Torra planteja les eleccions com "un nou plebiscit que confirmi el mandat de l'1-O"

Quim Torra, inhabilitat un any i mig, s'ha convertit en el primer president inhabilitat en l'exercici del seu càrrec.

Després de reunir-se amb tot el govern, Torra ha comparegut acompanyat de tots els consellers des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat.

"Ni abandono ni em resigno"

En el seu discurs, Torra ha dit que ni abandona ni es resigna, i que "encara menys accepta aquesta sentència que vol enderrocar el Govern de Catalunya".

"Fer-ho seria acceptar que la repressió contra la causa justa de la independència de Catalunya. Portaré la llibertat d'expressió i nostra la causa a Europa. I guanyarem."

Ha assegurat que continuarà treballant "sense descans per la llibertat de Catalunya des de qualsevol altre espai on pugui ser útil i sumar".

Eleccions com a plebiscit

Torra ha assegurat que volen la independència, volen exercir l'autodeterminació, però sobretot volen "una democràcia de qualitat per al nostre país".

"Tindrem l'ocasió d'avançar en aquesta direcció en unes eleccions que se celebraran d'aquí pocs mesos. Han de ser un punt d'inflexió. Han de ser un nou plebiscit i un nou mandat que confirmi el referèndum del Primer d'Octubre."

El 131è president de la Generalitat ha dit que "és el moment de tornar a sumar forces democràtiques, republicanes i independentistes". "Les forces de la llibertat. Aquesta és la decisió que haurà de prendre la ciutadania a les urnes".

A més, ha demanat "no normalitzar mai la situació actual".

A cada nou cas de repressió, més desobediència civil. Preparem-nos per a la ruptura democràtica, pacífica i desobedient."

"L'únic límit som nosaltres mateixos. Si volem, podem. Nosaltres sí que si volem, podem"

"La repressió no té límits, però l'autonomia sí"

Torra ha dit que la repressió "no té límits, però l'autonomia, sí". "I aquesta és la gran lliçó de la situació en què ens trobem avui."

"Mentre els aparells de l'Estat espanyol inhabiliten un President de la Generalitat, acompanyen la fugida d'un monarca acusat de corrupció a amagar-se en una dictadura."

Quim Torra ha assegurat que les "irregularitats comeses per tombar un nou president tindran el seu judici a Europa, que és l'únic lloc on avui podem trobar justícia els independentistes catalans i la causa justa i legítima de la independència."

"Cal escollir entre democràcia i llibertat, o repressió i imposició. La República Catalana del compromís cívic, o la Monarquia espanyola de les banderes i l'exèrcit."

En aquest sentit, ha asseverat que un dels obstacles per a la independència és l'autonomia.

"Una autonomia on el Parlament no publica les resolucions que s'hi aproven, i on el Govern veu com el seu President és depurat del càrrec per un cop ordit a càrrec dels poders de l'Estat espanyol."

En aquesta línia, "l'única manera d'avançar és a través la ruptura democràtica".

"L'única garantia del moviment independentista català sou vosaltres, la ciutadania, compromesa i organitzada"

"Catalans i catalanes, empenyeu"

Torra ha dit que poden fer realitat el somni de llibertat "si tenim clar que el poder és en cadascú nosaltres i en anar tots junts".

"Catalanes i catalans, empenyeu. Gràcies per fer-ho. Continuem endavant, sempre endavant. Per Catalunya i per la vida"

Perquè els ciutadans, ha dit, "són l'única esperança de sortir del pou on ens vol posar, una vegada i una altra, l'Estat espanyol."

És la vostra veu i la vostra força col·lectiva l'única que ens permetrà deixar enrere un laberint del qual no se surt per sota terra, sinó per sobre, saltant tots els seus murs. No ho dic per dir. No és només una afirmació retòrica. És una convicció de qui des del capdavant de les institucions comprova que un dels obstacles per a la independència és l'autonomia."

Torra ha dit que cap llei injusta o aplicada amb finalitat de venjança contra qui defensa els drets humans i universals no ha de poder mai derrotar la democràcia:

"Avui vull parlar amb vosaltres perquè uns jutges, i no pas el poble de Catalunya representat al Parlament, han decidit que no puc ser més el President de Catalunya. Vull dir-vos que cap llei injusta o aplicada amb finalitat de venjança contra qui defensa els drets humans i universals no ha de poder mai derrotar la democràcia."

Als consellers que l'han acompanyat, Torra els ha demanat que continuïn treballant sense pausa contra la pandèmia. En referència al coronavirus, ha expressat el condol als familiars de les víctimes de la Covid-19.

Torra surt amb la pancarta

Després de la compareixença, Torra ha sortit a la plaça Sant Jaume acompanyat per la seva dona, Carola Miró. Els concentrats a la plaça de Sant Jaume l'han rebut amb aplaudiments i crits de "president".

Tot seguit, el mateix Torra, acompanyat per membres del govern i representants del món polític i de l'ANC i Òmnium Cultural, ha desplegat una pancarta com la que l'ha portat a la inhabilitació, per no haver-la retirat quan li ho va requerir la Junta Electoral.

El dia de la inhabilitació

Un funcionari del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha notificat la sentència d'inhabilitació al president de la Generalitat poc abans de les cinc de la tarda.

L'arribada de la notificació al Palau de la Generalitat era el pas que faltava per fer oficial la decisió. Torra ha rebut personalment la sentència i, per tant, ha quedat formalment inhabilitat.

Posteriorment, s'ha reunit amb tot el govern.

Desobediència "contumaç i obstinada"

La decisió del Tribunal Suprem l'han adoptat, per unanimitat, cinc magistrats de la sala penal, entre els quals n'hi ha tres que van formar part del judici del procés.

La sentència, de 133 folis, reconeix que Torra "és lliure de manifestar la seva identitat política", però no si per fer-ho ha de desobeir la Junta Electoral Central (JEC). Considera, a més, que Torra va desobeir la JEC "de manera contumaç i obstinada".

La vista del recurs contra la sentència del TSJC es va celebrar el dia 17 al saló de plens del Tribunal Suprem.

Una pancarta, l'inici de tot

Tot va començar el juny del 2018. Minuts després de la presa de possessió del govern de Quim Torra al Palau de la Generalitat, es penja a la façana la pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" i un llaç groc.

La Junta Electoral Central conclou que els llaços grocs i les estelades són símbols partidistes i marca un primer termini per retirar-los: 48 hores.

S'esgota el termini de la JEC i la pancarta continua penjada. Quim Torra declara que els llaços i les pancartes "són llibertat d'expressió". Aquells dies hi ha diversos intents de desconeguts per retirar la pancarta. Una desena d'encaputxats van arribar a arrencar el llaç groc de l'Ajuntament de Barcelona.

El 18 de març, la Junta Electoral Central torna a demanar a Quim Torra que retiri la pancarta abans de 24 hores. El pols es manté mentre l'Ajuntament retira el llaç groc. La Generalitat rebutja per segona vegada treure-la de la façana i espera l'informe que ha encarregat al Síndic de Greuges sobre la qüestió. Finalment, el síndic li recomana que, en tractar-se de període electoral, retiri llaços i estelades dels edificis públics.

El 21 de març, 10 dies després del primer requeriment de la Junta Electoral, es canvia la pancarta per primer cop. Manté el lema "Llibertat presos polítics i exiliats", però s'ha substituït el llaç groc per un altre de blanc amb una franja vermella. Hores després, la JEC ordena al conseller d'Interior que mobilitzi els Mossos d'Esquadra per retirar pancartes i llaços dels edificis de la Generalitat.

Un dia després, segon canvi de pancarta: es retira la que porta el llaç blanc i se'n posa una altra amb el lema "Llibertat d'opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans".