"Estem arribant a la incidència zero" en els col·lectius ja vacunats, segons Argimon

Les dades indiquen clarament l'impacte positiu de la vacunació de la Covid tant a les residències com als hospitals. 

La vacunació a les residències ha fet que en aquests centres s'avanci cap a la "incidència 0" de Covid, segons ha afirmat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon.

"A dia d'avui, tenim 42 persones només amb infecció a les residències, que siguin residents. Estem tendint a la incidència 0."

També entre els professionals sanitaris s'ha reduït dràsticament el nombre de contagis. En l'última setmana només s'han registrat 5 positius en aquest col·lectiu a tot Catalunya. A l'Hospital Vall d'Hebron, el més gran de Catalunya, fa més de 7 dies que no s'hi detecta cap cas.

Argimon ho ha anunciat en una roda de premsa amb la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas per explicar l'evolució del pla de vacunació a Catalunya. 

La doctora Cabezas ha exemplificat amb dades la caiguda de contagis entre els sanitaris. Fa una setmana, la incidència de casos entre els que no havien rebut cap dosi era de 281 positius per cada 100.000 persones. Baixava a 149 en el grup que havia rebut una dosi i ho feia fins a 42 en els vacunats amb les dues dosis. 

"Les vacunes són molt bones, però no tenen una efectivitat del 100%; per això hem dit que cal mantenir les mesures de seguretat fins que no tinguem una immunitat de grup del 70%", ha resumit Cabezas. 

Petició d'ampliar el llindar d'edat de la vacuna d'AstraZeneca

La Generalitat ha demanat per carta al Ministeri de Sanitat que la vacuna d'AstraZeneca es pugui administrar també a les persones d'entre 55 i 65 anys, com a mínim.

Ara mateix, la vacuna només es posa a les persones de fins a 55, però països com el Regne Unit la posen sense límit d'edat. A França s'acaba d'aprovar que la rebin els que en tenen fins a 75 i a Itàlia el llindar són els 65 anys.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha defensat que aquí també s'ampliï el límit:

"Demano al Ministeri que obrim la franja d'edat clarament d'AstraZeneca, com a mínim fins als 65 anys. No té sentit que puguem tenir un mestre de 30 anys vacunat i una de 62 o 64 sense vacunar, ni una mossa de 30 vacunada i una de 60, no."

Argimon ha explicat que la petició d'elevar el llindar d'edat la fan perquè "immunològicament, la reacció és a la mateixa" en una persona de 64 o de 55 anys.

"Demanem aquesta revisió al Ministeri perquè estem privant molta gent d'aquesta vacuna i ens està portant problemes logístics que podríem alleugerir", ha remarcat el secretari de Salut Pública.

A Espanya, la vacuna d'Oxford i AstraZeneca es destina a col·lectius essencials com els docents, mossos d'esquadra, bombers, professionals de Protecció Civil i treballadors sanitaris que no estan en primera línia de la Covid.

Les persones vacunades deixen de ser contactes estrets

Argimon ha anunciat canvis en el protocol de Salut Pública. Un dels més rellevants és que les persones que han rebut les dues dosis de la vacuna deixaran de ser considerades contacte estret.

És a dir, que no hauran de fer quarantena si hi ha un positiu al seu entorn, perquè ja estan protegides. Passarà, per exemple, amb un mestre vacunat que tingui un positiu al grup bombolla, que no s'haurà d'aïllar com sí que hauran de fer als alumnes. 

Un altre canvi és que als contactes estrets ja no els faran test d'antígens ràpid, sinó PCR, mentre la situació de la pandèmia vagi a la baixa. La decisió pot canviar si les dades empitjoren.

La variant britànica ja és la predominant a Catalunya

Argimon ha anunciat també que es potenciarà la seqüenciació del virus. Segons el responsable de Salut Pública, la variant britànica ja és la dominant a Catalunya, amb el 60% dels casos. En alguns llocs, com a la regió de Lleida, el percentatge s'eleva al 80%. 

Els càlculs inicials eren que ho fos a mitjans de març, però ja fa uns dies que van veure que s'avançaria. 

Sobre les altres variants, la sud-africana i la brasilera, ha afegit que els casos a Catalunya "es comptem amb els dits d'una mà". 

Malgrat aquesta expansió de la variant britànica, que és més contagiosa, el responsable de Salut Pública aposta per flexibilitzar algunes de les restriccions vigents. 

Sempre de forma prudent, però tenint en compte l'equilibri entre salut i economia, "que també és salut" i pensant tant en els més fràgils com en els més joves. "No hi pensem, gairebé", ha admès Argimon, "i bona part del malestar que veiem aquests dies al carrer ve per l'empresonament de Pablo Hasél, que no hauria de ser a la presó, però hi ha moltes més coses". 

Argimon ha tornat a parlar de "donar aire":

"Si el que volem és controlar la pandèmia, ens tanquem i ja està. Ara morirem d'una altra cosa. Aquest equilibri no sé si el sabem trobar, és complicat i segurament no sempre l'encertem, però hem d'obrir, hem de donar aire". 

Preguntat per Setmana Santa, Argimon ha afirmat que encara falten dies, però s'intentarà poder arribar a una vida "una mica més normalitzada" d'aquí a 2-3 setmanes.

Abans, en una altra roda de premsa, la portaveu del govern, Meritxell Budó, ha assegurat que es treballa en un possible calendari de relaxament d'algunes mesures i ha obert la porta a, "entre demà i divendres", decidir algunes reobertures en sectors com la restauració, l'esport i el lleure. 

Mascareta a les escoles tot i estar vacunats els docents

El doctor Argimon ha descartat de ple canvis en el protocol anti-Covid a les escoles. "És un dels punts forts que tenim", ha argumentat. 

Tant a les escoles com a fora, l'ús de la mascareta -i altres mesures com la distància, la higiene de mans o la reducció de la interacció social- continuarà sent indispensable mentre no s'arribi a la immunitat de grup, és a dir, que el 70% de la població hagi estat vacunada.

Com a exemple, Argimon ha comentat que, en una escola on els docents estiguin vacunats, la reunió del claustre s'haurà de continuar fent amb mascareta. 

Després d'un repunt posterior a les festes de Nadal, l'impacte de la pandèmia va a la baixa des del 23 de febrer als centres educatius, on la incidència més elevada és al grup d'entre 10 i 20 anys. 

Vacunació en grans espais

Pel que fa al nombre de vacunes, se n'han posat unes 7.000 més que les notificades aquest dilluns, i la gran majoria són primeres dosis.

Justament aquest dilluns, el Departament de Salut ha estrenat una nova estratègia per alleugerir la pressió als CAP i ha començat a vacunar els col·lectius essencials en grans espais.

A Manresa, han escollit l'espai firal; fins dijous, unes 200 persones hi rebran diàriament la primera dosi de la vacuna d'AstraZeneca, entre els quals hi ha els cossos especials, sanitaris i docents.

A partir de dijous, els recintes firals de Vic i Igualada es convertiran també en punts de vacunació. Salut preveu que, a partir d'aquest dia, l'arribada de noves trameses permetrà doblar la xifra de vacunes administrades diàriament.

Pel que fa a la incidència de la malaltia, Salut ha notificat 1.285 contagis nous de coronavirus i 22 defuncions més. Tots els indicadors milloren. El risc de rebrot baixa a 230 punts i la velocitat de transmissió a 0,94. Els malalts de Covid hospitalitzats baixen d'una vuitantena i a les UCI hi ha 8 pacients menys. Ara n'hi ha 525.

La incidència del coronavirus en relació amb la població també millora lleugerament, i ara hi ha 251 contagis per cada 100.000 habitants.

Balanç dels contagis a les meses del 14F 

Les eleccions del 14F no van causar més contagis en els membres de les meses. Segons Salut, no hi ha diferències entre els ciutadans que van haver d'anar-hi i els que no. 

En els 15 dies posteriors als comicis, s'han confirmat 37 positius en persones que van ser a les meses --no vol dir necessàriament que s'encomanessin allà--  i 43 en el grup de població de control. "Cap diferència significativa, com era d'esperar", ha destacat Argimon, que ha remarcat que les "rígides" mesures de prevenció ajuden a no contagiar-se.