Aragonès, a l'Estat: "Si la repressió no s'acaba, serà molt difícil parlar de res"

Primer discurs de Pere Aragonès com a president en un debat de política general, una sessió en què arrenca el curs polític i que enguany es produeix enmig de discrepàncies profundes i recents entre els dos socis de govern, Esquerra i Junts. 

El president de la Generalitat ha explicat com vol afrontar el conflicte polític amb l'Estat i quines mesures socials impulsarà. Ha recordat el "doble compromís inequívoc" amb què es va presentar a la investidura: treballar per la independència i iniciar "una nova etapa de transformació i canvi" per al país. Segons ha dit, el canvi ja ha començat:

"La transformació del país que vam prometre en el debat d'investidura i en la constitució del nou Govern ja està en marxa. El canvi a Catalunya ha començat. I avui som ja en una nova etapa de la nostra història"

El president ha definit la negociació entre l'Estat espanyol i Catalunya com "una oportunitat històrica que hem de saber aprofitar".

"No som ingenus", sobre la negociació amb l'Estat

El president de la Generalitat ha qualificat l'independentisme com "l'element polític més transformador i ambiciós que hi ha a Catalunya" i "a l'Europa actual". Ha incidit en la necessitat de "forçar una negociació" amb l'Estat i alhora "sumar més independentistes":

"Vull que siguem la darrera generació que pateix la repressió, l'espoli i el menyspreu de l'Estat i treballaré com ningú perquè així sigui. Avui només hi ha una estratègia guanyadora per aconseguir-ho: forçar una negociació amb l'Estat i sumar més independentistes"

Ha reconegut que és "lògic" que hi hagi dirigents independentistes que diguin que són escèptics amb la negociació amb l'estat espanyol. "Coneixem la història i qui tenim al davant. No som ingenus. Ara bé, demano alçar la mirada i entendre que la situació és complexa", ha reblat.

Per Aragonès, si l'Estat no aprofita la negociació, "pot acabar evidenciant a ulls d'aquells que se'l miren des de fora i des de dins que realment no té cap voluntat de fer una proposta de solució política a Catalunya". Per ell, l'estratègia de negociació "aglutina tota la societat catalana" i el resultat que se'n derivi "també haurà de comptar amb l'aval de tot el poble català, perquè la proposta que sorgeixi de la mesa serà referendada per la ciutadania".

Segons el president, el diàleg és "només una fase de la negociació" i la força de l'independentisme és en la "unitat d'acció, mobilització cívica persistent i aritmètica en la dependència del govern de l'Estat dels vots independentistes al Congrés dels Diputats".

Ha alertat que hi ha molta gent que vol que la negociació descarrili: "l'extrema dreta espanyola, el "deep state espanyol", sectors del PSOE i hi ha gent a Catalunya que potser també ho vol".

També ha afirmat que "és evident" que la detenció del president Puigdemont i altres processos contra independentistes que ha citat "no ajuden gens al procés de resolució". "Hi ha diferents poders de l'Estat, però tothom ha de fer la seva part", ha dit. "Si la repressió no s'acaba, serà molt difícil parlar de res", ha reblat.

Aragonès ha defensat que el referèndum "és la proposta més inclusiva" per al conflicte. "Cap projecte de futur es pot basar en la imposició o la negació", ha afirmat. Ha dit que el referèndum "recull el gran consens de la societat catalana" i s'ha preguntat "quina és la proposta de l'Estat espanyol".

La prefectura de Via Laietana, un centre de memòria

Aragonès ha dit que el govern vol convertir la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana en un centre d'interpretació de la memòria i de denúncia del franquisme. "Avui no és un símbol democràtic", ha dit. "Treballarem perquè sigui un espai de memòria perquè les tortures que s'hi van produir no es tornin a repetir", ha explicat.

Gratuïtat del darrer curs de l'escola bressol

Aragonès ha anunciat que, a partir del proper curs, el darrer curs de l'escola bressol serà gratuït. Es vol avançar cap a la gratuïtat de tota la bressol per garantir "l'equitat en l'accés a l'educació" i "la igualtat d'oportunitats". La gratuïtat de P2 es començarà a desplegar en els pressupostos del 2022. 

Ha dit que cal garantir una oferta educativa "territorialment equilibrada" i que el govern aposta per oferir educació a l'etapa 0-3 a les escoles rurals com a mesura contra el despoblament. "Ens comprometem que cap escola bressol rural hagi de tancar per motius econòmics", ha dit.

També ha dit que es treballarà per reduir ràtios a l'escola pública, amb nous equipaments o bé incloent a la xarxa pública els centres concertats o privats que ho demanin en llocs on faltin places.

Distribució de productes menstruals

Aragonès ha anunciat que des d'aquest mateix curs escolar es distribuiran productes menstruals sostenibles a escoles i altres centres, per prioritzar l'accés a productes com la copa menstrual, que suposa un estalvi econòmic i de residus. Es calcula que cada dona es gasta uns 100 euros l'any en productes menstruals i que una de cada quatre dones ha de triar entre comprar-los o bé comprar altres productes bàsics, ha dit.

També ha dit que es treballarà per evitar la revictimització per part dels poders públics de les dones víctimes de violència masclista, que es reforçaran els serveis de la xarxa d'atenció i recuperació integral a les dones que en pateixen i que s'implementarà un nou model d'abordatge de les violències sexuals.

A més, ha explicat que es modificarà la llei d'igualtat de 2015 i ha anunciat un nou Pla per impulsar l'esport femení.

Entre les mesures socials que ha explicat, també s'ha compromès a prioritzar la salut mental, a la qual el govern destinarà 80 milions d'euros. Es vol transformar la xarxa de salut mental, sobretot la infantil i juvenil.

La cinquena onada, "a contrapeu"

Aragonès ha fet una crida als joves a vacunar-se: "Si no ho fas per tu, fes-ho per la teva àvia". Així mateix, ha reconegut que la cinquena onada va agafar el govern "a contrapeu" perquè els indicadors no feien preveure una incidència com la que va tenir i ha admès errors.

El president ha dit que el govern vol "incrementar el pressupost de la sanitat pública en 5.000 milions d'euros addicionals al llarg dels pròxims cinc anys". També ha anunciat que destinaran el 25% del pressupost de Salut a l'atenció primària, "perquè esdevingui realment l'eix del sistema, així com a augmentar i estabilitzar la plantilla actual d'atenció primària". Ha dit que crearan un Pacte Nacional per a la Salut Mental. 

Sobre el rescat social, Aragonès ha dit que estan desplegant un conjunt de mesures "que superen el compromís" que va assumir en la meva investidura de dotar-les amb 700 milions d'euros. També ha explicat que es vol crear una Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària com a eina gestora de recursos sociosanitaris.

Així mateix, s'augmentarà el pressupost de les polítiques d'habitatge fins als 1.000 milions d'euros aquesta legislatura. També ha anunciat l'augment del parc públic d'habitatge, amb "la recuperació del 100% dels 3.000 habitatges que la SAREB té a Catalunya i dels que són propietat de les entitats financeres".

Transformació productiva

El president ha explicat que el govern vol "transformar el model productiu de Catalunya" i que ho farà mitjançant els fons Next Generation. Per això s'impulsen projectes com el de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya, la transformació del sector de l'automoció i el desenvolupament de xips a Catalunya, amb una inversió de prop de 400 milions d'euros.

Sobre els fons Next Generation, ha recriminat al govern espanyol que no deixi participar la Generalitat en la gestió:

"És indispensable que la Generalitat gestioni directament la part dels fons europeus que ens correspon. El govern espanyol defuig clarament la cogestió d'aquests fons. Considerar la Generalitat com una gestoria i no deixar que hi participi és un greu error"

Aragonès ha anunciat un pla de xoc en polítiques actives d'ocupació, dotat amb 917 milions d'euros, "la inversió més gran de la nostra història", ha dit. Aquest pla ha de servir per afavorir la recuperació econòmica, però també per "ajudar les treballadores i els treballadors a preparar-se per a les noves realitats laborals". També ha apostat per un salari mínim de referència català que suposi un mínim del 60% del salari mitjà a Catalunya.

"Els governs no ens podem limitar a ser correctors del mercat, hem de ser creadors de mercat", ha dit. Ha explicat que s'ha començat a treballar per un nou Pacte Nacional per la Indústria 2022-2025 a Catalunya, amb l'objectiu de concretar la política de reindustrialització amb tots els sectors implicats.

Ha dit que el govern té com a objectiu revertir el "dèficit fiscal i d'inversions endèmic" que pateix Catalunya. El fet que el govern espanyol hagi establert un objectiu de dèficit del 0,6% i no de l'1,1%, com demanava la Generalitat, "limita" la seva capacitat d'actuació econòmica:

"85 de cada 100 euros que el Govern pot gastar en el nou pressupost ja estan assignats a despesa corrent per atendre serveis públics fonamentals. Per això a Catalunya l'estat del benestar és un estat del benestar català"

Sobre la llei de comunicació audiovisual estatal, ha dit que "pot ser una estocada o una oportunitat". Ha lloat la incidència política al Congrés que va permetre aturar-la. També ha explicat que el govern ha fet el primer pas per actualitzar la llei catalana de l'audiovisual, un marc legal vigent des del 2005 i ja obsolet. També s'ha referit a la renovació de la CCMA i del CAC, que considera "urgent".

El govern vol impulsar un Hub Audiovisual i del Videojoc, que sigui un "centre de referència del sud d'Europa".

Consulta sobre els Jocs Olímpics d'Hivern l'any que ve

Ha incidit també en el suport a la candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern Pirineus-Barcelona i ha dit que es farà una consulta als pobles del Pirineu afectats l'any que ve. Ha dit que entén els Jocs "com a oportunitat en un marc ecològic, social i econòmic sostenible a partir d'un ampli consens social, territorial i polític".

Ha reclamat el traspàs de la gestió dels aeroports de Barcelona, Girona i Reus per "decidir el model aeroportuari i el model productiu que volem com a país". "Lamento que la política del govern de l'Estat hagi estat d'ultimàtums", ha dit. Ha defensat un model d'aeroport que "respongui a les necessitats de l'economia" però sigui "responsable davant del canvi climàtic".

El president ha anunciat la creació d'una energètica pública que permeti "influir" des de l'administració pública en el sector de l'energia. La companyia pública ajudarà a fomentar les renovables i entrarà a la gestió pública de les centrals hidroelèctriques de les quals en caduquin les concessions, entre d'altres accions.

També ha apostat per "transformar el sistema de producció d'aliments" per "assolir un major grau d'autoabastiment d'aliments de qualitat, saludables i de proximitat". "Volem un sector agroalimentari sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment", ha dit.

El discurs sencer de Pere Aragonès es pot veure aquí:

Rebuda institucional a Torra

Abans de l'inici del debat, el Parlament havia preparat una rebuda institucional per al president Torra quan fa just un any que el Tribunal Suprem va ratificar la seva inhabilitació a un any i mig per no haver retirat les pancartes penjades a la Generalitat durant la campanya electoral. 

La presidenta de la cambra, Laura Borràs, l'ha rebut a la porta del Parlament, i han anat al Despatx d'Audiències, on l'esperava també el president Pere Aragonès, el vicepresident Jordi Puigneró i els membres independentistes de la mesa.

Torra ha assegurat que tornaria a fer mateix, i Aragonès ha demanat generositat, responsabilitat i unitat per defensar l'amnistia i el dret d'autodeterminació. Per la seva banda, Borràs ha afirmat que la inhabilitació del president Torra hauria de fer reflexionar sobre la importància de protegir les institucions.