Els treballadors bolivians se sumen a les protestes dels indígenes i amenacen de fer vaga
Bolívia, el país més pobre de l'Amèrica del Sud, fa dies que viu una forta tensió social que pot desembocar en les pròximes hores en una vaga general. Al descontentament dels indígenes i els treballadors per les males condicions de vida que tenen, s'hi ha sumat ara l'oposició a l'exportació de gas als Estats Units.
Actualitzat
Munts de pedres i bidons tallen les carreteres d'accés a la capital boliviana des de fa onze dies. És una acció iniciada pels camperols indígenes del país, que pateixen una situació de marginació i pobresa ancestral. El bloqueig de la capital dificulta l'arribada d'aliments i altres subministraments a La Paz.
Els camperols protesten pels plans d'eradicació, impulsats pels Estats Units, del conreu de la coca, que al país és tradicional. També s'oposen amb molta contundència als plans per exportar gas de les riques reserves del subsòl bolivià als Estats Units.
Dissabte passat, l'exèrcit va intervenir per alliberar 800 persones que eren retingudes pels manifestants. L'operació va acabar amb set persones mortes, entre elles una nena de vuit anys.
La protesta ha pres una nova dimensió amb la decisió de la Central Obrera Boliviana de convocar una vaga general. Tenen reivindicacions pròpies, de millora de les condicions dels treballadors, i l'objectiu declarat de fer dimitir el president del país. El president es resisteix a negociar directament amb els camperols o els treballadors.
Els sectors socials crítics amb l'exportació del gas voldrien que se'n fes càrrec l'estat, en lloc d'una empresa privada. A més, se suscita una qüestió nacional, perquè l'exportació s'hauria de fer a través d'un territori, a la costa del Pacífic, que Xile va prendre a Bolívia en la guerra de 1879.