Emergència pels senglars: batudes intensives en quatre comarques per reduir-ne la població
L'objectiu és capturar més de 6.700 animals a les Gavarres i Rocacorba fins a finals de maig, prioritzant els individus joves i les femelles
El Departament d'Acció Climàtica ha declarat l'emergència cinegètica als massissos de les Gavarres i Rocacorba amb l'objectiu de reduir-hi un 70% la densitat de senglars. Dels setze que hi ha actualment per quilòmetre quadrat en aquesta zona es vol arribar a una mitjana d'entre quatre i cinc.
Aquest mapa de la Generalitat mostra les zones on n'hi ha més. Són les de color vermell i grana, bàsicament, tota la part oriental de Catalunya. En els punts més foscos, se superen els 15 senglars per quilòmetre quadrat. És el que passa, sobretot, a les comarques de Girona, des de la costa fins a la frontera francesa.
La mesura afecta 38 municipis de les comarques del Gironès, el Baix Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa, i ha estat consensuada amb el Consell de Caça de Girona. La declaració d'emergència permetrà augmentar el nombre de senglars caçats per reduir-ne la sobrepoblació.
Per aconseguir-ho, d'ençà que va començar la temporada de caça i fins a finals de maig es volen capturar més de 6.700 senglars en aquestes dues àrees boscoses, que comprenen més de 87.800 hectàrees. Per tant, s'agilitaran els procediments administratius per caçar i fer batudes, es prioritzarà la captura dels animals joves i les femelles i es farà un seguiment dels resultats.
Aquests són els 38 municipis afectats per l'emergència cinegètica:
La temporada passada es van abatre 3.500 exemplars al massís de les Gavarres i 1.200 al de Rocacorba.
L'emergència cinegètica és una de les figures incloses en el pla de xoc d'Acció Climàtica per al control dels danys causats pel senglar als conreus. El pla, dotat amb 10 milions d'euros, vol reduir en tres anys les poblacions i limitar els danys. També inclou moltes mesures alternatives a la caça: protecció de conreus i zones urbanes així com l'estudi de mètodes anticonceptius, entre altres.
La directora general d'Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjas, ha qualificat la situació de "crítica i insostenible" i ha assegurat que la prioritat és "reduir els danys" que provoca l'espècie damunt l'agricultura. També ha avançat que, si quan acaba la campanya no s'ha assolit el llindar de captures, el Departament actuarà "amb els seus efectius".
Aquests efectius serien, per exemple, els guardes de les reserves nacionals de caça i el cos d'Agents Rurals, que també podrien actuar abans, de forma puntual, en zones problemàtiques.
Tot plegat són mesures que no s'havien dut a terme fins ara i que els pagesos han celebrat, tot i que troben que arriben tard. Així ho ha dit el coordinador territorial d'Unió de Pagesos a Girona, Narcís Poch:
"Fa anys que hauria d'haver arribat aquesta declaració d'emergència i s'hauria de mantenir continuadament a diferents zones. Estem parlant d'una població de senglars que és desmesuradíssima en aquests moments."
La Federació Catalana de Caça, per la seva banda, considera que la mesura pot ajudar a controlar la població de senglars.
El doble de senglars que fa 15 anys
La població de senglars s'ha duplicat a Catalunya en els últims 15 anys i, segons les últimes dades, ja n'hi ha més de 200.000. La superpoblació afecta pràcticament tot el territori català. A més dels efectes sobre els ecosistemes, provoquen danys a l'agricultura i, juntament amb els cabirols, són els responsables d'un terç dels accidents de trànsit.
La Generalitat no descarta estendre l'emergència cinegètica a altres zones, com l'Alt Empordà i la Garrotxa, on les poblacions de senglars són fins i tot superiors, si s'arriba a un nivell de danys que ho requereixi.
- ARXIVAT A:
- Medi ambient
