"Em van violar tres sergents": víctimes d'abusos a la mili alcen la veu a "Et faran un home"

Mor Franco i comença la transició a la democràcia. Ens situem als anys vuitanta i noranta. El servei militar obligatori farceix les casernes de joves reclutes que les passen magres en un entorn de violència estructural tolerada per un exèrcit de tradició franquista, encara molt retrògrad.

Soldats veterans imposen el terror als que arriben al nou reemplaçament amb el vistiplau dels militars professionals. Comencen mesos de terror per a joves de 18 anys que s'enfronten a cops, crits, pallisses, insults, assetjaments diaris i, fins i tot, violacions. Parlen ara, després d'anys de silenci per por de no ser creguts, i pel bloqueig que pateix la víctima davant uns fets tan traumàtics. El documental "Et faran un home", de 3Cat, recull el seu testimoni.

La impunitat ha estat sempre el principal escut militar. La violència a la mili des dels anys vuitanta fins al 2001, quan s'atura el servei militar obligatori, ha estat amagada fins ara. 

Un dels que ha parlat és el crític de cinema Àlex Gorina, que revela el que va patir a la Caserna d'infanteria a Melilla (1977).

"Em van violar tres sergents a la sala d'armes, en un context repugnant. Anaven borratxos i em van fer molt de mal."

En Toni (desertor de les COE-Mallorca, 1993) també va viure un infern. "Em vaig intentar suïcidar i llavors vaig desertar. La nit que vaig decidir escapar-me, volia matar el primer que em despertés perquè ja no podia més".

El també periodista Vicent Partal recorda un moment del seu pas per Bétera (1980): "El coronel pensava que jo era un infiltrat de l'ETA i em va apuntar amb la seva escopeta a l'estómac. Encara noto el canó a la panxa. Estaven bojos!".

I l'escriptor Antonio Muñoz Molina també va patir una mala experiència a Sant Sebastià (1980). "Dec a l'exèrcit espanyol i a l'Església catòlica espanyola els pitjors moments de la meva vida", afirma. 
 

Violència a la caserna de Vielha 

Una època i una caserna: l'escenari del terror.1983-1985: la Companyia d'Esquiadors i Escaladors de Vielha va ser un dels principals escenaris de violència entre soldats, amb el vistiplau dels comandaments. Els veterans van torturar els nous. "Llagas" contra "conejos". 

Quatre exsoldats de l'anomenada Legió Blanca de Vielha ens expliquen què van viure allà. No els agrada parlar com a víctimes, pocs reconeixen ser-ho.

La caserna ja no existeix: ara és un aparcament on comença el documental "Et faran un home". Els col·legues de la mili es retroben allà 40 anys després i recorden tot el que van viure en aquella caserna. Asseguren que, malgrat tot el que van patir allà, en van treure una lliçó de vida positiva. Però la veritat és tossuda. Van ser assetjats diàriament durant molts mesos i ells van aconseguir aturar tanta violència. 

"El primer dia va ser una bogeria. Vaig pensar: 'On m'he ficat?' Tampoc podíem dir 'ens rebel·lem', perquè aquell que es rebel·lava ho passaria malament, ja ho avisaven, eh?", relata Nacho Galán.

Albert Arean, per la seva banda, recorda la violència rebuda:

Un veterà que era boxejador em va clavar un cop de puny tan fort que em va deixar més d'un minut sense poder respirar. Vaig pensar que em moria allà ofegat." 

Encobriments, por, impunitat. I suïcidis

Des del 1983 fins al 2001 el Ministeri de Defensa va comptabilitzar 303 suïcidis, però la investigació sospita que n'hi hauria hagut molts més.

De fet, als certificats de defunció no posava gairebé mai suïcidi. Hi deia "Mort accidental".

Als anys noranta el suïcidi era la principal causa de mort a la mili. El 1990 es funda l'Oficina d'Informació i Defensa del soldat (IDS).

Comencen a ajudar víctimes. Equips d'advocats aconsegueixen treure nois de les casernes i a aconseguir indemnitzacions per danys i perjudicis als que gosaven denunciar les lesions que havien patit.

Segons l'Oficina de Defensa del soldat (IDS), no es van investigar mai els suïcidis. 

La justícia no va fer mai justícia contra els agressors denunciats. Militars jutjant militars, el mur contra el qual es van estavellar els advocats defensors dels soldats. L'advocat Jordi Sala va portar desenes de casos i ens explica el patiment dels reclutes i les seves famílies.  

"Venia gent amb una situació psicològica molt traumàtica. Estaven molt fets pols. En realitat, els soldats maltractats l'únic que volien era sortir d'allà. La seva màxima era "traieu-me d'aquí, que no em vull matar, no em vull morir". 

"Et faran un home" radiografia les casernes de la por

El mapatge de les casernes on es va patir més violència ens porta a Vielha, Mallorca, Sant Sebastià, Melilla, Madrid, Canàries... N'hi podria haver moltes més. 

Vexacions, assetjaments i tortures ens fan el retrat d'un sistema de violència perpetuat en el temps pel silenci.

El documental "Et faran un home" denuncia per primera vegada uns fets que encara no s'han reparat. Algunes de les víctimes conviuen amb estrès posttraumàtic i amb teràpia psicològica. Un retrat coral amb elements comuns que ens defineixen els protagonistes i que permet imaginar-se l'escenari: por, humiliacions, amenaces d'ETA, alcohol i drogues, encobriment, homofòbia... 

La majoria de vegades la violència era exercida per soldats de reemplaçaments superiors. Els veterans contra els novells. No poder dormir durant mesos per les humiliacions i les vexacions constants, una tortura. Ho remarca Antonio Muñoz Molina: 

"El pitjor és veure com els sotmesos, en comptes d'unir-se entre ells, volen caure bé als que els maltracten." 

"Vaig passar cinc anys per desintoxicar-me de tot el que m'havia passat, perquè psicològicament patia", relata Toni Iborra. 

Vicent Partal afegeix: 

"Tinc molt la ràbia d'haver estat objecte de tota aquesta agressió. I la sensació que tenien una impunitat absoluta i que tu eres un desgraciat que havia d'aguantar les seues estupideses".

Les víctimes reclamen un Me Too militar 

És el cas d'Àlex Gorina, que va ser violat a la caserna de cavalleria a Melilla. "Em resisteixo a creure que de tota la història de l'exèrcit espanyol, jo hagi estat l'única persona violada", afirma. I, per tant, reclama que altres homes que van patir tota mena d'abusos físics, psíquics i sexuals aixequin el dit i es facin sentir.

La majoria de testimonis senten que van ser víctimes d'un sistema de violència encoberta pels militars i reclamen reparació, malgrat que tots els fets delictius estiguin prescrits.  

Els Serveis Informatius de 3Cat han posat a disposició de qui vulgui donar el seu testimoni un mail darrere el qual hi ha periodistes experts en atenció a les víctimes. 

La mili pot tornar? 

Podria tornar demà mateix si el govern espanyol aprovés un decret llei. És un debat que ressona cada vegada amb més força, en un context de guerres com les d'Ucraïna i el Pròxim Orient.

Europa es rearma i països com Suècia o Letònia han recuperat el servei militar, i en d'altres com Alemanya i Polònia s'ha reobert el debat sobre el retorn de la mili.

Espanya va suspendre la mili el 2001, però no la va abolir. Caldria només un decret llei per tornar-la a instaurar de manera immediata en qualsevol moment. 

Pots veure aquí el documental "Et faran un home":