Educació es compromet al retorn del 100% de l'alumnat a les aules al setembre

El Departament d'Educació té la voluntat que el curs que ve l'escola sigui "el més normal i el més segura possible" i que això es traslladi en la "màxima presencialitat". És a dir, que tots els alumnes d'infantil, primària i ESO -o, com a mínim, els de primer i segon- puguin anar a l'escola de forma presencial.

Josep González Cambray, director general de Centres Públics i president del Consorci d'Educació de Barcelona, s'ha compromès al programa especial de TV3 "L'escola contagiada. Com serà el retorn a les aules?"  que el curs 2020-21 arrenqui amb tot l'alumnat a les aules i amb el màxim de normalitat, dins del context de la pandèmia de Covid-19.

"Nosaltres ens comprometem que tot l'alumnat estigui presencial a les aules al 100%."

"El curs començarà presencialment i l'objectiu és que el 100% dels alumnes facin el curs presencialment. Si no es pot, fins a 2n d'ESO seria presencialment i a partir de 3r d'ESO 50% presencial i 50% virtual."

Cambray ha reconegut que en la tornada a les escoles al juny no hi ha hagut el consens desitjable:

"Un cop decidit que els alumnes han de tornar a l'escola ara treballem el com. Hem treballat per intentar tenir aquest consens que, al juny, no hem tingut."

Precisament, Xavier Díez, representant de la USTEC, el sindicat majoritari entre els mestres, al Consell Escolar de Catalunya, ha criticat que els docents es van assabentar "tard" del pla de reobertura de centres en la fase 2.

"Els consells dels tècnics de riscos del mateix departament ens asseguraven que no era segur obrir les escoles", ha afirmat, frase que ha rebatut amb contudència Cambray, que ha defensat que l'obertura al juny era "100% segura i la resta és opinar", perquè "hem complert les instruccions de Salut, el ministeri i l'OMS."

Quina ràtio hi haurà el curs 2020-21?

El Departament d'Educació va parlar d'una xifra d'entre 15 i 20 alumnes per aula. En el programa, Cambray no ha volgut donar primer cap ràtio perquè "no és un criteri educatiu, sinó de Salut", però després ha parlat d'uns 18 alumnes a primària i 20 a secundària.

"Quants alumnes hi haurà per aula és un criteri sanitari, no és educatiu. Nosaltres ens comprometem que tot l'alumnat estigui el setembre a l'escola 100 per 100."

"En el cas que la pandèmia no permeti mantenir els grups classe, les xifres aniran en la línia de 18 alumnes a l'escola i 20 a secundària."

Sí que ha reiterat que seran grups estables, per poder rastrejar de forma més efectiva en cas de contagi.

A més, això permetrà que els alumnes "no hagin de dur mascareta" mentre estiguin dins d'aquests grups.

Buscant espais per reduir grups

Reduir les ràtios significa trobar més espais, dins o fora de les escoles, per encabir els grups classe. El director general de Centres Públics ha explicat que, de moment, estan buscant els espais a dins dels centres.

Cambray ha afegit, però, que hauran de buscar solucions amb els ajuntaments i amb tota la comunitat educativa. En aquest sentit, ha anunciat que "a finals de mes" es tindrà "la llista de quants espais hem d'anar a buscar".

El que té clar Educació és que no trauran cap dels barracons que estava previst retirar i que es posaran tots els que estaven planificats per al pròxim curs.

"Les escoles són llocs segurs"

Qui ho afirma és Juanjo García, cap de Pediatria de l'Hospital Sant Joan de Déu, que argumenta que, en el context actual, és així:

"Si es manté tal com està ara la incidència, les escoles i els altres llocs són segurs. Depèn que tots tinguem responsabilitat."

García ha explicat que hi ha "estudis contradictoris" sobre la capacitat de transmissió dels infants i ha apuntat que ara, amb els casals d'estiu, "veurem si hi ha capacitat de transmissió amb els companys".

Quants mestres nous es contractaran?

Educació no ha concretat quants docents nous es contractaran per al pròxim curs. Fins ara, les xifres que s'han donat han estat "milers" (el president, Quim Torra), "9.000" (la portaveu del govern, Meritxell Budó) i "els que facin falta" (el conseller d'Educació, Josep Bargalló).

En el programa, Cambray s'ha alineat amb el conseller i ha reiterat que seran "els que facin falta". No ha concretat si els psicòlegs tindran més presència als centres perquè "no està del tot decidit".

Sí que ha anunciat que, abans de l'inici de curs, tot el personal docent de risc passarà per una avaluació mèdica.

Què passarà en cas de contagi?

Si es confirma un contagi entre algun alumne o professor, s'aïllarà tant aquesta persona com el grup estable del qual formi part. I hauran d'estar aïllats durant 14 dies. Aquesta serà l'actuació davant dels "casos puntuals" que puguin aparèixer.

Una altra cosa és valorar què cal fer si es dona més d'un contagi d'aquests en un mateix centre. O, fins i tot, que calgui tornar a tancar escoles per un rebrot important.

"Res ens descarta que durant el curs 20-21 haguem de tancar les escoles per un període de temps. Esperem no haver-hi d'arribar", ha admès Cambray.

Si calgués tornar a una educació híbrida -mig a casa, mig a l'escola- o totalment "online", el Departament d'Educació manté que treballa per "garantir que els centres disposin dels recursos" necessaris, que en el confinament que va començar al març no han arribat a tothom.

Camacho ha comentat que s'han fet arribar dispositius i connectivitat a 33.100 alumnes, per sota dels més de 50.000 que s'havien considerat necessaris.

Els docents demanen concreció i recursos

Tant mestres com famílies han criticat la gestió d'Educació durant el confinament.

Àngels Cadena, representant de les direccions dels centres públics al Consell Escolar de Barcelona, ha considerat en el mateix programa que el més normal serà "agrupar alumnes per nivells" i ha demanat concreció al departament:

"Toca ampliar la plantilla. Els centres necessitem saber quants mestres podrem tenir, sabem que no ho podrem saber ara i som pacients."

"La pandèmia ha estat l'altaveu de coses que feia temps que ja existien. És cert que s'ha d'incrementar el nombre de docents, per seguretat hem de desdoblar grups, hem d'incorporar noves figures docents, educadors socials..."

Tant Cadena com Oriol Blancher, president de l'Agrupació Escolar Catalana, ha remarcat que cal destinar més recursos a les escoles per poder afrontar la nova situació:

"Necessitem normativa i recursos. Els centres som els que sabem gestionar millor l'educació del dia a dia. A mi que em donin la norma i que em deixin fer. Les escoles tenim capacitat d'organització. Que ens donin recursos perquè això val molts quartos. Necessitem més docents."

Famílies i estudiants reclamen més acompanyament

Una petició, la de més recursos, que també arriba de la FaPaC.

Xènia Amorós, representant de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes al Consell Escolar de Catalunya, alerta que només així es poden combatre una desigualtat que ha anat en augment i ocupar-se d'un retorn que ha qualificat amb un "suspens".

"És clar que hi ha coses que han canviat, hem vist que les desigualtats han augmentat. Esperem que entre els recursos que es destinin per a la tornada a l'escola hi hagi també preparació als docents per a aquesta benvinguda."

"L'educació és més que un servei essencial, és un dret fonamental i l'administració pública l'ha de garantir. I aquest dret s'exerceix a través d'un servei essencial i els responsables que els infants puguessin exercir aquest dret han fallat."

Des de l'alumnat, Guillermo Chirino, representant dels estudiants al Consell Escolar de Catalunya, reclama un acompanyament emocional:

"Hi havia tres demandes molt transversals: l'escletxa digital i les directrius per part de l'administració que no han sigut prou clares i no han comptat amb la visió jove, i també la necessitat d'acompanyament emocional. Alguns han perdut familiars, amigues... És necessari un acompanyament afectiu."

Una de les veus més crítiques en el programa ha estat Núria Vallès, que ha parlat en nom del col·lectiu de famílies del manifest "Tornem a les escoles" pel dret a l'educació, que ha reclamat que "les escoles no poden semblar Txernòbil" i han d'anar "de la mà de les cures i no de la por". Vallès ha manifestat que moltes famílies s'han sentit "soles" i ho han vist tot plegat com una "presa de pèl".