Els últims testimonis neguen despeses de Governació i Empresa relacionades amb l'1-O

Aquest dijous s'ha acabat la fase testimonial del judici del procés, que va començar el 27 de febrer: han declarat els últims 4 testimonis, alts càrrecs dels departaments de Governació i d'Empresa de la Generalitat la tardor del 2017.

D'una llista inicial d'uns 500 testimonis, finalment han estat 422 els que han acabat declarant en la vista oral del judici, i s'ha entrat de ple en la prova pericial, que va començar aquest dimecres.
 

L'exdirectora de serveis del Departament de Governació, Josefina Valls, aquest dijous al Tribunal Suprem

Els dos testimonis que han declarat primer han estat Josefina Valls i Xavier Urios, que eren directora de serveis i cap de l'Assessoria Jurídica del Departament de Governació, respectivament.

Citats per la defensa de Meritxell Borràs, que llavors encapçalava aquesta conselleria, tots dos han negat que es fes cap mena de contractació ni despesa relacionada amb el referèndum.

El mateix han assegurat els dos últims testimonis, Pau Villòria i Josep Solà, respectivament ex-secretari general i ex-director de serveis de la Conselleria d'Empresa, demanats per la defensa de Santi Vila.
 

L'ex-secretari general d'Empresa, Pau Villòria, aquest dijous al Tribunal Suprem

Especial relacionat: El judici del procés

Processos electorals, competència de Vicepresidència

Judit Gené, advocada de Meritxell Borràs, ha preguntat a Urios i Valls si el seu departament va fer alguna contractació o despesa relacionada amb el referèndum i ho han negat.

Tots dos també han recordat que el Departament de Governació ja no s'encarregava de l'àrea de processos electorals, que havia assumit la Vicepresidència, encapçalada per Oriol Junqueras.

També han assegurat que totes les despeses i contractacions de la Generalitat estaven fèrriament controlades pel Ministeri d'Hisenda, primer mensualment i després, des del juliol del 2017, setmanalment.
 

L'ex-director general d'Empresa, Josep Solà, aquest dijous al Tribunal Suprem

Vila va insistir a no fer despeses per l'1-O

Per la seva banda, interrogats per Joan Segarra, de la defensa de Santi Vila, Villòria i Solà han assegurat que el llavors conseller els va reclamar des del juny del 2017 que, sobretot, no s'autoritzés cap despesa relacionada amb l'1-O.

El fiscal Jaime Moreno ha preguntat a tots quatre pels acords del govern de la Generalitat del 6 i el 17 de setembre, en què els consellers es declaraven "solidaris" per fer possible el referèndum.

Tots quatre li han respost que van conèixer-los per la premsa i que a finals de setembre els van poder llegir sencers al portal de transparència de la Generalitat.

Tots quatre també han coincidit a assegurar que els van considerar acords polítics que no tenien efectes jurídics. També han dit que no hagués estat possible engegar cap contractació d'acord amb aquests acords.