Els terres de cautxú dels parcs infantils, sota sospita perquè podrien alliberar tòxics
Un estudi del CSIC alerta que és un material que conté molts contaminants químics i estan investigant què passa quan es degraden amb l'ús
Els parterres de coloraines dels parcs infantils tenen contaminants que poden afectar el medi ambient i la salut. Es tracta d'unes superfícies plastificades que han proliferat per tot Catalunya. Una part d'aquestes es fan amb neumàtics reciclats, quan ja hi ha moltes publicacions científiques que alerten que aquest material conté algunes substàncies tòxiques. I al damunt dels neumàtics triturats, hi posen un cautxú sintètic nou, tenyit de colors vius.
Un grup d'investigadors de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC, a Barcelona, està estudiant què passa amb aquests compostos quan es degraden per l'ús, la radiació solar o la pluja.
La Dra. Ethel Eljarrat, que és la directora de l'IDAEA-CSIC i una de les autores de l'estudi, explica que han trobat tòxics vinculats als disruptors endocrins, substàncies químiques que imiten l'acció de les hormones i alteren el funcionament corporal. Diversos estudis en animals i humans associen els disruptors endocrins a càncers, diabetis, obesitat, infertilitat i asma.
Ara, la segona fase de la investigació és avaluar si quan la canalla juga en un d'aquests parcs pot arribar a inhalar o ingerir les micropartícules del cautxú, com apunta Eljarrat:
"Si es degrada amb la llum solar, pot esmicolar-se en petites partícules que siguin més fàcilment assimilables per als nens que estan jugant al parc."
"Arcs de Sant Martí miserables"
Nicolás Olea, catedràtic de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada i metge a l'Hospital Clínic San Cecilio de Granada, és el màxim expert a Espanya en disruptors endocrins. Olea explica que el cautxú que es posa sota dels tobogans és un component mixt, altament químic, que evapora molts contaminants químics. Ell anomena aquests parterres "arcs de Sant Martí miserables":
"Això s'ha de dir a la gent. Els colors estan fets amb substàncies químiques, en molts casos, amb metalls pesants: antimoni, alumini, plom... No és convenient posar colors grocs en els parcs infantils perquè estan carregats d'alumini."
"De veritat, era tan dolenta la sorra?", s'exclama Olea. L'estudi s'està fent amb mostres d'aquestes superfícies plastificades que els ha enviat l'Ajuntament de Barcelona. Són mostres dels nous parcs que estan construint. Aleix Balasch, un dels investigadors de l'IDAEA-CSIC que ha participat en aquest estudi, ens mostra que la capa inferior de la superfície prové de neumàtics reciclats.
I la que es posa al damunt és un cautxú sintètic nou que es prepara exclusivament per a aquest tipus de parcs, tal com remarca Balasch:
"Aquest cautxú ve directament en gra i després li afegeixen una resina per tal de donar-li la consistència final, que presenta una presència elevada de ftalats."
Els ftalats són compostos químics amb diferents alcohols que s'utilitzen bàsicament donar més flexibilitat a plàstics rígids, com el PVC, per exemple. Els ftalats poden alliberar-se dels productes que en contenen i migrar cap al medi ambient o cap als aliments. Són disruptors endocrins que es vinculen amb efectes negatius sobre la reproducció i el desenvolupament del fetus, i tenen efectes tòxics en el fetge.
"Si recicles escombraries, obtens escombraries"
Cada any, es generen molts residus de neumàtics vells i no se sap què fer-ne. Des de l'economia circular s'hi veu una oportunitat, una sortida en la fabricació d'aquestes superfícies que es promocionen com a antilesions o anticaigudes per als més petits.
Per a la fabricació de neumàtics s'usen cloroparafines "i se sap que són compostos cancerígens per als humans", denuncia Eljarrat. La pregunta que es fan els investigadors és si cal posar-los als parcs infantils o bé es poden fer servir per fer neumàtics nous:
"El problema és que els gestors del reciclatge només pensen en el volum dels residus i no tenen en compte la seva toxicitat."
Olea titlla de fracàs enorme l'economia circular. Lamenta que està en mans dels polítics i que sembla que hagin trobat la panacea dels nostres mals. Però la realitat, diu, és que posa en mans dels consumidors productes altament contaminats:
"Si recicles escombraries, no obtens roses sinó escombraries reciclades!"
Els investigadors es queixen que abans de fer servir materials reciclats no es tinguin en compte els compostos químics que contenen. Que no s'apliqui el principi de precaució. Eljarrat lamenta que s'hagin estat utilitzant en la fabricació de gespa artificial de camps o instal·lacions esportives i per a parcs infantils sense haver-ne fet un estudi de verificació previ.
Olea s'exclama que no hi havia cap risc associat a la sorra: "Una vegada sabem el risc vinculat als parterres sintètics, això no és admissible. Els pares ho han de saber i exigir una resposta."
Augmenta "l'efecte illa de calor"
A més d'emetre més gasos d'efecte hivernacle quan fabriques aquests terres plastificats, també està demostrat que es contribueix a "l'efecte illa de calor". Aquest material es reescalfa molt a l'estiu. Tant, que pot arribar a fregar els 70 °C quan hi ha altes temperatures. Especialment, està estudiat en la gespa artificial que porta el mateix material.
Les ciutats tenen tendència a tenir unes temperatures més elevades que les àrees menys urbanitzades, especialment durant la nit. I això passa perquè els materials de construcció que s'han utilitzat absorbeixen energia tèrmica, que després van alliberant a l'atmosfera. Aquesta diferència de temperatura és el que es coneix com a "efecte illa de calor".
- ARXIVAT A:
- Medi ambientSalut