Els terroristes del 17A guardaven més de 800 vídeos jihadistes al mòbil

Els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils havien començat el procés de radicalització a principis del 2015, quan van començar a consumir vídeos jihadistes i a interessar-se per la visió més estricta de l'islam. És part de la informació obtinguda pels Mossos dels mòbils, tauletes i ordinadors trobats als registres posteriors als atemptats. 

És un missatge que la mare de Mohamed i Omar Hichamy va enviar al seu fill gran poc abans de les deu de la nit del 17 d'agost. Tres hores després, morien abatuts a Cambrils.

Quan la mare escriu aquest missatge fa dos anys que els seus fills han començat un procés de radicalització. A través de la intervenció dels dispositius mòbils es pot seguir la seva evolució ideològica.

A principis del 2015, Younes, el conductor de la furgoneta de la Rambla, assegura en una conversa amb una amiga:

Youssef justifica els atacs a "Charlie Hebdo" en una altra conversa en què inclouen la imatge dels germans Kouachi disparant a un home a terra.

En aquest moment s'evidencia que ja estan consumint vídeos fortament violents, creats i difosos per Estat Islàmic. No només en alguns dels mòbils, també en una tauleta trobada a Alcanar amb més de 800 continguts de propaganda jihadista: "nasheeds" i vídeos que criden a la lluita contra l'enemic, insisteixen que s'ha lluitar contra els infidels i fan una crida sistemàtica a no conviure amb els incrèduls. La consigna és que la millor manera de trobar Déu és convertint-se en un màrtir. 

Segons Xavier Torrens, director del Màster en prevenció de la radicalització, compartien una teoria del complot:

"Compartien, a partir de tot el que van visualitzar en els vídeos, que els va dur a un procés de radicalització, una teoria del complot. En què consisteix? Doncs és una teoria de la conspiració en la qual hi ha quatre grans enemics que ells construeixen amb un discurs d'odi. Estan en contra dels jueus, en contra dels americans, en contra dels occidentals i en contra de qualsevol demòcrata."

Les intervencions inclouen nombroses fotografies del seu dia a dia i també la recerca d'objectius per internet: llocs d'afluència massiva de Madrid, Barcelona o Lloret de Mar. En la preparació s'hi afegeixen tot tipus de manuals informatius sobre com fabricar TATP o la confecció d'armilles bomba. 

En l'anàlisi d'aquests dispositius mòbils també s'ha localitzat un grup de WhatsApp titulat "Per parlar de les coses de l'islam". Entre el març i l'octubre del 2015 hi van participar una trentena de joves de Ripoll. Entre els membres més actius, hi havia alguns dels autors materials de l'atemptat.

Potser és una mostra que, ja en aquell moment, molts joves plantejaven preguntes sobre la religió que no van trobar un interlocutor vàlid. Segons els investigadors, el xat va unir i reforçar les idees dels membres de la cèl·lula, que alhora s'estaven alimentant del discurs extremista de l'imam Abdelbaki es-Satty.