Educació refreda el retorn de la sisena hora a l'escola pública: xifres i reptes del curs 2024-2025

El curs escolar 2024-25 comença dilluns vinent per a les etapes d'educació obligatòria --primària i ESO--, així com per a infantil i cicles de formació professional de grau bàsic. Tres dies més tard, el 12 de setembre, s'hi incorporaran els alumnes de batxillerat i de cicles de grau mitjà i superior.

En total, més d'1,3 milions d'alumnes tornen la setmana que ve a les aules, una xifra que supera els 1,6 milions si s'inclouen els estudis de règim especial, la formació d'adults i els ensenyaments a distància.

El nombre d'alumnes disminueix en les etapes obligatòries --primària i ESO--, però augmenta a batxillerat i formació professional. Segons ha explicat en roda de premsa la nova consellera d'Educació, Esther Niubó, la realitat demogràfica del país genera diferències en les ràtios, que en alguns centres són molt baixes, mentre que en d'altres es tradueix en aules massificades, sobretot a secundària.

L'inici de curs està marcat pels reptes que plantegen els mals resultats del darrer informe PISA, especialment en matemàtiques, ciències i lectura. Justament la millora de les competències en aquestes matèries és la principal prioritat del Departament d'Educació, que implementarà plans pilots aprovats per millorar la comprensió lectora i les matemàtiques, als quals s'hi han acollit només 87 centres dels 200 previstos.

La consellera Niubó ha concretat que posaran el focus en els centres amb més necessitats de millora:

"A vegades, els centres que s'hi apunten voluntàriament són centres que destaquen en matemàtiques, i precisament l'objectiu del programa era reforçar els centres amb més necessitat de millora. Treballarem perquè s'hi apuntin el primer trimestre i començaran a treballar-hi o bé el gener del 2025 o al setembre del 2025."

Més de 18.000 professors passen a ser fixos

Pel que fa al cos docent, enguany hi haurà més de 82.000 mestres, gairebé un miler més que el curs passat. També es redueix la temporalitat dels docents, que se situa per sota del 6%, després de l'estabilització de més de 18.000 professionals.

Les oposicions extraordinàries del 2023 i les ordinàries d'enguany han permès reduir substancialment la temporalitat. L'any 2021, el 31% dels mestres eren interins, una xifra que a finals del 2024 se situarà en el 5,6%, per sota del límit del 8% marcat per la Unió Europea.

De cara al nou curs, també s'incrementa la dotació de personal d'administració i serveis, amb 80 nous efectius, i de personal d'atenció educativa, amb 321 professionals més que el curs passat.

Deu mesures per desburocratitzar el sistema educatiu

El Departament d'Educació també ha anunciat que posarà en marxa un pla de desburocratització, amb la intenció de reduir la càrrega burocràtica en el sistema educatiu. El pla inclou deu mesures específiques de suport i acompanyament a les direccions dels centres, que es posaran en funcionament durant el curs que comença la setmana vinent.

Entre les mesures anunciades en roda de premsa, destaquen la millora dels processos de contractació per parts dels centres educatius, la posada en funcionament d'una nova app de gestió del personal docent, la unificació de les aplicacions de gestió dels centres i un nou calendari per a processos i procediments del sistema educatiu.

"Donar una volta" al val escolar

Sobre el val escolar per comprar material escolar, destinat als alumnes de primària, secundària i cicles de grau bàsic, la consellera d'Educació s'ha obert a revisar-ne el funcionament. Niubó ha admès preocupació pel fet que alguns centres hagin denunciat dificultats en la gestió dels xecs i ha assegurat que "cal donar una volta" al val escolar.

Amb l'ampliació de l'ajut a secundària, aquest curs gairebé 800.000 alumnes es poden beneficiar de la mesura, uns 300.000 més que fins ara. Amb l'augment del nombre de beneficiaris, la quantitat dels vals s'ha reduït respecte al curs passat, de 100 a 60 euros per alumne.

Es tracta d'una ajuda universal, és a dir, que rep tothom al marge de la renda de cada llar. Niubó s'ha obert a "explorar" com poder fer que aquest instrument permeti reforçar l'ajut als més vulnerables.

A tres dies de l'inici de curs, tres de cada quatre vals escolars ja s'han activat i vuit de cada deu s'han gastat en comerços. La resta s'han entregat a escoles i instituts.

Niubó refreda la implantació de la sisena hora

Recuperar la sisena hora a l'escola pública figura en l'acord d'investidura del PSC amb els Comuns, però, amb l'oposició dels sindicats, la consellera Esther Niubó l'ha refredat:

"No venim a imposar res a la comunitat educativa. Ha de ser una legislatura d'intentar treballar grans consensos. Sí que hi ha consens en la necessitat de reforçar aprenentatges. També hi ha potser un consens bastant important a tendir a equiparar progressivament les condicions dels centres del Servei d'Educació de Catalunya."

La consellera d'Educació diu que n'ha parlat amb la líder dels Comuns, Jèssica Albiach, però que caldrà continuar parlant-ne amb els grups.

Pel que fa a la jornada compactada a primària, la consellera Niubó ha dit que no avançarà en una mesura impulsada per un govern "en moment de retallades". Tot i que ha admès que hi ha veus favorables a la jornada intensiva, ha assegurat que el govern "no pot fer ni imposar" aquest canvi, i que cal comptar amb el consens de tota la comunitat educativa:

"El professorat i cada vegada més famílies és el que volen fer, però cal una exploració en més profunditat."

La nova consellera d'Educació també ha explicat que el departament mantindrà la planificació escolar iniciada pel govern anterior. Niubó s'ha mostrat partidària de mantenir la data d'inici de les classes de cara als cursos vinents: "És sensat que sigui abans de la Diada". Ha puntualitzat, però, que els esforços del departament en aquest aspecte se centraran a garantir la bona preparació dels centres de cara al començament del curs.

Restriccions en l'ús del mòbil a les aules

El Departament d'Educació també ha detallat que es restringirà l'ús dels telèfons mòbils, tant a primària com a educació secundària obligatòria. La secretària general d'Educació, Teresa Sambola, ha assegurat que l'espai de relació i socialització a l'escola "s'estava perdent" i, amb aquesta mesura, busquen reforçar-lo.

A primària, els telèfons mòbils estaran prohibits, tant en espais lectius com no lectius. A secundària, en canvi, l'ús del telèfon mòbil es permetrà en espais lectius i amb finalitats educatives, sempre que els docents ho requereixin. En la resta d'espais i situacions, tampoc es podran fer servir els mòbils.