"Em fa por que em tallin l'altra cama": el malson dels infants ferits a Gaza
Segons l'Unicef, més d'un miler de menors de la Franja han patit amputacions des que va començar la guerra
La Noor va perdre la cama esquerra quan I'exèrcit israelià va bombardejar casa seva a Jabalia, al nord de la Franja, durant les primeres setmanes de guerra, l'octubre passat. Des de llavors, està ingressada a l'Hospital Europeu de Gaza. Però ara li perilla també la cama dreta, que, de moment, té embenada amb una fixació de metall i cargols perforats a l'os.
"Em fa molt de mal i vull anar als Emirats Àrabs, perquè tinc por que m'hagin de tallar l'altra cama."
La Noor, d'onze anys, només té un desig: que li posin una pròtesi a la cama esquerra que li permeti caminar i tornar a jugar amb els seus cosins. Quan hi pensa se li escapa un somriure i afegeix: "Des que vaig perdre la cama, la meva vida és lletja, estic trista i només vull aconseguir una cama".
La seva tieta, la Mariam Marouf, explica que s'ha convertit en la seva obsessió: "Hi somia dia i nit, diu que no sortirà de l'hospital sense una cama artificial." I afegeix que els problemes mentals derivats de l'amputació són tan o més importants que els dolors físics que té.
A l'Eman també li han amputat la cama dreta i li perilla l'esquerra. Els seus pares van morir en un atac israelià i l'Amany, que li fa de mare d'acollida, implora que la traslladin de manera urgent a l'estranger.
"Si es queda aquí perdrà la cama per falta d'atenció mèdica, no hi ha prou mitjans. Que Al·là ens vengi dels israelians que els han fet això als nens, que els han arruïnat la vida. Demana pels seus pares i no sé com dir-li que són morts."
La Wafa Hamdan és la infermera que té cura de l'Eman a l'Hospital Europeu de Khan Yunis. Lamenta que, a banda dels dolors físics, els nens amputats tenen greus traumes psicològics:
"Faig tot el que puc per facilitar les coses com a infermera, però faci el que faci, tenen problemes psicològics greus, se senten incomplets, amb molt dolor. Tenim molt pocs analgèsics i en necessiten permanentment."
Més d'un miler d'infants han estat amputats
Segons l'Unicef, almenys 1.000 menors han patit amputacions de cama a Gaza, una xifra que va publicar a finals de novembre. Alguns han perdut les dues extremitats, sobretot per la metralla, l'atròfia sota la runa o per munició en mal estat que ha explotat accidentalment per contacte.
El personal mèdic explica que la situació als hospitals de Gaza és tan precària que hi ha infants que fa setmanes que esperen per entrar a quiròfan, que s'estan fent amputacions sense anestèsia. I que no tenen analgèsics per calmar-los el dolor permanent.
La pitjor notícia és que tots coincideixen que la xifra de menors amputats creixerà per culpa de la mala higiene i la falta de tractament que està provocant moltes infeccions òssies.
El doctor britànic d'emergències Chris Cook, que va abandonar Gaza al desembre, lamenta que es pot arribar a xifres mai vistes en els mesos vinents.
"Moltes extremitats que aparentment s'han salvat acabaran requerint amputacions. I moltes persones amb amputacions en extremitats que creiem que s'han salvat acabaran morint per les conseqüències a llarg termini."
Els infants amb amputacions poden acabar necessitant fins a una dotzena de cirurgies a l'extremitat quan arribin a l'edat adulta, perquè l'os continua creixent. I només podran rebre aquests tractaments fora de la Franja de Gaza, un territori del qual per ara els és impossible sortir.
