Aragonès proposa pactar un referèndum amb l'Estat inspirant-se en la via canadenca

Primera jornada del debat de política general, aquest dimarts, que s'ha obert amb la intervenció del president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Un discurs d'una hora i mitja que s'ha centrat en el detall d'un "escut social" de 300 milions d'euros per fer front a "una situació econòmica i social molt complicada" i que s'ha tancat amb una proposta de "resolució del conflicte polític amb l'Estat".

Una proposta que Aragonès ha assegurat que "és escrupolosament democràtica" i "inclusiva", que "va dirigida a tots els demòcrates, siguin independentistes o no ho siguin".

Una proposta, ha afegit, que "busca sumar una complicitat plural i diversa, com plural i diversa és la societat catalana", i que "vol dotar-nos de les eines per poder votar el futur del país".

"Acord de claredat"

El president de la Generalitat ha posat sobre la taula un "acord de claredat a l'Estat", en referència a la llei del Canadà, que regula la celebració de referèndums, per "abordar la voluntat de la ciutadania Catalunya de decidir el futur democràticament".

Un acord que ha d'identificar "quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret a decidir", com han fet el Canadà i el Quebec, i el Regne Unit i Escòcia, ha afegit.

Aragonès ha dit que "aquesta és la via més ràpida i eficaç per tornar a votar", perquè parteix de l'aprenentatge de la tardor del 2017 i "supera les dificultats que no ens van permetre implementar el resultat ara fa cinc anys".

Ha defensat que "és la via per implicar tothom en el referèndum", i també per "teixir les complicitats necessàries" en l'àmbit internacional:

"Com més gran sigui el suport, com més gran sigui el consens, més força tindrem per defensar la posició de Catalunya davant l'Estat. Més força tindrem en tot procés de negociació. Més força i més legitimitat tindrem a ulls de la comunitat internacional." 

"Com a independentistes, ha afegit, "només la legitimitat d'un referèndum acordat pot substituir el que va significar l'1 d'Octubre".

Sobre la voluntat majoritària de la ciutadania catalana per voler decidir el seu futur, Aragonès ha fet referència a les dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), segons les quals "un 82% dels catalans està d'acord que hem de decidir el futur del país en un referèndum".

"Aquesta majoria social existeix i no es pot ignorar", ha dit, i ha expressat la seva voluntat d'"anar-la a defensar a Madrid amb tota la força". 

Situació de bloqueig

Aragonès ha admès que "som davant d'una situació de bloqueig amb l'Estat que hem d'aconseguir superar".

Ha defensat que, per fer-ho, el primer pas és "posar fi d'una vegada a tota forma de repressió", posar fi a l'exili, posar fi a les causes judicials, posar fi a les inhabilitacions, posar fi a tota forma de persecució dels que simplement som independentistes". També, ha afegit, "l'espionatge que hem patit".

"Cal iniciar un nou cicle per al país sencer", ha defensat, "de proposta, de deliberació, de participació, de mobilització, de consensos i de resultats" per assolir "un acord que permeti traduir el gran consens sobre el dret a decidir en una proposta concreta".

Ampliar la majoria

Aragonès busca sortir del bloqueig del bloc independentista i ampliar o modificar la majoria actual. La manera, segons el president, és fer una proposta que pugui ser atractiva per als partits (també el PSC i els comuns) i els votants que, segons les enquestes, estan a favor del referèndum. Cal recordar, però, que el PSC actual no és el que va aprovar una proposta similar a la claredat ara fa uns anys, encara que Miquel Iceta ho defensés en aquell moment.

La via canadenca

L'acord de claredat proposat pel president Aragonès en el seu discurs d'obertura del debat de política general fa referència al nom d'una llei aprovada al Canadà l'any 2000, després del referèndum unilateral d'independència fet al Quebec el 1995, en què el "no" va superar el "sí" per dècimes. 

És una llei a la qual han fet referència, més d'un cop, a Catalunya, partits com el PSC o els comuns, que fixa les condicions d'un referèndum d'autodeterminació.

Dona a la cambra dels comuns del Canadà la potestat de decidir si la pregunta és prou clara i verificar si el suport de la població és majoritari.

Més de dues dècades després de la seva aprovació, al Canadà no s'ha fet cap altre referèndum d'independència.

En les últimes eleccions, el 2018, el Partit Quebequès va obtenir el 17% dels vots, el pitjor resultat de la seva història. Les pròximes eleccions han de fer-se aquest octubre.

Tres idees centrals

La proposta política d'Aragonès ha estat la tercera idea central del seu discurs, que ha dedicat majoritàriament a qüestions socials: 

La primera és que "l'augment del cost de la vida ens situa de nou en una situació econòmica i social molt complicada". 

Per això ha anunciat la posada en marxa del que ha anomenat un "escut social" per ajudar la ciutadania a "fer front a les dificultats d'arribar a final de mes, a l'augment dels costos que estan patint moltes empreses i perquè aquesta nova crisi no impliqui augmentar encara més les desigualtats".

La segona idea és que "les urgències del moment no han d'aturar les transformacions que ens vam comprometre a impulsar", relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l'Agenda 2030.

Una Catalunya justa i pròspera

Abans de detallar el contingut de l'"escut social", Aragonès ha defensat que "el model de Catalunya no és el model d'impostos baixos i serveis públics deficients"; tampoc de "grans retallades" ni d'"una gran economia especulativa". 

Explícitament, ha dit que "no és el model del Madrid d'Ayuso i Feijóo", que ha assegurat que "lidera les desigualtats socials a l'estat espanyol".

Ha defensat que "el nostre model és el de la Catalunya justa i pròspera, el del benestar i la prosperitat compartida", amb "uns serveis socials potents" i "una enorme vocació emprenedora". 

I ha argumentat que les mancances són degudes a "un dèficit fiscal que ens ofega per sistema", "no per culpa de la política impositiva de la Generalitat".