Baena diu que es va nomenar Trapero per convertir els Mossos en "estructura d'estat"

Aquest dilluns la Fiscalia ha interrogat un altre dels principals testimonis del judici al major Trapero i altres responsables dels Mossos durant l'1-O: Daniel Baena.

Tinent coronel de la Guàrdia Civil, Baena va ser el responsable dels atestats judicials que, a més dels Mossos, van incriminar els líders independentistes condemnats pel Suprem.

En aquell judici també va ser un testimoni clau, que va permetre descobrir que la Fiscalia els investigava per rebel·lió des de 2 anys abans.

Els Mossos, "redimensionats" com a estructura d'estat

De l'interrogatori a Baena se n'ha encarregat el fiscal Pedro Rubira. Baena ha relatat com va demanar al jutjat 13 de Barcelona la quarantena d'escorcolls del 20S.​

El responsable dels atestats de la Guàrdia Civil contra l'independentisme ha justificat no haver avisat els Mossos dels escorcorcolls d'aquell dia perquè no hi confiava:

"No teníem la certesa que la pràctica judicial arribés a bon port, per por que els investigats fossin avisats."

També que aquell dia van trobar a casa de Josep Maria Jové el famós document "Enfocats", en què, segons ell, apareixien els Mossos com a "estructura d'estat ja creada".

A preguntes del fiscal, Baena ha dit que la investigació que va dirigir va demostrar que els Mossos es van "redimensionar" i "orientar" per aconseguir la independència:

"Jo, sobre això, no he fet una anàlisi sobre el contingut, simplement he anat tractant... o sigui, he anat corroborant o enllaçant les fites que ja teníem en la investigació amb les que apareixen en aquests documents."

"L'únic que cal fer, segons aquell full de ruta dissenyat, és adaptar aquestes estructures d'estat ja creades, redimensionar-les i orientar-les. Què fem en la investigació? Veure si, en aquest cas, l'estructura dels Mossos en aquest període ha estat adaptada, redimensionada o orientada segons aquest full de ruta. I al llarg de la investigació hem posat de manifest fites que així ho demostren."

Trapero, "comandament fort"

Segons Baena, el nomenament de Trapero com a major va ser una manera d'"orientar" els Mossos per aconseguir "cohesionar" un cos molt plural de cara als objectius independentistes:

"Necessitaven un comandament fort, i aquest comandament fort, a part dels diferents nomenaments que hi va haver en aquell període, es consolida amb l'ascens a major del comissari, perquè era una forma de blindar la permanència tant durant el procés com després, del senyor Trapero al capdavant de Mossos d'Esquadra."

Com a prova, ha citat una circular interna de Mossos del 2015 signada per Trapero que deia que totes les investigacions relacionades amb l'independentisme havien de passar per ell.

El tribunal no accepta incorporar una nova prova

Això vulneraria, segons Baena, les ordres de la Fiscalia de l'Audiència Nacional també del 2015 perquè els agents de Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional els enviessin directament còpia d'aquestes investigacions:

"És curiós aquest document, que és de novembre del 2015 i reprodueix literalment el que diu la Fiscalia, perquè en aquest sí que apareix una firma i hi ha un comandament que és el comissari en cap. No sabem per què, però a la tardor del 2017 ja signa la prefectura."

La Fiscalia ha demanat que aquesta circular de Mossos signada per Trapero s'incorpori a la causa com a prova, però les defenses s'hi han oposat perquè els provoca "indefensió".

El tribunal ha fet una pausa per deliberar sobre la petició del fiscal, i finalment l'ha desestimada.

Segon document rebutjat

Posteriorment, Baena ha fet referència a una carta de Carles Puigdemont datada el 20 d'octubre i adreçada a Trapero, i el fiscal ha demanat que s'incorpori a la causa.

Les defenses han tornat a queixar-se al tribunal, que l'ha desestimat com a prova sense deliberació, però ha deixat que Rubira continués fent-li preguntes sobre la carta.

Baena ha aprofitat per llegir-ne un llarg fragment, fins que la presidenta del Tribunal, Concepción Espejel, l'ha aturat dient-li que no era procedent.

A preguntes del fiscal, Baena ha admès que no sap si Trapero va arribar a rebre aquesta carta, en què Puigdemont se suposa que li agraïa la feina feta al capdavant dels Mossos.

No es veurà els agents policials declarant

Abans de començar l'interrogatori a Baena, la Fiscalia ha demanat que no es mostrés la seva imatge declarant, i tampoc dels agents policials que han de testificar en aquest judici.

Les defenses no s'hi han oposat i, per tant, no se'ls podrà veure declarant davant del tribunal de l'Audiència Nacional.

L'advocada de Trapero i el nomenament com a major

Després d'unes 2 hores d'interrogatori fiscal i d'un descans, ha arribat el torn de les defenses, que ha encetat Olga Tubau, advocada de Josep Lluís Trapero.

Tubau li ha preguntat pel nomenament de Trapero com a major, que Baena ha admès que va ser a proposta d'Albert Batlle.

També que Batlle no ha estat mai membre de cap partit independentista, i que a Trapero se'l va nomenar major l'abril del 2017, quan Batlle encara era director general de Policia.

Tampoc ha sabut dir que Jordi Jané era el conseller d'Interior en aquell moment, mesos abans que Joaquim Forn el substituís al capdavant de la conselleria i que Batlle l'abandonés.

A la "reunió secreta" hi va ser Trapero?

Pel que fa a una presumpta "reunió secreta" entre Puigdemont i Trapero que ha esmentat durant la declaració al fiscal, Baena ha admès que no té proves que realment es produís aquesta reunió.

Ha hagut d'admetre que ho va deduir del contingut de la carta de Puigdemont esmentada abans que no s'ha incorporat com a prova, i que mencionava una "reunió a porta tancada".

La suposició ha vingut de la lectura errònia que ha fet el mateix Baena d'una frase de la carta, "el que ET VAIG DIR a la reunió", que era en realitat "el que VAIG DIR a la reunió".

Baena no sap explicar les contradiccions dels atestats

Tubau s'ha dedicat després a fer preguntes minucioses i detallades sobre afirmacions dels atestats que van criticar l'actuació dels Mossos la tardor del 2017.

En la majoria Baena ha dit que no recordava els detalls, i ha derivat la responsabilitat de les afirmacions que s'hi fan en els subordinats que va tenir aquell dia.

És el que ha passat quan li han preguntat per què l'atestat del 20S es contradiu sobre els cotxes de la Guàrdia Civil amb armes a dins davant d'Economia.

Tubau ha dit que l'atestat diu en un lloc que els cotxes van estar "sempre controlats", i en un altre, que va haver-hi una estona en què es van quedar sense custòdia:

Baena: "Cal preguntar-li a l'oficial que era allà el concepte d'estar controlats: o els està veient directament des del carrer o els està veient directament des de dins de la porta, se li ha de preguntar què vol dir "estar controlat". El que sí que sé, per protocol, és que sempre quan s'aparquen vehicles amb armes, queden custodiats per 2 agents sempre, això és així."

El 20S els Mossos van cometre sedició?

En referència a aquest atestat, Tubau li ha preguntat si "hi havia algun indici sobre els Mossos d'Esquadra" per atribuir-los sedició, i Baena ha dit que "en aquell moment encara no":

"En principi, nosaltres allà... Primer: les conclusions no són dades aportades a la investigació, són conclusions de la informació que hi ha en aquell moment, i es posa el que es conclou en aquell moment. I nosaltres el que vam fer després és posar l'actuació de Mossos d'Esquadra quan aquí (a l'Audiència Nacional) es va ordenar. I si no està posat en aquest atestat és perquè en aquell moment, amb els elements que teníem, no es concloïa això."

Ho ha dit malgrat que l'atestat assegura que els Mossos no van atendre les peticions de la Guàrdia Civil i que van reunir-se amb els convocants de la concentració.

En aquell atestat sí que s'atribuïa el delicte de sedició a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i va ser la base perquè els citessin a l'Audiència Nacional i els tanquessin en presó preventiva.

Després de De los Cobos i López

La setmana passada van declarar dos dels altres principals testimonis: el coordinador policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, i el comissari dels Mossos Ferran López.

De los Cobos va afirmar que el major Josep Lluís Trapero va posar-li "pals a les rodes" i que l'hauria apartat de l'operatiu si hagués pogut.

També que ell hauria tancat 2.000 col·legis de l'1-O amb 10.000 mossos, tot i que no va donar detalls de com ho hauria fet.

La setmana només va donar per a una altra declaració: la del comissari dels Mossos Ferran López, que va substituir Trapero després de l'aplicació del 155.

López va assegurar que els Mossos van ser "lleials fins al final" amb la figura de Pérez de los Cobos, i que es van sentir "desemparats" pel govern Puigdemont.