Els webs europeus de salut donen el control als pacients
Internet ja és una font d'informació complementària a les recomanacions dels metges. Els pacients cerquen a la xarxa consells, comunitats virtuals i disposar del seu historial mèdic des de qualsevol lloc del món. Hospitals i centres de salut es posen les piles per oferir als ciutadans tot el que la tecnologia ja permet.
Els webs de salut actuals són útils? Per a qui? Blogs, xarxes socials, Facebook, Twitter, canals de YouTube, etc. Tot s'estudia perquè els professionals de la salut tinguin un contacte directe amb el pacient a través d'internet.
Sissel Jor, directora de recerca i serveis al pacient de l'Hospital Universitari d'Oslo, ha presentat el seu portal, MinJournal, que es va estrenar al 2004. La ponent noruega ha confessat que no ha estat fàcil el camí fins aconseguir els serveis d'e-salut que ha presentat. "Implica involucrar metges, infermers, personal sanitari d'una banda i, de l'altra, els ciutadans, informàtics, els polítics i la direcció del centre". Des de MinJournal els pacients tenen accés al seu historial, als resultats del laboratori, a un "wiki" on poden escriure tant ells com els metges, un fòrum de debat, etc.
"Els pacients volen tenir més control de la seva salut", ha dit en la seva intervenció Chris Flim, secretari del consell de l'Associació Holandesa d'eHealth. "I nosaltres l'hem d'oferir mitjançant mòbils o projectes de telemedecina, assegurant la seves dades i privacitat". Flim ha presentat nombrosos exemples de webs de salut amb èxit a Holanda com ara IVF, per a parelles amb problemes de fertilitat, o Mijn Esperanz, per a malats amb càncer.
I Stephan Wild, d'MSD Suïssa, ha presentat l'exemple Quevita on combinen la presència física del pacient-metge amb aplicacions per a iPhone, xarxes socials com ara Facebook i comunitats virtuals.
Entre el públic ha sortit la pregunta del milió en esmentar el projecte de Google de crear un historial mèdic que permeti al pacient desplaçar-se per tot el món i accedir a les seves dades de salut a través del compte de correu. Tots els ponents han reconegut que aquest és un gran dilema que obre un debat intens sobre la conveniència o no de posar en mans d'una gran companyia informació personal però que la decisió final sempre la tindrà el ciutadà.
Sissel Jor, directora de recerca i serveis al pacient de l'Hospital Universitari d'Oslo, ha presentat el seu portal, MinJournal, que es va estrenar al 2004. La ponent noruega ha confessat que no ha estat fàcil el camí fins aconseguir els serveis d'e-salut que ha presentat. "Implica involucrar metges, infermers, personal sanitari d'una banda i, de l'altra, els ciutadans, informàtics, els polítics i la direcció del centre". Des de MinJournal els pacients tenen accés al seu historial, als resultats del laboratori, a un "wiki" on poden escriure tant ells com els metges, un fòrum de debat, etc.
"Els pacients volen tenir més control de la seva salut", ha dit en la seva intervenció Chris Flim, secretari del consell de l'Associació Holandesa d'eHealth. "I nosaltres l'hem d'oferir mitjançant mòbils o projectes de telemedecina, assegurant la seves dades i privacitat". Flim ha presentat nombrosos exemples de webs de salut amb èxit a Holanda com ara IVF, per a parelles amb problemes de fertilitat, o Mijn Esperanz, per a malats amb càncer.
I Stephan Wild, d'MSD Suïssa, ha presentat l'exemple Quevita on combinen la presència física del pacient-metge amb aplicacions per a iPhone, xarxes socials com ara Facebook i comunitats virtuals.
Entre el públic ha sortit la pregunta del milió en esmentar el projecte de Google de crear un historial mèdic que permeti al pacient desplaçar-se per tot el món i accedir a les seves dades de salut a través del compte de correu. Tots els ponents han reconegut que aquest és un gran dilema que obre un debat intens sobre la conveniència o no de posar en mans d'una gran companyia informació personal però que la decisió final sempre la tindrà el ciutadà.
