Aragonès presenta el calendari de l'acord de claredat obert a "escoltar alternatives"
El president de la Generalitat diu que la sequera és "el problema més greu i el repte més urgent" que té Catalunya
Pere Aragonès convocarà una taula de partits després de les eleccions municipals del 28 de maig per posar sobre la taula la proposta estrella del seu govern, l'acord de claredat, que ha de fixar les condicions i el full de ruta perquè els catalans puguin exercir el dret a decidir.
El president de la Generalitat ha comparegut aquest dimarts per donar-ne els detalls i el calendari. Aquesta taula de partits --que fa mesos que reclama el PSC en els mateixos termes-- tindrà sobre la taula l'informe que un consell acadèmic, format per experts en les ciències socials i polítiques, elaborarà aquest mes d'abril.
Aquest informe respondrà les preguntes que el govern plantejarà els pròxims dies i que, segons ha explicat el president, seran la base de la proposta catalana.
Aragonès ha dit que a la taula de partits hi convidaran totes les forces polítiques menys Vox, i s'ha mostrat convençut que les majories que caldrien per tirar endavant la proposta "es construiran". "Totes les forces polítiques hem d'estar interessades a solucionar el conflicte polític amb l'Estat", ha dit.
"Jo hi portaré la meva proposta" d'aquest acord de claredat, però "estic disposat a escoltar alternatives, matisos i propostes de millora", ha afirmat el president. "Si volem trobar una solució, crec que és important que defugim les etiquetes", ha afegit.
I preguntat específicament pel suport que pugui tenir de Junts, ha plantejat: "Quin independentista pot estar en contra d'un referèndum sobre la independència de Catalunya?"
"El conflicte amb l'Estat fa massa temps que està bloquejat i només avançarem si identifiquem propostes noves i dirigides a la Catalunya sencera, que busquin tornar a sumar a favor de solucions que es basin en els valors més bàsics de la democràcia i empoderin la ciutadania", ha declarat el president.
Traslladar la proposta d'acord a l'Estat, "sigui quin sigui"
De cara a la tardor, s'impulsaran vuit debats ciutadans arreu del país, amb 100 persones escollides per sorteig i "seguint criteris de la màxima representativitat", per tenir una valoració de la proposta del consell acadèmic.
Després, aquest mateix òrgan haurà de fer un segon informe que reculli les conclusions de tot el procés de debat. La finalitat: plantejar la proposta catalana de l'acord de claredat a l'Estat. "Sigui quin sigui", ha afirmat Aragonès. "Les propostes del govern de Catalunya no s'aturaran en funció de qui hi hagi a La Moncloa", ha insistit.
La proposta no convenç l'oposició
Junts, Comuns i el PSC qüestionen que el govern reactivi la proposta de l'acord de claredat just abans de les eleccions municipals i que no se centri en qüestions importants que, a parer seu, afecten el dia a dia dels ciutadans, com la sequera.
A més, els seus exsocis de govern li reclamen que reuneixi els partits independentistes per avançar cap a la independència. A més, Junts li ha recordat, com també han fet els socialistes, que la proposta només té el suport dels Comuns.
En tot cas, els Comuns han recriminat a Aragonès que anunciï la convocatòria de la taula de partits "sense tenir consens i acords treballats" prèviament amb les altres formacions, segons ha valorat el diputat David Cid.
La iniciativa de fer una cimera de tots els partits tampoc no ha convençut al PSC. La diputada Alícia Romero ha avisat que la proposta "neix sense suport". I ha afegit: "Necessitem política útil i la proposa de l'acord de claredat no va en aquesta línia".
Des de Ciutadans, Nacho Martín Blanco ha acusat el cap del govern de "generar un discurs estèril que no porta enlloc". I la portaveu del PPC, Lorena Roldán, ha advertit: "l'acord de claredat és la Constitució: més clar que això no hi ha res".
L'emergència per la sequera
Aragonès ha començat parlant de la sequera, "el problema més greu i el repte més urgent que tenim", ha dit. Per fer-hi front, "ens equivocaríem" si ho féssim "com si fos una excepció". "Cal adaptar el país a la nova realitat climàtica", ha afirmat.
I, segons el president, "té solució i tenim la solució". Això passa, entre d'altres, per "construir més dessalinitzadores i més potabilitzadores". D'altra banda, ha demanat fer un ús el màxim d'eficient de l'aigua que tenim abans no entrin en funcionament els projectes en marxa, com la nova potabilitzadora del Besòs.
Per tot plegat, Aragonès ha explicat que s'invertiran més de 700 milions d'euros, els que preveuen els pressupostos d'aquest any.
Pere Aragonès també ha cridat al consens de tots els actors per treballar en solucions a llarg termini. "La situació és greu i ens obliga a tots al màxim de responsabilitat", ha afirmat. Això, després que la cimera entre el govern i els grups de l'oposició per consensuar mesures urgents per fer front a la sequera, ara fa un mes, va acabar sense cap acord.
Amb tot, ha dit que "superarem" la sequera i "en sortirem més forts" de cara a futures situacions com l'actual de manca d'aigua.
D'on ve l'acord de claredat?
L'acord de claredat és la proposta estrella del govern Aragonès, que el president va anunciar en el debat de política general del passat setembre.
Després de l'anunci, el trencament del govern i les dificultats per pactar els pressupostos han fet que la proposta pràcticament no hagi avançat. Ara fa un mes, però, es va saber que el govern havia encomanat al politòleg Marc Sanjaume que encapçalés la comissió d'experts que aquest dimarts hem sabut que farà un primer informe aquest mes d'abril.
El model canadenc
L'acord de claredat català no amaga que el seu model és el del Canadà, del qual fins i tot ha manllevat el nom. La llei canadenca de claredat va sorgir després dels dos referèndums d'independència del Quebec.
El 1998 la Cort Suprema del país nord-americà va instar el govern canadenc a fixar les condicions per a una consulta acordada: entre altres, una pregunta clara i una majoria reforçada superior al 50%.
Ja han passat més de vint anys des que es va aprovar la llei i el Canadà no l'ha feta servir perquè no s'ha convocat cap nou referèndum.
Altres intents de claredat
La d'ara no és la primera vegada que l'acord de claredat, amb denominació d'origen canadenca, treu el cap a la política catalana. El 2016, quan l'u d'octubre estava a un any vista, Miquel Iceta, llavors primer secretari del PSC, ja va apuntar la possibilitat que el PSOE es va afanyar a rebutjar. A dia d'avui, Salvador Illa la descarta de pla.
Els Comuns també la van plantejar en el debat de política general del 2018 i, un any després, el llavors president del Parlament, Roger Torrent, la va oferir com una opció d'entesa amb el govern espanyol en una conferència que va fer a Madrid.
