Els virus són més antics que LUCA, el primer ésser viu de fa 3.500 milions d'anys

El SARS-CoV-2 que està provocant la pandèmia de Covid-19 no és l'únic coronavirus que existeix: de fet, forma part d'una família de virus anomenada, precisament, coronavirus.

És una família que es va descriure per primera vegada a finals de la dècada del 1960, i en els humans els seus integrants, uns 40 de coneguts fins ara, causen malalties respiratòries més o menys greus.

"Virus" no significa sempre "malaltia"

La paraula "virus" significa "verí" en llatí, i evoca automàticament la idea de malaltia, i el cert és que n'hi ha que en provoquen de molt greus, com és el cas del de la SIDA o de l'ebola, o també d'aquest coronavirus.

Però no necessàriament comporten malalties i, a més, no els "interessa" perjudicar massa l'hoste en què estan ni matar-lo, perquè com que no es poden reproduir sols, quan aquest mor, ells també.

Les vacunes, el millor remei

Malgrat això, n'hi ha uns quants més que també que provoquen malalties greus, com els de la verola, la poliomielitis i les hepatitis B i C, per exemple.

Vacunes desenvolupades a partir de mitjans del segle XX, que ajuden el sistema immunitari a combatre-les, han permès eradicar la primera i limitar molt l'abast de la segona, i també força de la tercera.

Altres malalties causades per virus són la grip, la varicel·la, l'herpes, el xarampió, les galteres i la rubèola.

No són cèl·lules

Els virus són organismes molt petits, entre 10 i 300 nanòmetres, de mitjana unes 100 vegades més petits que els bacteris, i poden tenir el genoma d'ADN o d'ARN.

No tenen estructura cel·lular: només estan formats per un nucli amb el genoma, protegit per una capa de proteïnes i, quan són fora de les cèl·lules que infecten, estan envoltats de greix.

El virus del mosaic del tabac

Els va batejar amb el nom de virus el microbiòleg holandès Martinus Beijerink, que el 1899 va descobrir el del mosaic del tabac, el primer conegut.

Fins llavors es pensava que les infeccions només les podien provocar els bacteris, que ja s'havien descobert gràcies als microscopis òptics.

Va caldre esperar a la invenció del microscopi electrònic per poder veure'ls i començar a estudiar-ne l'estructura.

Milions de tipus diferents

Com que no tenen estructura cel·lular no se'ls considera ni tan sols éssers vius, només organismes amb capacitat d'entrar i replicar-se dins d'altres organismes, siguin animals, plantes, fongs, bacteris o, fins i tot, altres virus.

Se n'han trobat a tots els racons de la biosfera i actualment se'n coneixen relativament bé uns 7.000 tipus, els que ens afecten més directament, però es calcula que n'existeixen milions, possiblement bilions de varietats diferents.

De fet, els últims anys i aprofitant la tecnologia genòmica i informàtica, els científics s'han dedicat a buscar-ne arreu, i n'han trobat centenars de milers de desconeguts fins ara.

Segons ha explicat al New York Times el viròleg de la Universitat de Sydney Edward Holmes, de tots aquests virus només 250 espècies afecten els humans.

Holmes ha afegit que els científics s'estan trobant que cada espècie viva té els seus virus específics que el parasiten, i això fa que sigui pràcticament impossible classificar-los tots.

Més antics que LUCA

Una hipòtesi recent afirma que els virus podrien haver aparegut a la terra molt abans que LUCA, l'organisme unicel·lular del qual provenim tots els éssers vius que hi ha ara al planeta.

LUCA és la sigla en anglès d'"últim avantpassat comú universal", i és un organisme hipotètic que hauria viscut ara fa més de 3.500 milions d'anys.

L'existència de LUCA es deriva del fet que genèticament tots els éssers vius estem emparentats, i la seva edat s'ha calculat tirant enrere en l'arbre filogenètic comú.

Un virus podria ser el "pare" de LUCA

S'ha arribat a la hipòtesi que els virus són anteriors a LUCA analitzant l'embolcall de proteïnes de molts d'ells, i se n'ha trobat alguns que genèticament s'haurien fixat abans.

Fins i tot hi ha una teoria que diu que LUCA podria haver-se originat per un tipus de virus: hauria entrat dins d'un bacteri, s'hauria convertit en el nucli i el seu codi genètic hauria pres el control del metabolisme.

De moment tot això són hipòtesis pendents de confirmar, que serà difícil, perquè els virus, a diferència dels bacteris, no deixen rastre fòssil.

Virus i bacteris, part de nosaltres

En tot cas, el cert és que els microorganismes que durant dècades els humans hem vist com a amenaces, formen part de nosaltres mateixos, també els virus.

Cada persona té a dins seu uns dos quilos de microorganismes, sobretot bacteris i, sobretot, als budells, on formen l'anomenada flora intestinal, necessària per poder pair els aliments.

L'equilibri i el sistema immunitari

És, per tant, una relació simbiòtica en la que el concepte clau és equilibri. Quan aquest es trenca és quan el cos emmalalteix i els microorganismes prenen el control.

El nostre sistema immunitari, fruit de milions d'anys d'evolució, vetlla per aquest equilibri, identificant els organismes que poden constituir amenaces i eliminant-los.

Paràsits purs

A diferència dels bacteris, que se sàpiga els virus no tenen pràcticament funcions beneficioses per al nostre cos, de manera que se'ls considera només paràsits.

Malgrat això, habitualment també vivim en equilibri amb ells. A més, cal dir que s'estan desenvolupant teràpies mèdiques que utilitzen virus, per exemple, per atacar cèl·lules canceroses de manera selectiva.

El coronavirus, un èxit terrorífic

En el cas del coronavirus que ens ocupa, l'equilibri s'ha trencat quan un virus d'una altra espècie animal, un tipus de rat penat, ha passat a l'espècie humana, directament o, més probable, a través d'un altre animal.

L'èxit que està tenint es deu a la facilitat de transmissió entre persones i, a escala global, a la intensa mobilitat pel planeta que tenim els humans en aquest inici del segle XXI.

Som éssers biològics

Ni ens n'hauríem adonat si no fos que, a més, dins nostre aconsegueix reproduir-se de manera molt massiva, destruint milions de cèl·lules epitelials del sistema respiratori humà, tant que arriba a matar les persones més febles.

En definitiva, aquesta crisi ens recorda que, per molt diferents que ens veiem respecte a la resta de membres de la biosfera, en allò més essencial no som res més que éssers biològics.