Els testos d'antígens, una eina per guanyar normalitat, però amb debat científic

Els testos d'antígens ja suposen una de cada quatre proves que es fan per detectar positius de SARS-CoV-2. Dijous de la setmana passada, per posar un exemple d'un dia del qual ja tenim totes les dades, es van fer exactament 31.752 PCR i 11.348 testos d'antígens.

Aquesta eina, que Salut vol estendre encara més com a alternativa a les PCR, té l'avantatge que els resultats són molt més ràpids, que és econòmic i fàcil de fer i que han ajudat a rebaixar la pressió dels laboratoris.

Ara, a Catalunya, es fan per diagnosticar pacients amb símptomes i també per als contactes estrets de positius. Fa poc més d'una setmana, davant l'increment de contagis i la saturació dels laboratoris, el protocol es va canviar. Des d'aleshores, els testos ràpids es fan els contactes de les persones que donen positiu. Per contra, es continua optant per proves PCR en els casos i contactes d'escoles i instituts.

Jacobo Mendioroz, subdirector de Vigilància i Resposta d'Emergències de Catalunya, explica que els testos d'antígens podrien estendre's més. En provaran "diferents usos" i se n'avaluaran els resultats "i aquells que siguin positius, els mantindrem, com hem fet sempre".

L'altra cara de la moneda és la controvèrsia que hi ha entre els científics sobre l'ús d'aquests testos ràpids per trobar positius entre els asimptomàtics. Hi ha total consens que els testos d'antígens són molt útils en persones amb símptomes, però més divergència d'opinions quan no hi ha clínica que acompanyi el contagi.

Ara, un estudi, pendent de publicació, liderat per Can Ruti, demostra que detecten els asimptomàtics amb alta càrrega viral i que, per tant, poden contagiar. Ho explica Oriol Mitjà, metge investigador en malalties infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol:

"Quan perds la sensibilitat i tens el que anomenem falsos negatius perquè dona negatiu en test d'antígens, però positiu en PCR, estem convençuts que són persones que no són contagioses, no transmeten la malaltia."

I és per això que alguns experts com Mitjà creuen que es poden utilitzar per reactivar l'economia amb seguretat. L'infectòleg opina que poden ser molt útils "per fer cribratges a la població, sobretot en activitats de risc on s'hagin de trobar múltiples persones en un espai tancat i que puguin parlar i estendre la malaltia".

En canvi, altres pensen que fan falta més estudis. Tomàs Pumarola, cap de Microbiologia del Vall d'Hebron, posa com a exemple els contagis del matrimoni Trump:

"El brot que hi va haver a la Casa Blanca i va afectar el president i la seva dona als Estats Units, totes les persones que van entrar en aquella reunió a tots els havien fet els tests d'antígens i això no va evitar que hi entrés un supertransmissor i que es veiessin afectades quasi una vintena de persones."

El cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, en una entrevista al canal 324, va defensar aquest diumenge que l'ús dels testos d'antígens pot ajudar en la tornada a la normalitat en àmbits on ara hi ha moltes limitacions, tot i que, ha destacat, han d'estar sota el control de Salut. "Si jo em faig el test pel meu compte i no comunico a Salut Pública que soc positiu, els meus contactes poden passar desapercebuts", ha advertit.

Aquest és el vídeo de l'entrevista, íntegra:

Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona i de Catalunya, ha coincidit a reclamar que l'extensió dels testos ràpids es faci sota la vigilància del sistema sanitari. "Funciona en països disciplinats, però aquí cal un control de Salut", ha afirmat en declaracions a Catalunya Ràdio:

En un article aquest diumenge a La Vanguardia, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, es va fer ressò de l'estudi de Can Ruti i va avançar que els testos ràpids poden ser molt útils per recuperar determinades activitats. "Es fàcil preveure multitud de supòsits d'ús que permetrien anar recuperant aspectes de la nostra vida quotidiana que s'han vist notablement afectats durant la pandèmia. I ho podrem aconseguir amb els nous usos i juntament amb les vacunes i les mesures d'autoprotecció, que han vingut per quedar-se", va escriure.

En un context de pandèmia, alguns defensen la rapidesa a implementar noves eines per davant de la finor.

El físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili Àlex Arenas ha difós aquest dilluns els models matemàtics d'evolució de la pandèmia, mantenint les restriccions actuals, en quatre escenaris diferents, que mostren que, amb testos d'antígens fets de forma massiva a la població, s'escurçaria "4 vegades" el temps de les restriccions i la xifra de morts baixaria "en més d'un miler".

.@oriolmitja @jaumepadros @jcanadellb @martorellBSC Urgeix la compra massiva de tests ràpids i un protocol sanitari a l'alçada @salutcat https://t.co/jxm9kFQiHE

— Alex Arenas (@_AlexArenas) November 9, 2020

Per ara, s'ha optat per no aplicar els testos d'antígens fins que no han estat integrats en el circuit de rastreig. El doctor Pumarola planteja els interrogants que cal respondre davant de l'extensió d'aquestes proves:

"Es pot fer en una oficina de farmàcia, no hi ha cap problema... Però qui reportarà aquest cas? Qui li dirà a aquella persona que s'ha de confinar? Qui farà el seguiment de contactes d'aquella persona perquè també es confinin? Tot això, qui ho farà?"

Des que la pandèmia es va escapar del control, a Catalunya, molts dies s'han superat les 40.000 PCR, quan la capacitat màxima dels laboratoris que han de fer les anàlisis s'havia fixat en 30.000. Això ha fet que els resultats triguin molt més a arribar.