Els tests per detectar el coronavirus, claus per decidir com serà la fi del confinament

Marta Arrufat i Trigàs / Oriol Esteve GràciaActualitzat

Queden almenys vint dies més d'estat d'alarma, però des de diversos àmbits ja es planteja com pot ser el desconfinament. Una de les claus en l'estratègia d'un desconfinament que els experts preveuen que sigui progressiu seran els tests per detectar el coronavirus. Ara per ara, però, no hi ha tests per a tothom.

Pendents de la pròrroga de l'estat d'alarma, encara és una incògnita com serà el confinament a partir de la setmana vinent, si igual d'estricte com fins ara o no.

 

No hi ha cap data concreta, ni cap certesa sobre quins passos s'han de seguir per acabar el confinament, però sí que els doctors Magda Campins, Oriol Mitjà i Antoni Trilla coincideixen que no es pot fer de cop i que s'han de donar algunes condicions.

Una de les més importants, que hi hagi prou tests per a quan es detecti qualsevol símptoma:

Magda Campins: "Que realment tinguem una evidència clara que la corba, si no està baixant, si més no s'està aplanant."

Oriol Mitjà: "Sense la capacitat de fer moltes proves diagnòstiques seria difícil fer un desconfinament efectiu perquè tornaria a haver-hi un rebrot de casos."

Antoni Trilla: "Amb una disposició moderada de tests es pot intentar alguna estratègia més selectiva. I, sense test o sense una garantia de tests, seria un risc jo crec que molt alt."

 

La cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Magda Campins
La cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Magda Campins

 

El virus no desapareixerà, però s'ha de mantenir sota un cert control de contagi perquè el sistema sanitari pugui anar atenent els malalts sense col·lapsar-se.

És per això s'han de detectar de seguida els possibles positius i avisar els seus contactes perquè es confinin. Possiblement amb l'ús d'una aplicació mòbil que registri de qui hem estat a poca distància més de 15 minuts els últims dies.

Tots tres científics, però, són escèptics sobre una app com aquesta:

Mitjà: "El problema dels contactes és que uns dies abans de presentar els símptomes ja comencen a ser infecciosos. Aleshores, hi ha aquestes eines que són aplicatius mòbils que, ja sigui per geolocalització o per seguiment de la mobilitat, diuen quin individu ha estat en contacte amb un cas infecciós."

Campins: "Com a eina, molt bona. Però jo hi veig dificultats d'aplicació de cara a arribar a un volum molt gran de la població, que és el que necessitaríem."

Trilla: "Amb la nostra democràcia, ens han de garantir que l'ús és mesurat, ponderat i que respecta tots aquests drets individuals."

 

El cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla
El cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla

 

Un desconfinament en ordre invers o amb decalatges

El desconfinament podria fer-se en l'ordre invers a com es va fer el confinament, però amb les mesures necessàries per continuar amb el distanciament social.

Mitjà: "S'ha de fer un desconfinament amb decalatges o asincrònic. És a dir, que diferents comerços o diferents zones obrin en temps diferents o que els treballadors s'incorporin en dies diferents i que no treballin tots els dies de la setmana."

Trilla: "Hem de mantenir molt alta la vigilància individual: rentat de mans, neteja de superfícies, etiqueta respiratòria, potser l'ús de mascaretes..."

Campins: "L'últim han de ser les persones més vulnerables, que són les persones grans, per tant, aquestes persones són les que hauríem de protegir més i haurien de ser les últimes que puguin sortir, amb tot el que això realment comporta. I, després, també el que són actes o esdeveniments massius."

 

Oriol Mitjà, investigador en Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol
Oriol Mitjà, investigador de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol

 

Una altra qüestió són els centres educatius, que començaran el tercer trimestre online i no és segur que puguin tornar a fer classe aquest curs.

Tot plegat, amb la flexibilitat de tornar a confinar la població que calgui per zones o per sectors si es torna a considerar necessari. I a l'espera de medicaments o vacunes que podrien aconseguir la immunitat de grup i permetre tornar a la vida que coneixíem abans i afrontar de la millor manera possible el cost que hagi deixat la pandèmia.

 

Els tests ràpids arriben a les autonomies

Dels cinc milions de tests ràpids per detectar el coronavirus que ha adquirit, el govern espanyol n'ha repartit un milió a les comunitats autònomes, que han començat a rebre'ls aquest dilluns.

A Catalunya n'han arribat 180.000 que es destinaran, prioritàriament, a identificar positius a les residències i entre el personal sanitari, tal com ha assenyalat la consellera de Salut, Alba Vergés:

"Aquests 180.000 tests, que són serològics, per la importància que tenim en la gestió d'aquestes setmanes, ens sembla que a través de l'atenció primària una bona part d'ells poden anar destinats a fer tests en residències que ens permetin cribrar les persones que hi són. Només es poden utilitzar en persones amb simptomatologia. I també podran ser destinats a professionals sanitaris. I, més enllà i en el futur, amb aquestes unitats que puguem anar tenint, a una estratègia més poblacional de com és aquest control de l'epidèmia."

 

Diversos tests PCR de Covid-19 arribats aquest dilluns a Saragossa
Diversos tests PCR de Covid-19 arribats aquest dilluns a Saragossa (EFE / Javier Cebollada)

 

En un moment en què el nombre de nous contagis comença a alentir-se, l'estratègia del Ministeri de Sanitat passa per fer tests ràpids a persones amb símptomes i, d'aquesta manera, poder localitzar les zones amb més casos. El ministre Salvador Illa ha dit que aquests tests ràpids seran un complement per als PCR que permetrà arribar a un nombre més gran de població diagnosticada:

"La nostra estratègia, la que hem dissenyat, és fer com més tests millor. Els tests més fiables són els tests de diagnòstic coneguts com PCR. Es complementen amb els tests de diagnòstic ràpid. I, també, fins que no decidim, qualsevol persona que tingui un test positiu ha de seguir les mesures que es van aconsellar i, per tant, aïllar-se al seu domicili."

 

Una fiabilitat del 64% en pacients amb els primers símptomes

Els tests ràpids que s'han començat a distribuir en les últimes hores tenen una sensibilitat del 64% en pacients que acaben d'iniciar els símptomes de Covid-19 i de més del 80% en les persones contagiades fa set dies o més.

Els pacients que donin positiu en aquestes proves seran casos confirmats i, en cas que donin negatiu, hauran de fer-se una PCR.

S'espera que d'aquí a ben poc arribi un milió de tests PCR i que, al llarg de la setmana vinent, n'arribi un milió més. Això permetrà, segons el ministeri, fer un procés de cribratge a les zones més afectades pel coronavirus.

 

Caixa amb una vintena de tests ràpids de Covid-19 arribats aquest dilluns a Andalusia
Caixa amb una vintena de tests ràpids de Covid-19 arribats aquest dilluns a Andalusia (EFE / Raúl Caro)

 

La intenció del govern espanyol és anar generalitzant les proves per detectar com més aviat millor els contagiats asimptomàtics, que en no notar molèsties, poden facilitar la propagació de la malaltia.

Actualment, Espanya està fent entre 15.000 i 20.000 tests PCR diaris, segons va assegurar Illa aquest diumenge:

ARXIVAT A:
Coronavirus Estat d'alarma
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut