Emergeixen les restes d'un vaixell del segle XV sota l'antic mercat del peix de Barcelona

Les obres per a la construcció d'un aparcament subterrani han desenterrat de la sorra de l'antic litoral de Barcelona les restes d'un vaixell d'entre els segles XV i XVI.

En el solar de l'antic mercat del peix, quan s'estaven fent les últimes obres d'excavació, han aparegut les restes d'aquesta embarcació a una profunditat de més de 5 metres sota el nivell del mar. L'equip d'arqueologia subaquàtica que documenta la troballa ha batejat el derelicte --nom que rep un vaixell naufragat o abandonat i cobert pels sediments al llarg del temps--, amb el nom provisional de Ciutadella I.

Les restes s'han de sotmetre a un tractament de conservació llarg i molt delicat. De moment, i fins que es traslladi, el vaixell s'ha tapat amb la mateixa sorra on estava enterrat per conservar-ne la humitat i evitar el ràpid deteriorament de la fusta en contacte amb l'aire.

Aquest vaixell representa "una font de coneixement única sobre la navegació i les tècniques de construcció naval utilitzades a la Barcelona dels segles XV i XVI, així com de la transformació del front marítim de la ciutat i la seva activitat comercial, a l'època medieval."

Un vaixell de construcció medieval

Les restes trobades corresponen a un fragment de 10 metres de llargada i més de 3 metres d'amplada, amb una estructura formada per una trentena de quadernes --les peces de fusta corbades que conformen l'esquelet lateral del vaixell-- i almenys set andanes del folre --les files de taules de fusta que recobrien l'exterior de la nau--, segons l'equip d'arqueòlegs dirigit per Santi Palacios i de la restauradora Delia Eguiluz.

La construcció d'aquest vaixell era habitual a la Mediterrània medieval i es va estendre arreu d'Europa a partir de mitjan segle XV. N'és característic l'ús de clavilles, una mena de claus de fusta semicircular per clavar les taules a les quadernes. També es conserven dues peces longitudinals --palmellars o serres-- fixades amb claus de ferro; un sistema conegut com a construcció a esquelet.

Transformació del front marítim

El vaixell trobat es va enfonsar per causes que no se saben, en una zona marítima, a uns dos quilòmetres de l'actual línia de mar de la ciutat. Això se situa en un moment històric de transformació del front marítim de Barcelona. A partir de 1439, amb la construcció dels primers molls artificials, es va alterar la dinàmica de la línia de costa i va desaparèixer la barra de sorra coneguda com la Tasca, que havia protegit la ciutat durant segles.

La combinació entre la deriva litoral, la desembocadura del Besòs i els temporals va provocar un ràpid avenç de la platja, que va cobrir antics espais marins.

A la zona on ha emergit el derelicte s'han trobat nivells de sorra i llims molt fèrtils, amb presència de restes orgàniques com llavors d'avellana i pinyes senceres, que actualment s'estan estudiant i que podrien tenir una cronologia similar a la de l'embarcació.

Conservat per la sorra del fons marí

El contacte amb l'aire pot deteriorar ràpidament la fusta que la sorra humida ha conservat durant segles. La fragilitat de les restes ha aconsellat no desenterrar-les del tot i mantenir-les cobertes amb la sorra original que l'envoltava.

El Servei d'Arqueologia de Barcelona, amb l'assessorament del Museu d'Arqueologia de Catalunya, compta amb el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, CASC, especialitzat en conservació de fusta arqueològica humida, per dirigir l'operació.

Les primeres actuacions in situ són la presa de mostres per a anàlisis científiques, el marcatge de les peces i la documentació tridimensional amb l'aplicació de tècniques com la fotogrametria, que a partir de fotografies permet obtenir models 3D d'alta precisió, per estudiar les restes sense manipular-les directament.

Després es prepararan les restes per al trasllat en contenidors plens d'aigua, que n'asseguren la conservació temporal, per dur-les a instal·lacions especialitzades, on se sotmetran a un procés de dessalatge amb aigua corrent i impregnació amb cera hidrosoluble, una substància que penetra en la fusta, en reforça l'estructura interna i en garanteix la conservació a llarg termini.

Precedent del Barceloneta I

L'any 2008 es va descobrir a les excavacions del baluard de Migjorn, prop de l'estació de França, les restes d'un altre vaixell també datat cap al segle XV. Batejat com a Barceloneta I, aquest vaixell d'origen cantàbric, probablement basc, representa un testimoni únic de l'activitat comercial de la Barcelona medieval, segons els arqueòlegs.

Les seves restes van ser restaurades durant més de sis anys i actualment es pot veure al Museu d'Història de Barcelona, a l'avantcambra del Palau Reial Major, entre el Saló del Tinell i la capella de Santa Àgata.

Amb la col·laboració del Port de Barcelona hi ha una exposició virtual que inclou el procés de restauració, una reconstrucció en 3D de l'embarcació i un mapa interactiu de les rutes comercials del segle XV.

La troballa del Ciutadella I complementa i enriqueix l'aportació del Barceloneta I i ofereix "una visió més completa de la diversitat i la complexitat de l'activitat marítima medieval a Barcelona, i consolida la ciutat com a punt neuràlgic de les rutes comercials de l'època".

Un aparcament a la Ciutadella del Coneixement

Després del procés d'estudi, restauració i conservació, el Ciutadella I potser es podrà veure exposat, però el lloc on s'ha conservat durant tots aquests segles es convertirà en un aparcament construït per l'Ajuntament i B:SM, en el solar de l'antic mercat del peix, entre els carrers de Villena, Ramon Trias Fargas, Wellington i l'avinguda Icària, al districte de Sant Martí.

L'equipament de 7.000 m² donarà servei al futur complex de recerca que s'hi farà a sobre, en fases successives, desenvolupat pel Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el CSIC i la UPF. Una zona, a tocar del parc de la Ciutadella, de la qual pren el nom de Ciutadella del Coneixement.

Actualment, s'estan acabant les obres d'excavació a cel obert, per començar les pròximes setmanes, les de fonamentació i estructura, i es preveu que acabin el primer trimestre del 2026. La inversió és de 22,2 milions d'euros.

Sorra per a la recuperació de platges

Les obres d'excavació han extret 40.000 m³ de sorra del subsol barceloní, format per dipòsits sedimentaris del quaternari. Aquesta sorra, apta per a usos costaners, s'està utilitzant per regenerar la platja de Sant Sebastià.

Fins ara ja s'hi han abocat 25.000 m³ per reforçar la platja que protegida per l'espigó de Sant Sebastià. A més, la proximitat entre el solar i la platja --uns 2 km-- també redueix l'impacte ambiental del transport.