Aragonès admet que les mesures són dures i demana que s'apliquin a tot l'Estat

Toc de queda, límit en les trobades i els aforaments o tancament de l'oci nocturn. Tornen les restriccions a les portes del Nadal i, l'endemà que el govern les va anunciar -i la vigília de compartir-les amb els presidents autonòmics-, el president Pere Aragonès les ha defensat davant una situació que qualifica de crítica:

"Quedar-se de braços creuats no seria ni coherent ni responsable. De fet, seria del tot temerari i una autèntica inhibició de les nostres responsabilitats cap a la seguretat col·lectiva de tota la ciutadania".

"Les xifres de les darreres hores ens han portat a actuar", ha dit el president, afegint que "tot govern ha d'actuar i, com a govern, hem actuat".

Diu Aragonès que no es podia esperar un dia més per prendre mesures que "són dures, però eficaces" per reduir la mobilitat i la transmissió social de grups que no són bombolla. I s'ha mostrat confiat que tindran efecte i aviat "podrem tornar a una certa normalitat".

Ha dit el president que el govern és conscient de les dates en què ens trobem, més encara quan semblava que les festes enguany podrien ser en condicions diferents a les de l'any passat, però "malauradament estem en aquesta situació sobrevinguda a causa de l'entrada de la nova variant que cada cop té més pes", l'òmicron.
 

Aragonès reclama que les restriccions s'estenguin a altres comunitats

Sobre la urgència de prendre mesures, Aragonès ha exigit la màxima implicació de totes les administracions:

"La pandèmia no és només competència de la Generalitat de Catalunya. No dilatem decisions que cal adoptar amb urgència."

I davant de l'augment de la mobilitat que es preveu per les festes, ha reclamat al govern espanyol que aquest dimecres, en la reunió de presidents autonòmics, emplaci les comunitats a adoptar les mesures que s'han pres a Catalunya als territoris amb una situació epidemiològica similar.

Aragonès ha subratllat que hi ha estats de l'entorn europeu "que estan prenent decisions severes" -com podria ser el cas els Països Baixos, que ha tornat al confinament- i "no és moment de buscar la singularitat".

Les noves restriccions aniran acompanyades de recursos per als sectors econòmics i socials afectats, ha explicat Aragonès, referint-se a l'oci nocturn o la restauració, entre d'altres, que no han rebut bé la notícia.

"Entenc el que suposa per a aquests sectors, però treballarem per acompanyar-los. Però en els espais on el risc de transmissió és molt més elevat, s'ha d'actuar de forma molt més contundent."

Per això, ha anunciat que la conselleria d'Economia ja està preparant els paquets d'ajudes per a ells, conscient que "mai arribarem a compensar el que suposa un tancament". En aquest sentit, ha reclamat al govern espanyol que ampliï el fons covid.

De la mateixa manera, diu el president que plantejarà dimecres que les mares, pares i tutors d'infants que estiguin confinats puguin demanar la baixa per atendre'ls i facilitar la conciliació familiar.

També a insistit en la necessitat de reforçar la vacunació.
 

Quines restriccions ha aprovat la Generalitat?

Les noves restriccions, algunes de les quals estan pendents de l'aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, les va decidir el govern aquest dilluns després de la reunió de la comissió delegada de la covid. La intenció és començar a aplicar-les a partir de divendres i durant 15 dies. Són les següents:

• Límit en les trobades de fins a 10 persones com a màxim (cal l'aval del TSJC)
• Toc de queda d'1 a 6 de la matinada, als municipis de més de 10.000 habitants -n'hi ha 123 que estan per sota- amb incidència acumulada a 7 dies de més de 250 casos per cada 100.000 habitants (cal l'aval del TSJC)
• Aforament del 50% a l'interior de bars i restaurants
• Tancament de l'oci nocturn
• Aforament del 70% en cultura, gimnasos, esport federat i comerços

A banda d'aquestes mesures, també es recomana el teletreball -que passa a ser prioritari en la funció pública- i es vol impulsar la vacunació, en especial les terceres dosis als majors de 60 anys i a tots els que van rebre la vacuna d'AstraZeneca, que des d'aquest dilluns ja poden demanar la cita prèvia. També aquest dimarts s'ha obert per a majors de 55.

Amb tot això el govern vol frenar l'esclat de contagis davant la variant òmicron del coronavirus, més transmissible. Tal com va avançar el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, les xifres d'aquest dimarts ho confirmen.

S'han notificat 6.617 nous casos -en dades no consolidades-. Hi ha 1.313 pacients hospitalitzats, que són 17 més que ahir, i 20 ingressats més a l'UCI, on, en total, ja hi ha 340 persones. El risc de rebrot s'enfila fins als 1.250 punts.
 

Madrid, en contra de les restriccions

Per ara, Catalunya és l'única comunitat que ha anunciat mesures com el toc de queda. Altres presidents, com el basc Iñigo Urkullu, té previst demanar en la conferència de presidents que la mascareta torni a ser obligatòria a l'exterior.

Per part de Madrid, Isabel Díaz Ayuso ha anunciat aquest dimarts que demanarà a Sanitat un canvi de criteri en les quarantenes i que els contactes estrets vacunats no hagin de fer el confinament, perquè diu que no és necessari. Justament, a Catalunya, a partir de dijous, els vacunats hauran de tornar a fer-ne.

Ayuso rebutja qualsevol nova restricció i defensa la seva estratègia durant la pandèmia "anant contra el virus i no contra la llibertat dels ciutadans", ha dit.

El president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, ha anunciat per la seva banda que reclamarà una llei de pandèmies de forma urgent. Javier Lambán, president de l'Aragó, i Miguel Ángel Revilla, de Cantàbria, han manifestat la necessitat que surti una posició comuna d'aquesta trobada.

En una línia similar s'ha expressat la portaveu del govern espanyol en la roda de premsa aquest dimarts, després del Consell de Ministres. Isabel Rodríguez ha dit que la intenció de la trobada d'aquest dimecres -que serà telemàtica i està pervista per a les cinc de la tarda- és que hi hagi consens. 

Sobre les mesures que s'han pres a Catalunya, ha afirmat que mostren absolut respecte per les decisions que pren cada govern autonòmic, pe`ro no ha volgut entrar en la conveniència o no d'estendre-les a altres comunitats. I ha dit: "no hem arribat tard, ni nosaltres ni les comunitats".