradiques el crim organitzat perquè forma part de la societat, però sí que redueixes la seva violència i la seva agressivitat.

No vull donar solucions simplistes, però si alguna cosa s'ha de fer és anar contra els més violents amb policies, utilitzant la intel·ligència i combatent els polítics que els protegeixen. Siguin quins siguin.