"Emilia Pérez": Sense (gaires) premis, però en boca de tothom

La nit dels Oscars comença a les 4 de la tarda a Los Angeles, com ha recordat Conan O'Brien, un debutant de luxe en aquesta gala que s'ha ficat el públic a la butxaca al primer minut, tant al teatre com a la sala de premsa on ens apinyem desenes de periodistes de tot el món.

Ens apinyem per escriure, per escoltar els guanyadors que van desfilant ja amb l'estatueta a la mà, i també per pescar alguna gamba, encara que no tinguin gust de res. 

I és a la cua de l'amanida de pasta, menys plena que la de les gambes, on conec la Lucia Magi, de l'agència de notícies italiana ANSA. La conversa de seguida deriva cap a "Emília Pérez".

La Lucia no acaba d'entendre per què els mexicans són tan crítics amb com la pel·lícula tracta la realitat dels narcos mexicans. I té arguments: "És com si els italians poséssim el crit al cel cada vegada que hi ha una pel·lícula sobre la màfia".

Touché. La Lucia em presenta en Mario Szekély. És un cineasta mexicanoestatunidenc i escriu pel diari El Universal. I se sent en minoria al seu país: "A mi, 'Emilia Pérez' em va agradar molt. I Karla Sofía Gascon, també. La conec personalment. Però a Mèxic no ha agradat gens".

Per què? "Consideren que banalitza el narcotràfic, que no retrata bé el drama dels desapareguts". I què creus que farà la Karla aquesta nit? "Pot ser que esquivi la catifa vermella, i que la veiem directament asseguda a la gala". En Mario l'ha encertat de ple. 
 

A Mèxic no es creuen "Emilia Pérez"

A primera fila de la sala de premsa hi ha asseguda una altra periodista mexicana: Susana Moscatel, de Milenio Noticias. "Jo tinc una opinió molt diferent de la del Mario. A mi la pel·lícula no em convenç, no és creïble: els accents, les situacions, una copa de vi mentre treballa amb l'ordinador en un mercat? Quan s'ha vist, això, a Mèxic?!".

Què li preguntaria a Karla Sofia Gascón o a Jacques Audiard si guanyen un Oscar i passen per aquesta sala? "Això no passarà. Però si passés, que què n'han après, de tot això, d'aquest tràngol".

La Susana creu que a Mèxic hi hauria un gran enuig si "Emilia Pérez" s'emporta molts Oscars: "L'únic que toleraríem una mica més bé és el de Zoe Zaldaña com a actriu secundària. Aquest és el que podríem pair millor. Ella ho fa bé, amb accent de la República Dominicana, però...". 

Doncs la Susana també l'ha encertada. Zoe Zaldaña s'emporta el premi a la millor actriu de repartiment. Discurs emotiu, amb orgull de filla de migrants i cap referència a Karla Sofia Gascón. Què li preguntarà la Susana quan passi per davant seu?
 

A França, frustració per la polèmica

I a França? Aquí ens ajuda una col·lega francesa que prefereix que no digui el seu nom perquè no vol despertar el seu cap a París per demanar-li permís per parlar amb la premsa.

Fa dies que és a Los Angeles, com la resta de periodistes francesos, perseguint l'equip de la pel·lícula sense cap èxit.

Hi ha un hermetisme absolut, el director no es deixa entrevistar, però li han dit que després de la gala atendrà un grup de mitjans francesos. A veure si hi ha sort.

I a França com es viu, tot això? Diu que amb frustració i amb la sensació que la polèmica els ha robat el que era una oportunitat única.

Però també creu que el discurs de Jacques Audiard als Cesars s'ha interpretat com si s'obrís la porta a la reconciliació entre l'equip i Karla Sofia Gascon. Aquell "la pel·lícula va de perdó i de segones oportunitats" com un principi del final de la polèmica?

Mentre esperem Zoe Saldaña, passa per la sala de premsa l'equip de l'altre premi per a "Emilia Pérez", els responsables de la cançó original "El mal".

Quan els han preguntat si tenien algun missatge per a les persones trans en un moment en què el govern dels Estats Units està limitant els seus drets, Clément Ducol ha respost lacònic i una mica irritat: "Com que no he guanyat el premi ni a millor director ni a millor pel·lícula, no, no tinc res a dir".

Zoe Saldaña lamenta la rebuda de la pel·lícula a Mèxic

I quan ja ens pensàvem que Zoe Saldaña esquivava les preguntes dels periodistes, ha aparegut.

Seriosa i serena, menys emocionada que quan ha rebut l'Oscar. I no només no ha esquivat les preguntes, sinó que ha dit que li sap molt greu que els mexicans s'hagin sentit ofesos per "Emilia Pérez", que la pel·lícula es va fer amb molt d'amor i que li ha dolgut la polèmica. Però que aquesta pel·lícula no va sobre Mèxic, va sobre 4 dones que lluiten que podrien haver estat a qualsevol altre país del món.

Sobre la polèmica amb Karla Sofia Gascón, res. La pel·lícula que havia estat descrita com el que havia de trencar la barrera del so a favor dels drets de les persones transgènere, no només l'han silenciada els premis; ella mateixa s'ha quedat muda.

Els altres moments i les altres converses a la sala de premsa

El més aplaudit: La victòria com a millor pel·lícula estrangera d'"Aún estoy aquí" per part dels periodistes brasilers; i el discurs de l'equip israelianopalestí a favor de la pau dels directors de "No other land", millor documental. 

El més entranyable: L'alegria dels pocs periodistes de Letònia a la sala quan "Flow" s'ha endut l'Oscar a millor film d'animació. 

El més emotiu: Quan alguns bombers i altres herois de la lluita contra els devastadors incendis de Los Angeles han sortit a l'escenari per rebre un homenatge.