Els vents de Santa Anna i els factors que expliquen la devastació dels incendis a Califòrnia

Sis incendis concentrats als volts de Los Angeles, a Califòrnia, han provocat ja almenys cinc morts, prop de 12.000 hectàrees calcinades i 150.000 persones afectades per ordres d'evacuació.

Els incendis han estat especialment devastadors per la velocitat amb què s'han expandit les flames, que han arribat a cremar barris sencers.

Aquesta violència s'explica per un còctel de factors que han convertit aquest episodi en un "desastre natural històric" per a la ciutat, segons les autoritats angelines.

Un vent conegut

El factor principal que ha convertit els incendis, especialment el de la urbanització Pacific Palisades, en autèntics monstres de foc, és l'anomenat vent de Santa Anna.

Aquest és un vent habitual a Califòrnia, prou freqüent en aquests mesos, que acostuma a provocar una dotzena d'episodis l'any.

El vent de Santa Anna es caracteritza per ser molt sec i molt veloç, afectat pels accidents geogràfics de la zona.

Com es genera el vent de Santa Anna?

La generació del vent comença a la Gran Conca dels Estats Units, una zona àrida de prop de mig milió de quilòmetres quadrats a l'oest del país, entre Califòrnia, Nevada, Utah, Idaho i Oregon.

Quan els vents de nord-est iniciats per un anticicló a la Gran Conca arriben a Sierra Nevada, aquests no poden superar la gran serralada californiana i es veuen empesos, com una onada, cap al sud en direcció a Los Angeles.

Just abans d'arribar a Los Angeles, els vents troben una serralada prelitoral amb diversos solcs, que canalitzen i acceleren encara més el vent fins a dur-lo a la ciutat de Los Angeles i fer-lo desembocar al mar.

Les ràfegues de Santa Anna poden arribar, com ha passat en aquest episodi, als 160 km/h.

Aquest vent ja és sec quan inicia el seu camí, ja que sorgeix en els ambients àrids dels deserts de Nevada i Utah. A més, el seu pas per Sierra Nevada i per la serralada prelitoral encara l'asseca més.

Aquesta combinació --vent violent i sec-- el converteix en el millor aliat d'un incendi.

A més, la gran velocitat del vent fa que el foc s'expandeixi en espiral pels laterals del corrent d'aire, cosa que complica molt l'actuació dels bombers.

Un hivern sec... després d'un hivern molt humit

El cap d'àrea del Grup d'Actuació Forestal dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, ha explicat al 3/24 que, a més del vent, l'altre gran factor ha estat la gran quantitat de combustible que les flames han trobat.

"L'incendi és molt ràpid perquè els combustibles californians estan dominats per matollars i herbes."

Califòrnia va viure un hivern especialment humit l'any passat. Això va facilitar el creixement abundant de vegetació baixa.

Aquest hivern, però, està sent especialment sec, i bona part de la vegetació baixa que va créixer de forma generosa per les bones condicions de fa un any, ara s'ha assecat.

Per tant, els incendis s'han vist alimentats per la presència important de matolls i herbes baixes seques, que li han permès estendre's ràpidament i amb violència.

Sense mosaic agrícola

Una de les mesures antiincendis habituals a Catalunya és l'anomenat mosaic agrícola: la presència de camps de conreu en zones forestals dificulta l'avenç de les flames.

A Catalunya, aquest mosaic cada vegada és més escàs; a Califòrnia, no hi és.

Segons Marc Castellnou, a Califòrnia "han conreat les planes i han construït a les carenes".

Les destrosses més grans dels incendis, pel que fa a l'afectació sobre les persones i els béns, s'han produït en urbanitzacions en zones forestals, que han quedat completament arrasades.

Aprendre de Califòrnia

Marc Castellnou ha explicat al 3/24 que els bombers catalans estan analitzant aquests incendis per extreure'n aprenentatges que poden ser útils en el cas de Catalunya, on hi ha zones amb característiques similars.

Castellnou explica que el vent de Santa Anna és equivalent als vents de ponent, que arriben secs des de l'interior de la península.

"És important aprendre d'ells. Aquí són menys probables aquests incendis a l'hivern, però hi ha la possibilitat i necessitem aprendre."

Segons Castellnou, aquests incendis són "molt similars" als que es produeixen a casa nostra pel que fa a les característiques del foc i del terreny, tot i les diferències en mida i afectació.