El PP obté la majoria absoluta a Galícia per cinquena legislatura consecutiva

El PP manté la majoria absoluta a Galícia amb 40 diputats, dos menys dels que tenia fins ara. Revalida així la majoria absoluta per cinquè cop consecutiu i tanca la porta al canvi d'esquerres, una possibilitat amb què s'havia especulat en les últimes setmanes.

El BNG guanya sis escons i se situa en els 25, un fort creixement, però insuficient per ser alternativa. Els socialistes reculen i en treuen 9, cinc menys que en les eleccions anteriors.

Democràcia Ourensana --que es presentava per primer cop-- dona la sorpresa i entra amb un escó, però Sumar i Vox, que també aspiraven a entrar al Parlament, queden a fora.

El PP s'ha imposat en totes quatre demarcacions i governarà còmodament quatre anys més, com ja ha fet en 36 dels 42 anys des que es va restablir la Xunta.

El PP ho celebra i Pontón afirma que Galícia "ha canviat" malgrat no ser alternativa

Ja amb els resultats confirmats, l'actual president, Alfonso Rueda, ha sortit triomfant davant dels militants del PP i s'ha referit a la gran expectació que havien generat les eleccions dins i fora les fronteres del país:

"Galícia ha enviat un missatge a Espanya. I és que aquí no volem xantatges; ni fer-los ni estar-hi sotmesos. No volem privilegis, ni per a nosaltres ni per als altres"

En unes de les primeres reaccions, Alberto Núñez Feijóo i Cuca Gamarra han felicitat Rueda, que ha aconseguit capejar unes previsions que posaven en risc la seva majoria absoluta.

Gamarra s'ha dirigit també al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui ha reclamat que faci "una reflexió profunda" per haver "abandonat els seus principis" durant aquesta campanya i haver-se posat "al costat dels independentistes".

La líder del BNG, Ana Pontón, ha reconegut que el resultat els sembla "insuficient" i que comparteix la "decepció" de molts dels seus votants que esperaven una alternativa a l'hegemonia del PP: "El nostre objectiu era obrir una nova etapa".

Malgrat això, ha afirmat que "el país ha canviat" i que aquests resultats històrics marquen "un abans i un després". "Hi ha una ciutadania que no es conforma, no es resigna a veure com Galícia va a menys mentre altres avancen".

També s'ha pronunciat Pedro Sánchez, que ha felicitat Rueda i ha agraït l'esforç al candidat socialista, José Ramon Gómez Besteiro, i el suport de la militància.

Una participació elevada, però sense afavorir cap bloc

En un escenari que les enquestes vaticinaven com a molt disputat, la participació ha augmentat clarament en relació amb les eleccions anteriors : ha sigut del 67,30%, 18,34 punts més que el 2020, en plena pandèmia.

Per províncies, la participació ha crescut sobretot a Ourense (25,05 punts) i Lugo (21,55 punts) i menys a Pontevedra (16,80 punts) i la Corunya (16,55 punts).

Tot i això, ha estat un augment de la participació transversal, que no ha afavorit cap bloc en concret.

L'actual president, Alfonso Rueda, va avançar les eleccions cinc mesos, quan els números li eren propicis. El càlcul dels populars era donar un impuls a Alberto Núñez-Feijóo i encarar amb comoditat les europees previstes per al juny.

A l'espera del recompte del vot exterior

Els resultats del vot exterior no es coneixeran fins al 26 de febrer. En total, han votat 29.300 gallecs que viuen a l'estranger, un 6,15% dels que consten al Cens Electoral de Residents Absents (CERA).

És una xifra molt superior a la de les anteriors eleccions, quan només ho van fer l'1,17% (5.404 persones). Aquests són els primers comicis en què ja no hi ha vigent el sistema de vot pregat.

Majoritàriament, els gallecs que viuen a l'estranger es concentren a Llatinoamèrica, sobretot a l'Argentina, a Cuba i al Brasil, i tradicionalment són vots a favor del PP i, en menys mesura, del PSdeG.