Medalla d'Honor del Parlament per a Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum

La Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya s'ha lliurat aquest dijous a quatre personalitats, dues a títol pòstum, Núria Feliu i Pau Riba, i dues més per als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset.

La cambra ha concedit la seva màxima distinció a la dama de la cançó i el jazz en català, que va morir al juliol als 80 anys, i al cantautor més còsmic, hippie i transgressor, mort al març als 73 anys.

També ha reconegut els primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català, creat el 1978 per la Generalitat, principal òrgan impulsor dels programes d'immersió lingüística a les escoles de Catalunya.

L'acte ha començat amb la interpretació, a càrrec de la Coral Sant Jordi, de "Noia de porcellana", de Pau Riba, i d'"El vestir d'en Pasqual", de Joan Misterio, amb música de Joan Viladomat, que va popularitzar Núria Feliu.

La cantant i compositora Mariona Sagarra i Trias ha glossat la figura de tots dos:

"Núria Feliu i Mestres va normalitzar la llengua en registres que, potser, si no hagués estat per ella, no s'haurien sentit mai. Gràcies a ella, el jazz va començar a parlar en català."

"L'autor de magnífiques cançons, Pau Riba, era sobretot un gran rapsode, deia els poemes com ningú. Com si tota la saviesa de Carles Riba i Clementina Arderiu hagués esclatat, de sobte, en aquell net."

Albert Feliu i Mestre, germà de Núria Feliu, ha recollit la medalla. La medalla de Riba l'han recollit Pau Riba Pastor i Carles Riba Romeva, fill gran i germà gran del cantautor.

La presidenta del Parlament en funcions, Alba Vergés i Bosch, ha entregat les medalles a Joaquim Arenas i Margarida Muset.

Joaquim Arenas ha començat el seu discurs reconeixent la seva emoció:

"La concessió de la Medalla del Parlament m'ha causat sorpresa, molta satisfacció. Però, sobretot, apel·la el meu sentiment de responsabilitat davant de vostès i del poble de Catalunya."

"Rebo aquest guardó convençuda que el reconeixement de la nostra feina no pot obviar que l'escola catalana que hem construït el darrer quart del segle XX és una obra col·lectiva, impossible d'assolir sense els centenars i milers de mestres, professors i tothom qui hi va treballar exhaustivament", diu Margarida Muset.

Alba Vergés ha expressat la felicitat de poder reconèixer la trajectòria, la vida, la feina i el llegat d'aquestes quatre persones i la conveniència de fer-ho amb la màxima distinció de la cambra.

"Tots quatre són i seran autèntics referents del nostre país i, sense cap mena de dubte, és més que merescut atorgar-los aquest reconeixement."

Fent referència als pedagogs, ha dit que "El seu compromís per la llengua i l'educació és inqüestionable i han estat fonamentals per teixir un sistema educatiu que tingui el català com a pilar fonamental".

Vergés ha finalitzat el discurs exclamant que "el català no es toca".

Núria Feliu

De Núria Feliu el Parlament n'ha destacat "la seva contribució al prestigi de la llengua catalana i a la normalització del seu ús amb la interpretació de versions de grans temes internacionals de la cançó estàndard i el jazz i amb la recuperació de cuplets i cançons populars catalanes".

Nascuda al barri de Sants, va morir el 22 de juliol per les complicacions d'un ictus que va tenir fa un any i mig. Entre els diferents guardons que va rebre hi figuren el Premi de Cultura Popular del Ministeri de Cultura, pel disc "Cançons d'Apel·els Mestres" (1976), la Creu de Sant Jordi (1985), el premi Sant Jordi de Cinema (1990) i la Medalla d'Honor de Barcelona (2008). 

Pau Riba

De Pau Riba el Parlament n'ha lloat la seva "exploració de l'expressió artística a través de diversos llenguatges". També una "obertura d'espais contraculturals entroncats amb la tradició pròpia, amb una indiscutible capacitat de mestratge".

Net del poeta Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu, i del fundador d'Unió Democràtica de Catalunya Pau Romeva, el 1964 va començar a escriure les primeres cançons. Va morir el 6 de març de 2022, als 73 anys, per un càncer.

Pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset

Joaquim Arenas i Sampera, considerat com uns dels artífexs de l'escola catalana, és mestre i pedagog. També va ser cap del Servei d'Ensenyament del Català entre el 1983 i el 2003 i rector de la Universitat Catalana d'Estiu el 1995.

Margarida Muset i Adel és pedagoga i inspectora d'educació. Va ser sòcia fundadora de la Societat Catalana de Pedagogia i membre de la Junta, i va cofundar i va ser la segona directora del Servei d'Ensenyament del Català.