Nens en una escola
El rendiment en matemàtiques i ciències està en descens des del 2015 (iStock)

Empitjora el nivell en matemàtiques a primària i la bretxa de gènere s'eixampla a favor dels nois

Les competències en ciència dels alumnes de primària també cauen i se situen per sota de la mitjana d'Espanya i de l'OCDE

Enllaç a altres textos de l'autor Mireia Rom Salvador

Mireia Rom Salvador

Periodista de la secció de Societat de TV3

@mireiarom
Actualitzat

Les competències en matemàtiques i ciències dels alumnes catalans de quart de primària empitjoren, i se situen per sota de la mitjana d'Espanya i de l'OCDE. Ho constata l'informe TIMMS, elaborat per l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) i que, en l'edició del 2023, hi han participat una seixantena de països. 

A Catalunya, la caiguda ha estat lleugerament més forta que a la mitjana dels països de l'OCDE, però s'ha notat una mica menys que a Espanya, en part perquè es partia d'uns nivells més baixos. En el conjunt d'Espanya, el rendiment en matemàtiques i ciències està en descens des del 2015.

En l'àmbit internacional, Catalunya es posiciona, en matemàtiques, al nivell de països com Nova Zelanda i Bèlgica, i en ciències obté uns resultats lleugerament per sobre de Bèlgica, França i Xipre.

Tot i això, l'informe assenyala, com a apunt positiu, que l'alumnat mostra una bona actitud per aprendre tant matemàtiques com ciències, similar a la de països amb millors resultats.

 

La bretxa de gènere s'eixampla a favor dels nois

Si bé el descens en els resultats és poc acusat respecte al 2019 –cinc punts en matemàtiques i dos punts en ciències–, un dels aspectes que més preocupa és la bretxa de gènere en matemàtiques, que s'eixampla a favor dels nois.

A Catalunya, ells obtenen 17 punts més que elles. A Espanya aquesta diferència és de 18 punts i, al conjunt de l'OCDE, de 16 punts.

Pel que fa a les causes, el director de l'IEA, Thierry Rocher, ho atribueix, sobretot, a qüestions culturals. Es refereix a "com les nenes perceben les matemàtiques i com n'han integrat els estereotips". "És un fenomen molt complex i que va més enllà de l'escola", assegura. 

La presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques, Montserrat Alsina, demana posar més el focus en les matemàtiques quan es fan activitats per fomentar vocacions: "Estem fent moltes coses per les STEM (ciències, tecnologia, enginyeries i matemàtiques), però hem cuidat poc les matemàtiques".

"Les nenes necessiten veure que les matemàtiques també hi són. Unes matemàtiques que es poden entendre o fins i tot unes matemàtiques que encara que no entenguis les pots utilitzar. Per què? Doncs perquè a l'hora de dir que les entenem o de sentir que les entenem, potser som molt autoexigents." 

 

Catalunya, a la cua de l'Estat

9 comunitats autònomes d'Espanya van demanar una mostra ampliada de l'estudi per obtenir-ne dades representatives. Catalunya està a la cua d'aquestes comunitats i per sota de la mitjana del conjunt de l'Estat. 

En matemàtiques, els alumnes catalans de quart de primària han obtingut 489 punts, i la mitjana d'Espanya es troba 9 punts per sobre, amb 498 punts, i la de l'OCDE s'allunya fins als 525 punts. Encapçalen la llista espanyola Castella i Lleó, Astúries, Madrid i Navarra. Uns resultats similars als de l'informe PISA, que ja van situar Catalunya per sota de la mitjana espanyola. Només avança en resultats les Canàries i les Balears.

En ciències, les diferències són menors. Catalunya obté 502 punts, dos per sota de la mitjana d'Espanya, amb 504 punts, i a 24 punts de la mitjana de l'OCDE, amb 526 punts. De nou, Astúries, Galícia, Castella i Lleó i Madrid estan als primers llocs del rànquing espanyol, i Catalunya obté més bons resultats que les Canàries, Andalusia i les Balears.

 

 

1 de cada 10 estudiants catalans té un nivell molt baix

Només un 20,5% dels estudiants catalans tenen un domini alt o molt alt en matemàtiques, un percentatge per sota de la mitjana del conjunt de l'estat espanyol (on arriben el 25,2% de l'alumnat) i dels països analitzats (que s'enfila fins al 40,4%). 

Per contra, un 11,9% tenen un nivell molt baix, per sobre del 9,8% en el cas d'Espanya i del 7,9% de la mitjana de l'OCDE. 

El gran gruix dels estudiants demostren un nivell bàsic i mitjà. En matemàtiques, això es tradueix en el fet que la majoria poden fer càlculs amb nombres enters de fins a tres dígits en situacions senzilles. En canvi, tenen més dificultats en problemes més complexos, així com a l'hora de justificar com han arribat a una solució.

"Necessitaríem definitivament un percentatge molt més gran d'alumnes en el nivell alt perquè els garantís èxit en els cursos següents", afirma Alsina. I és que els estudiants que tenen dificultats en matemàtiques a primària, normalment les arrosseguen durant tota l'escolarització obligatòria. 

Ho assegura un informe de la Fundació Bofill, que ha fet el seguiment de dues generacions d'alumnes que van fer les proves de competències bàsiques a 6è de primària, els anys 2017 i 2018, i a 4t d'ESO, el 2021 i el 2022, respectivament.

 

Uns coneixements sòlids, clau per seguir avançant

En ciències, l'alumnat de Catalunya amb un nivell molt baix se situa al 9,1%, per sobre del 7,9% d'Espanya i del 7% del conjunt de l'OCDE. El 24,9% dels estudiants tenen un domini baix, i la franja amb un nombre més gran d'estudiants, un 40,1%, és la que assoleix un domini mitjà. Això vol dir, per exemple, que poden aplicar coneixements sobre alguns conceptes científics relacionats amb les plantes, els animals, la salut humana i les ciències de la Terra. 

Només els que arriben als dominis més alts, un 25,8%, saben distingir els éssers vius dels que no ho són, i són capaços d'aplicar els coneixements que han après sobre plantes i animals als seus cicles vitals, així com aquells conceptes relacionats amb els canvis climàtics de la Terra al llarg del temps.

 

Més recursos per atendre la diversitat

Que l'alumnat amb més dificultats se'n surti i millori els resultats és un dels principals reptes que fa aflorar l'informe TIMMS, i que ja havien evidenciat abans l'informe PISA o les competències bàsiques.

Treballar amb grups reduïts i de manera més personalitzada són, segons els estudis, algunes de les estratègies que funcionen millor per detectar on hi ha les dificultats i adaptar-se als diversos ritmes d'aprenentatge. "Si redueixes els grups, també redueixes la diversitat i pots donar els recursos més adients segons les necessitats de cada alumne", exposa Alsina. 

En aquest sentit, la Fundació Bofill planteja que el 80% de les hores de matemàtiques a l'ESO es cursin en grups de 10 alumnes com a màxim, i de 5 alumnes en els centres de més complexitat.

A França, posa com a exemple Rocher, es treballa en grups reduïts en els centres de més complexitat, i els resultats han avalat que la mesura funciona.

Una classe amb alumnat assegut en taules, alguns aixecant la mà
Treballar en grups reduïts, una de les claus per millorar els resultats en matemàtiques (iStock)

 

Matemàtiques més manipulatives i individualitzades

També s'aposta per fer les matemàtiques més manipulatives per facilitar-ne la comprensió i fer més senzill el pas a l'abstracció. Alsina insisteix que, al mateix temps que s'avança en unes matemàtiques més experimentals, "cal garantir que hi hagi una consolidació dels aprenentatges perquè després l'alumnat sigui capaç de transferir els aprenentatges en activitats de caire diferent". 

En aquest sentit, els centres haurien de disposar, de cara al segon trimestre, de guies de matemàtiques i de llengua catalana que concretin quins aprenentatges bàsics haurien d'haver assolit els alumnes en cada etapa educativa, així com orientacions per dissenyar activitats d'aprenentatge i com avaluar-les. És una de les divuit mesures prioritàries que va plantejar el grup d'experts nomenat pel departament per revertir els resultats de l'informe PISA. 

D'altra banda, 120 escoles i 80 instituts participaran durant tres anys en el programa Florence, impulsat per la conselleria, per millorar l'ensenyament de les matemàtiques i oferir un acompanyament més individualitzat. Els centres rebran una maleta amb materials manipulatius, formació per als docents i una guia per programar dues sessions setmanals d'una hora. 

Fins al setembre només s'hi havien apuntat 87 centres dels 200 previstos i el Departament treballa perquè s'hi sumin, especialment, els que tenen més marge de millora, amb la previsió que comencin a treballar-hi al gener, o bé el setembre del 2025. 

 

Millorar la formació matemàtica dels mestres

Una formació de més qualitat per al professorat és una altra de les demandes per remuntar els resultats. "La formació inicial dels mestres té mancances en la quantitat de crèdits dedicats a la didàctica de les matemàtiques", considera Alsina. 

Al Grau d'Educació Primària, els crèdits obligatoris en didàctica de les matemàtiques, on s'aprenen eines i estratègies per ensenyar-les a l'aula, representen un 7,5% del total de la formació universitària i, al Grau d'Educació Infantil, tan sols un 5%. 

També fa temps que la Facultat d'Educació de la UB proposa la creació d'una especialització en matemàtiques dins el grau per tal que totes les escoles tinguin, almenys, un referent en la matèria que també pugui assessorar el claustre. 

A més, Educació crearà dos nous postgraus en matemàtiques per donar més eines didàctiques als professionals. En concret, s'oferirà a partir de juliol del 2025 un curs d'especialització per als mestres de primària i un postgrau adreçat a professors de matemàtiques de secundària que provenen d'altres especialitats, tots dos becats per l'Administració. Només tres de cada deu professors que imparteixen matemàtiques a l'ESO tenen el grau de matemàtiques

 

El rendiment en matemàtiques, determinant per a l'èxit educatiu

Les matemàtiques, juntament amb la lectoescriptura, no només són un pilar fonamental de l'aprenentatge, sinó que també són un indicador per mesurar les possibilitats d'èxit educatiu o el risc d'abandonament prematur. 

"Hi ha diversos estudis que demostren una correlació entre les competències matemàtiques i les aspiracions de cursar estudis superiors", subratlla Alsina. 

Pel que fa al risc de no continuar estudiant més enllà de l'ESO, un altre informe de la Fundació Bofill ha observat que els alumnes que no completen els estudis postobligatoris tenen un nivell més baix de competències en català, castellà i, especialment, en matemàtiques, amb diferencials del 19% al batxillerat i del 15% als cicles formatius de grau mitjà entre l'alumnat que abandona i el que no.

ARXIVAT A:
Educació
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut