L'independentisme surt al carrer amb crides a la unitat i l'ANC demana "independència o eleccions"
Segons els organitzadors, la participació ha estat superior a la de l'any passat, i al voltant de la plaça d'Espanya de Barcelona s'hi han aplegat 800.000 persones
Milers de persones han sortit al carrer a Barcelona aquesta Diada en una nova convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
La marxa ha començat a avançar a les 17.14 des de quatre columnes que s'han acabat unint a la plaça d'Espanya quan faltaven pocs minuts per a dos quarts de set.
Segons la Guàrdia Urbana, a la manifestació s'hi han aplegat 115.000 persones, que serien 35.000 menys que l'any passat. Per contra, l'ANC ha xifrat els participants en 800.000, que serien 100.000 més dels que hi va comptabilitzar el 2022.
Aquest any la manifestació independentista arribava marcada per les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, amb la clau de la governabilitat a Espanya a les mans de l'independentisme i amb l'amnistia com a principal tema sobre la taula.
La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha pres la paraula des de l'escenari situat a la plaça d'Espanya per exigir que el Govern i el Parlament facin efectiva la independència.
Feliu ha reclamat que els polítics deixin pas si no s'hi veuen amb cor. "Independència o res, independència o eleccions", ha demanat, alhora que tornava a llançar l'avís de la possibilitat que l'ANC organitzi una candidatura cívica per presentar-se a les eleccions.
La presidenta de l'entitat organitzadora de la manifestació també ha criticat qualsevol pacte per formar govern a Espanya que no vagi encaminat a aconseguir la independència de Catalunya:
"Qualsevol pacte a Madrid només serveix si té efectes directes per aconseguir la independència de Catalunya, qualsevol negociació ha de ser per la independència."
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha aprofitat l'ocasió per reivindicar la cohesió de l'independentisme i reclamar que es deixi enrere el desànim:
"L'única cosa que pot fer por a l'Estat i empènyer els partits independentistes és la cohesió de l'independentisme. [...] Cap desànim, cap frustració i cap renúncia."
En representació del Consell de la República, Lluís Llach també ha fet una encesa crida a la unitat de l'independentisme. Llach ha animat els manifestants a mantenir-se ferms "perquè qualsevol renúncia és aprofitada per Espanya":
"S'ha volgut arrelar la por entre la gent que vol la independència i la llibertat. [...] Ja no és admissible que les lluites partidistes per gestionar les engrunes ens facin perdre la viabilitat del nostre país. Qualsevol renúncia és aprofitada per Espanya. No tenim altra via que la unitat, hem de ser-hi tots."
En nom de l'Associació de Municipis per la Independència, el seu president, Jordi Gaseni, ha posat èmfasi en el paper del municipalisme no només per fer política local, sinó per aconseguir la independència. "Anem amb compte amb els pactes", ha reclamat.
Quatre columnes reivindicatives
La manifestació s'ha dividit en quatre columnes que s'han unit finalment a la plaça d'Espanya, que l'ANC ha rebatejat simbòlicament com a plaça del Primer d'Octubre.
La primera columna, anomenada País, ha denunciat el dèficit en infraestructures, amb el servei de Rodalies com a màxim exponent. Ha sortit de l'estació de Sants i ha baixat pel carrer Tarragona.
La columna Llibertat ha reclamat la independència judicial des de la Ciutat de la Justícia i ha arribat a la plaça Espanya a través de la Gran Via de les Corts Catalanes. Reclamava que s'acabi la repressió per als més de 4.000 independentistes represaliats, segons calcula Òmnium Cultural.
La independència econòmica l'ha reivindicat la columna Sobirania, que ha sortit des de la plaça Letamendi, on hi ha la seu d'Hisenda. L'ANC volia denunciar el dèficit fiscal que pateix cada any Catalunya per part d'Espanya, que situa en més de 18.000 milions d'euros.
Des de l'Escola Proa, al barri de la Bordeta, ha sortit la columna per la Llengua i la Cultura. Defensava la preservació del català i la cultura catalana, que han protagonitzat la campanya institucional d'aquest Onze de Setembre amb el lema "Una llengua, molts accents".
A la manifestació hi ha participat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que s'hi ha incorporat a la zona del mercat d'Hostafrancs i ha abandonat la comitiva quan arribava a la plaça d'Espanya. Durant el recorregut, el president ha estat increpat per alguns manifestants.
Minuts abans que els manifestants comencessin a caminar, des dels megàfons situats al punt final, a plaça Espanya, els organitzadors han denunciat que la Guàrdia Urbana de Barcelona ha "incomplert" els talls de trànsit que havien pactat.
Segons han dit, a les 15.00 s'hauria d'haver interromput la circulació per poder fer les marques i els camins que havien de seguir les capçaleres, però han lamentat que això no s'ha pogut fer perquè no s'ha tallat el trànsit fins a les 16.55.
Això ha provocat moments de tensió amb alguns conductors.
Fonts de la policia municipal ho han desmentit i han assegurat que els talls estan programats progressivament segons ocupació de les calçades.
Per lema, un crit medieval
La manifestació ha tingut per lema "Via fora". Un crit d'alarma de l'època medieval amb què es feia una crida a la població per defensar les seves llibertats davant d'una amenaça. La samarreta d'aquest any ha estat blava i daurada, una apel·lació directa a la bandera europea.
Aquest any, com a representants polítics, hi han anat el president de la Generalitat, consellers del govern, membres d'Esquerra, de Junts i de la CUP.
La manifestació també ha comptat amb el suport d'Òmnium Cultural, l'Assemblea de Municipis per la Independència, el Consell de la República i la Intersindical.
