"Em van destruir els instruments": el músic que desafiava Estat Islàmic fent cançons d'amagat

Ameen Mokdad, nascut el 1989, de ben petit va saber que seria compositor. Un dia, quan tenia 10 anys, va trobar el seu pare, que era artista, frustrat mentre pintava Beethoven a casa seva, a la ciutat iraquiana de Mossul.

El pare li va explicar que el músic va morir abans d'acabar la seva última composició, la desena simfonia, i Mokdad li va etzibar: "Quan sigui gran, seré compositor i acabaré la seva composició." Així ho explicava en una entrevista a l'emissora de ràdio nord-americana NPR.

Durant anys, el seu pare va reiniciar una vegada i una altra aquesta pintura, però mai estava satisfet amb l'obra i, igual que Beethoven, no la va aconseguir acabar abans de morir. En declaracions a TV3, Mokdad explica que això va ser, sense saber-ho llavors, el detonant per dedicar-se a la música:

"Realment em vaig sentir trist perquè el compositor havia mort i la seva música va quedar inacabada. Vaig pensar que acabar-la seria com una protesta contra la mort. Jo estava enamorat de la música, però no n'era conscient. Pensava que era com un nen qualsevol que escoltava la música dels dibuixos animats, però va ser més profund del que pensava."

Tot i que Mokdad no ha acabat la desena simfonia, sí que s'ha convertit en un compositor versàtil que s'ha donat a conèixer per desafiar Estat Islàmic.

Els instruments, els seus fills

No va ser fins als 20 anys que va agafar un violí per primera vegada i va aprendre a tocar-lo ell sol, així com molts altres instruments.

"No vaig començar fins que vaig ser gran perquè no ens ho podíem permetre. Dubto que cap família iraquiana mitjana s'ho pogués permetre econòmicament en aquella època. Era un luxe comprar un instrument."

Cinc anys després, ja tenia dos violins, un violoncel, una guitarra i un instrument semblant a una arpa.

"Jo era estudiant i la situació econòmica a l'Iraq era molt dolenta, i havia d'estalviar cada cèntim. Eren com els meus nadons", explica. Mokdad va donar noms als seus instruments. Pere era el nom del seu violoncel, els dos violins eren Red i Parrot i a la guitarra li va posar Amic.
 

Compondre d'amagat

Quan el 2014 el grup jihadista Estat Islàmic va ocupar Mossul, la major part de la música va ser prohibida per la seva interpretació extrema de l'islam.

Mokdad, però, va continuar tocant en secret.

"Estava molt enfadat. I només volia protestar", recorda Mokdad. "Quan sacrifiques part de la teva llibertat, l'acabes perdent tota".

Malgrat el risc de persecució, Mokdad va començar a treballar en una vintena de cançons que es va atrevir, fins i tot, a penjar a internet perquè el món el pogués escoltar.

Un dia, membres d'Estat Islàmic van assaltar casa seva i, en descobrir aquella gran quantitat d'instruments, els van destruir tots.

"Sospitaven que podia ser espia del govern i que amagava alguna cosa dubtosa. Quan van descobrir els instruments, van pensar que era boig i que estava posseït pel dimoni."

Malgrat aconseguir salvar la vida, va caure en una profunda depressió. 

Música renascuda de la cendra

Atemorit, Mokdad es va traslladar a casa la família a Bagdad. Estava desolat. D'entrada, el seu cosí li va proposar reconstruir un dels instruments.

Després van idear, amb imaginació, com fabricar un instrument des de zero: un instrument nou de 44 cordes, fet a partir de làmines de fusta i filferro d'acer utilitzades tradicionalment per tallar sabó.

Però, igual que quan neix un nadó en plena guerra, "vam sentir que havíem comès un error, vam tenir un nadó en el moment equivocat".

Conscient que li van perdonar el "pecat" una vegada i tement que el matarien si tornaven a assaltar casa seva, va decidir quedar-se el nou instrument i es va amagar sis mesos més. 

Mossul és famosa per les cinc portes que conduïen a l'antiga ciutat de Nínive, uns tresors arqueològics que Estat Islàmic va arrasar. Una de les portes es deia Adad, deu del tro. I així va ser com va anomenar el nou instrument.

El seu concert més emotiu 

Abans que l'Estat Islàmic prengués Mossul, Mokdad estava preparant un concert amb uns companys, però amb la imposició de la llei islàmica, el va cancel·lar per por. 

Quan finalment Mossul va ser alliberat, l'any 2017, Mokdad va tornar a la seva ciutat per fer el concert pendent amb el seu nou instrument: l'Adad. Un concert senzill i emotiu, envoltat d'una ciutat bombardejada. Damunt les ruïnes de la porta d'Adad, va tocar les cançons que havia compost en secret.

Era un missatge de pau i, també, el seu homenatge als refugiats i persones que van morir executades i decapitades a mans dels jihadistes durant l'ocupació.  

El jove, que va mantenir viva la música quan la ciutat estava silenciada per la policia religiosa, plora de felicitat quan rememora aquest moment. 

Amb Mossul alliberat, Mokdad, de 35 anys, és lliure de viatjar pel món.
 

La música, la seva llibertat

Mokdad va abandonar l'Iraq el 2018 per primera vegada. Va travessar la frontera amb Turquia, on va treballar de voluntari en una escola de música i en una de circ. Allà va conèixer el director d'una organització de Connecticut, als Estats Units, que dona suport a músics que han estat silenciats o perseguits.

Amb la seva ajuda va gravar el disc "The curve", amb cançons compostes sota l'ocupació d'Estat Islàmic amb els instruments que li van deixar fets miques. L'àlbum barreja la música amb trets de metralladores i sons estrepitosos de bombes que queien fora de casa seva mentre les componia, amagat d'Estat Islàmic.  

Des de llavors ha treballat en diversos àmbits artístics, com el teatre i el cinema, com a músic, compositor i, fins i tot, ballarí.

L'any passat va obtenir el visat per entrar als Estats Units, on ha fet la gira del disc per diverses ciutats de l'estat de Connecticut. Allà ha explicat a través de l'art --acompanyat d'un grup de músics i un ballet de Middletown-- el que va viure el seu país, perquè per Mokdad, "la música és llibertat".

Malgrat les adversitats, Mokdad no s'ha resignat mai a deixar la música. Per l'artista la música és "una necessitat", com explica a l'entrevista a NPR:

"No m'imagino cap vida sana sense art. Es podria viure sense, com les vitamines, però no seria una vida saludable. La música i l'art és una necessitat per a mi. És una cosa per la qual moriria."

Recentment, aquest compositor, cantant i músic multiinstrumental, ha estat becat a la Universitat de Wesleyan i fa tres setmanes ha publicat un nou disc, "Bicycle Bagdad", aquest sí, lluny del terror i de les bombes.