Els trastorns alimentaris en adolescents augmenten un 25% a partir del confinament

La pandèmia ha impactat en la salut mental dels adolescents. Ha estat el detonant, per exemple, de trastorns de la conducta alimentària, com l'anorèxia nerviosa, que han augmentat un 25% a Catalunya.

El confinament, les escoles tancades, la falta d'exercici físic, l'augment en l'ús pantalles... un còctel perfecte que ha desencadenat trastorns entre els més joves, segons ha explicat a TV3 Jordi Blanch, director del Pla de Salut Mental de Catalunya.

"En el confinament van començar a empitjorar, a descompensar-se, i després de l'estiu, coincidint amb l'escolarització i la tornada als col·les i els instituts, és quan realment esclata tot plegat. De la majoria de consultes que hem tingut de població infantil i juvenil, el que més ha crescut amb diferència són les consultes per TCA  (trastorn del comportament alimentari) més d'un 20% de primeres visites d'increment respecte a l'any anterior. En comparació amb altres diagnòstics, ha sigut molt excessiu."

Una dada que s'ha sabut després que una dona ha fet públic a través de Twitter el cas de la seva filla, de 13 anys, entre tractaments ambulatoris i ingressos de curta durada quan la situació ja era molt greu.

Després de l'estiu hi ha hagut, no només en trastorns de conducta alimentària, un increment de consultes també per conductes autolesives d'adolescents, estats d'ansietat i fins i tot intents de suïcidi, ha explicat Jordi Blanch: "Hem hagut de donar resposta a l'allau que hi ha hagut ara de demanda amb casos sobretot molt greus, que és el que ens ho ha dificultat més."

Segons Blanch, s'ha adaptat els protocols a aquesta gran demanda, que admet que en alguns casos el diagnòstic i l'entrada en el sistema per poder-se tractar s'hagin demorat més del desitjable.  

"Ara hem hagut de canviar alguns procediments i organització perquè hi ha hagut aquesta situació i s'han intensificat aquest tipus de diagnòstics, i potser més endavant ens trobarem amb altres patologies emergents i haurem de fer el mateix. El sistema que tenim és prou sòlid, intenta canviar coses per donar la millor resposta, sempre és millorable."

Les recomanacions que s'han fet, diu Blanch, "posaven l'atenció en els centres de salut infantil i juvenil i no derivar directament a la xarxa especialitzada, perquè es pogués fer un abordatge des de la xarxa". L'increment de casos ha dificultat les hospitalitzacions. "S'han hagut d'ampliar places de l'hospital de dia, fer ingressos, com en aquest cas i altres, a Unitats de Pediatria General, no especialitzades en TCA, tot i que han tingut el suport per part dels experts", explica Blanch.
 

Afegeix que els processos de recuperació dels casos de TCA són llargs i complicats i que sovint comporten recaigudes. En el sector privat hi ha centres que recomanen fer aquests ingressos llargs, però no en la sanitat pública perquè, com explica Blanch, no els consideren adequats per a pacients tan joves, en edat pediàtrica. 

"Qualsevol d'aquests tipus de TCA sovint és un camí molt llarg, a vegades amb reingressos i no sempre un ingrés soluciona el problema, perquè durant l'ingrés hi ha un cert control de la conducta i després a casa es pot tornar a agreujar i s'ha de tornar a començar. Això ja forma part del mateix trastorn."

Normalment, el millor és mantenir les persones afectades a prop de la seva estructura familiar, a prop de l'escola, a prop dels germans, els amics i amigues, per evitar conductes d'imitació de nenes més grans que puguin tenir la malaltia més estructurada.

"És un camí llarg que s'ha de fer l'esforç d'anar recuperant cap a l'àmbit domèstic, de vincular cap al lloc on viu la persona, l'hospital de dia i recursos més propers a la persona, i això ens ho ofereix la xarxa de salut pública perquè està a tot arreu i hi podem donar resposta a tot arreu."

A Sant Joan de Déu, l'augment dels trastorns alimentaris ha estat del 60%, amb pacients més greus i més joves.