Emergència per sequera per a sis milions de persones de l'àrea de Barcelona i Girona

6 milions de catalans de 202 municipis de l'àrea de Barcelona i de les comarques de Girona estan des d'aquest dijous en fase d'emergència per la sequera. Així s'ha acordat en el marc de la reunió extraordinària de la comissió interdepartamental de la sequera, presidida per Pere Aragonès.

El president de la Generalitat i el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ho han explicat en roda de premsa després de la reunió de la comissió que ha validat la decisió.

La comissió també ha acordat passar l'àrea de Tarragona de l'estat d'alerta al de prealerta. Totes dues decisions es publicaran aquest divendres al Diari Oficial de la Generalitat i entraran en vigor.

Podeu consultar el detall de les restriccions que comporta la fase d'emergència en aquest enllaç: Municipis en emergència per sequera, quins són, quin consum tenen i quines restriccions.

Aragonès: "Hem endarrerit l'emergència 15 mesos"

Aragonès ha destacat que Catalunya està patint la pitjor sequera des que hi ha registres, i s'ha felicitat que des del 2021 hi hagi un pla especial per afrontar-la.

En aquest sentit, ha afirmat que els esforços fets han permès endarrerir 15 mesos l'emergència, i també que ara només el 50% de l'aigua que es fa servir surti dels embassaments, quan fa pocs anys era el 85%.

El 50% restant surt de les dessaladores i de les plantes de regeneració, i ha agraït els esforços de la ciutadania, del teixit productiu i dels ajuntaments que hi han contribuït:

"Si no hi hagués hagut aquests esforços i aquestes mesures, faria 15 mesos que estaríem en emergència. Hi ha conques com la de la Muga que ja fa molt de temps que estan en fase d'emergència, i la situació ens obligarà a fer esforços complementaris."

Mascort: "Són mesos intensos, i poden ser vertiginosos"

Per la seva banda, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha agraït la implicació d'"actors clau" com l'agricultura, la ramaderia, el turisme, la indústria, l'esport i els ajuntaments.

Mascort ha afirmat que això ha permès ajustar les mesures per afectar el mínim la ciutadania, i ha alertat que la situació encara pot anar a pitjor:

"És veritat que són mesos intensos, fins i tot poden ser el preludi de temps vertiginosos si la sequera segueix persistint, però vull transmetre tranquil·litat i confiança, amb la qual el govern i entenc que el conjunt del país, especialment les conques internes, afrontem aquest repte majúscul."

El president Aragonès s'ha mostrat convençut que la sequera se superarà "gràcies a la col·laboració, a l'esforç compartit, a la planificació i a les inversions ben dirigides", però també que n'hi haurà més i de pitjors en el futur:

"La sequera se superarà, evidentment, però estem en una nova realitat climàtica en la qual és més probable que hi hagi noves sequeres i que siguin més freqüents i més intenses."

Mascort ha assegurat que hi ha un rumb marcat amb el full de ruta aprovat el 2020, i que això va permetre activar el pla de sequera el setembre del 2021 sense haver d'improvisar.

El conseller ha recordat que llavors els embassaments estaven al 70% de capacitat, en un moment en què ja no plovia des de feia temps, però entre la ciutadania encara no hi havia consciència que estàvem en sequera.

Mascort ha admès que a qui han afectat més fins ara les restriccions ha estat a l'agricultura, que ha patit des de llavors "les principals afectacions", amb el reg limitat o directament prohibit.

Cabals dels rius, fase 2 d'emergència i aigua en vaixells

A preguntes dels periodistes, Aragonès i Mascort han justificat les reduccions dels cabals dels rius que contempla el pla de sequera, i han dit que ho defensaran si prospera una denúncia ecologista contra la reducció del del Ter.

Pel que fa a la hipotètica entrada en fase 2 d'emergència als municipis que ara han passat a fase 1, Mascort ha recordat que està previst quan els embassaments arribin a 67 hectòmetres cúbics.

En aquest sentit, ha afegit que no es pot saber quan passarà això si arriba a passar, i que lògicament dependrà que continuï sense ploure i les reserves dels embassaments continuïn baixant.

També els han preguntat sobre el projecte de portar aigua en vaixells a Barcelona, i han respost que estan en contactes constants amb el govern espanyol per tenir-ho preparat si arriba a ser necessari.

El sistema Ter-Llobregat, per sota del 16% de reserves

El que s'ha decidit aquest dijous ha estat incorporar al primer nivell de la fase d'emergència les poblacions del sistema Ter-Llobregat, ja per sota del 16% de capacitat. 

Això, entre altres restriccions, vol dir que es limita el consum d'aigua per persona i dia a 200 litres en total, cosa que implica situar aquesta xifra a les llars en uns 90 litres per persona i dia.

A banda d'aquesta limitació, la fase d'emergència també implica reduir en un 80% els usos agrícoles, a la meitat els ramaders i en un 25% els industrials i recreatius.

D'altra banda, aquest dijous el govern ha canviat l'estat dels municipis de la unitat del Consorci d'Aigües de Tarragona, que passen de l'escenari d'alerta al de prealerta, en millorar l'estat de l'embassament de Mequinensa. La resta d'unitats segueixen sense cap canvi.

En total, doncs, són gairebé 240 municipis els que estaran a partir d'aquest divendres en estat d'emergència: els 202 del sistema Ter-Llobregat, 22 de l'aqüífer del Fluvià-Muga, 12 de l'embassament de Darnius-Boadella i 2 de Riudecanyes i Vallirana.