Empresaris d'oci nocturn asseguren que el Districte de l'Eixample coneixia les extorsions
Una desena d'empresaris de diferents locals de l'Eixample de Barcelona han declarat aquest divendres al jutjat número 33 en relació amb la trama de corrupció al Districte destapada a partir del "cas Saratoga". Alguns han assegurat que el Districte era conscient de les extorsions que rebien els empresaris per part de funcionaris municipals. A nivell polític continuen els retrets. Els grups municipals de CiU i el PP acusen l'Ajuntament de Barcelona de passivitat en aquest afer, mentre que l'equip de govern es defensa al·legant que només hi havia indicis i que no va voler començar una caça de bruixes.
Entre els empresaris que han declarat hi ha els propietaris d'un local d'oci del carrer de Muntaner on se celebraven lluites amb pistoles làser que van haver de tancar perquè no podien pagar els 8.000 euros que els demanava un advocat en nom de l'Ajuntament.
Denuncien que va ser el mateix advocat que va representar després els veïns que es queixaven del soroll. Afirmen que el funcionari, que és a la presó, va realitzar inspeccions sonores sense els aparells homologats.
I els propietaris del local també asseguren que tant l'Ajuntament com el Districte de l'Eixample coneixien els fets.
Fonts properes a aquest Districte han explicat a Catalunya Ràdio que des de fa un temps ja no consten els noms dels tècnics que gestionen els expedients del local, mentre que des de l'Ajuntament ho neguen i afirmen que tots els expedients els signa algun tècnic.
Acusacions de passivitat
L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona situa l'inici de la trama de corrupció a l'any 2000, en un cas de suborn a l'empresari Manel Martínez al Districte de Ciutat Vella de Barcelona. Però no és fins el 2008 quan s'encenen els llums d'alarma, quan Martínez exerceix en aquell moment d'inspector tècnic al Districte de l'Eixample, quan desapareixen dos expedients per la inspecció en una sauna i un pis de contactes sexuals.
El portaveu de l'equip de govern, Jordi William Carnes, defensa que no va poder actuar sobre "indicis o sospites" i ha afegit que "si haguéssim emprès accions les podrien titllar de caça de bruixes". Una actuació que ha rebut el suport d'ERC, l'únic grup de l'oposició que la justifica.
CiU i PP creuen que l'Ajuntament hauria d'haver estat més diligent i reaccionar abans davant la primera denúncia rebuda el 2001. Joaquim Forn, de CiU, ha dit que "es veu que no hi ha prou mitjans per investigar alguns funcionaris municipals que cometen o podrien cometre delictes".
Denuncien que va ser el mateix advocat que va representar després els veïns que es queixaven del soroll. Afirmen que el funcionari, que és a la presó, va realitzar inspeccions sonores sense els aparells homologats.
I els propietaris del local també asseguren que tant l'Ajuntament com el Districte de l'Eixample coneixien els fets.
Fonts properes a aquest Districte han explicat a Catalunya Ràdio que des de fa un temps ja no consten els noms dels tècnics que gestionen els expedients del local, mentre que des de l'Ajuntament ho neguen i afirmen que tots els expedients els signa algun tècnic.
Acusacions de passivitat
L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona situa l'inici de la trama de corrupció a l'any 2000, en un cas de suborn a l'empresari Manel Martínez al Districte de Ciutat Vella de Barcelona. Però no és fins el 2008 quan s'encenen els llums d'alarma, quan Martínez exerceix en aquell moment d'inspector tècnic al Districte de l'Eixample, quan desapareixen dos expedients per la inspecció en una sauna i un pis de contactes sexuals.
El portaveu de l'equip de govern, Jordi William Carnes, defensa que no va poder actuar sobre "indicis o sospites" i ha afegit que "si haguéssim emprès accions les podrien titllar de caça de bruixes". Una actuació que ha rebut el suport d'ERC, l'únic grup de l'oposició que la justifica.
CiU i PP creuen que l'Ajuntament hauria d'haver estat més diligent i reaccionar abans davant la primera denúncia rebuda el 2001. Joaquim Forn, de CiU, ha dit que "es veu que no hi ha prou mitjans per investigar alguns funcionaris municipals que cometen o podrien cometre delictes".
