Empresonada per avortar fora del límit legal al Regne Unit

La justícia del Regne Unit ha condemnat a més de dos anys de presó una dona per induir un avortament fora del límit legal. L'acusada, Carla Foster, de 44 anys, ha rebut una condemna de 28 mesos, 14 dels quals els passarà a la presó i la resta amb permisos.

Foster va rebre la medicació després d'una consulta a distància on no va dir la veritat sobre com d'avançat estava el seu embaràs. El programa de "píndoles per correu" es va introduir al Regne Unit durant el confinament per la pandèmia de la covid-19 i permet interrompre a casa embarassos de fins a deu setmanes; posteriorment a aquesta data, el procediment s'ha de fer en una clínica.

Al Regne Unit l'avortament és legal fins a la setmana 24 i, segons el tribunal, la dona estava de 32 a 34 setmanes quan es va prendre la medicació.

"Planificació acurada", segons els fiscals

L'11 de maig del 2020, després de prendre's les pastilles abortives, la dona va fer una trucada d'emergència dient que estava de part. El nadó va néixer sense respiració i es va confirmar la seva mort 45 minuts després. L'autòpsia va determinar que la causa de la mort de la nena va ser pel consum matern de fàrmacs abortius.

Els fiscals assenyalen que l'acusada va proporcionar informació falsa, tot i saber que havia superat el límit de temps legal. Argumenten que havia realitzat cerques a internet, com per exemple "com avortar sense anar al metge" o "com perdre un nadó als sis mesos", cosa que indica -segons ells- que tenia una "planificació acurada" del que anava a fer.

La defensa de la dona explica que la pandèmia de la covid-19 i la seva reducció al mínim de les cites presencials van canviar l'accés a l'atenció mèdica, per la qual cosa Foster va haver de buscar informació en línia. Pel seu advocat, Barry White, l'acusada està "assolada per la culpa" i ha patit depressió: "Això la perseguirà per sempre més", ha dit.

"L'acusada podria haver fet ús dels serveis sanitaris si haguessin estat disponibles en aquell moment."

El tribunal va acceptar que Foster es trobava en un estat "d'agitació emocional", mentre intentava ocultar el seu embaràs, ja que s'havia traslladat a viure, novament, amb la seva antiga parella durant l'inici de la quarantena i estant embarassada d'un altre home.

El jutge, Edward Pepperall, però, tot i reconèixer que es tractava d'un cas "tràgic" i assenyalar que Foster era "una bona mare" pels altres tres fills que té -un dels quals amb necessitats especials-, no ha considerat apropiada una sentència sense privació de llibertat i ha aplicat "el que disposa la llei".

Rebuig de les organitzacions pels drets de les dones

Abans de l'audiència, diverses organitzacions per la defensa dels drets de les dones, van enviar al tribunal una carta conjunta demanant una sentència "que no privés de llibertat" la dona. Per ells, el seu empresonament pot dissuadir altres dones "d'accedir als serveis d'avortament telemèdic" i de ser obertes i honestes amb els professionals mèdics.

La sentència ha provocat el rebuig de les organitzacions pels drets de les dones. Així, el Servei Britànic d'Assessorament sobre l'Embaràs (BPAS) s'ha mostrat "commocionat i horroritzat" per una pena que consideren basada en una "llei arcaica". Per la directora d'aquesta entitat, Clare Murphy, "cap dona hauria de tornar a passar per això".

"Durant els últims tres anys hi ha hagut un augment en el nombre de dones i nenes que s'enfronten al trauma de llargues investigacions policials i amenaces, fins i tot, de cadena perpètua sota la nostra arcaica llei de l'avortament."

Crítiques, també, des de l'àmbit polític

La polèmica per la sentència ha arribat, també, a l'àmbit polític. La diputada laborista Stella Creasy s'ha afegit a les crítiques denunciant que "la pena mitjana de presó per un delicte violent a Anglaterra és de 18 mesos".

La diputada ha fet un tuit on critica la condemna de 28 mesos "en virtut d'una llei de 1868" i ha instat el Parlament a fer una reforma urgent per fer que l'accés segur de totes les dones a Anglaterra, Escòcia i Gal·les sigui un dret humà":