Què suposarà entrar en emergència per sequera? El govern modifica algunes restriccions

El govern ha anunciat les restriccions que s'aplicaran quan l'àrea de Barcelona entri en emergència per la sequera i que també afectaran els municipis que depenen de l'embassament de Darnius Boadella, a l'Alt Empordà, que ja estan en emergència.

El consell de govern ha aprovat flexibilitzar algunes de les mesures acordades fins ara per minimitzar-ne l'impacte en els sectors més afectats, com la pagesia i la ramaderia, i poder garantir les seves activitats. També s'han duplicat les ajudes als municipis i ens locals per millorar l'eficiència de les seves xarxes i pal·liar els efectes de la falta d'aigua, davant l'allau de sol·licituds que hi ha hagut des del món local.

Les reserves a tots els embassaments de les conques internes catalanes estan al 16,23%, ja vorejant el límit del 16% a partir del qual es decretarà l'estat d'emergència. Les mesures entrarien en vigor quan s'arribi a aquest límit, que podria ser d'aquí a 15 dies, si res no canvia.

Patrícia Plaja ha recordat que Catalunya pateix la pitjor sequera des que hi ha registres i que, malauradament, les previsions apunten que la situació seguirà sent molt greu "a curt, mitjà i llarg termini":

"Aquesta és la sequera més llarga, en durada i extensió, de les que hem viscut a Catalunya des que hi ha registres del Méteocat."

El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha insistit que avui no es declara encara l'estat d'emergència, però sí que s'han aprovat els acords perquè les mesures siguin efectives quan arribi el moment en què s'hagi de decretar.

També ha destacat que, "gràcies a l'esforç de tothom", les reserves estan baixant cada cop més a poc a poc, cosa que ha permès retardar aquesta entrada a l'estat d'emergència, quan inicialment semblava que s'hi arribaria al desembre:

"Tenim aprovat un Pla Especial de Sequera que ens diu quines són les restriccions a aplicar quan entrem en emergència I, II o II. El que hem aprovat en aquests acords de govern és la flexibilització d'algunes d'aquestes mesures del PES per adequar-les a la situació d'avui, que és un pèl diferent a la del 2020, quan es va aprovar aquest pla."

El conseller ha resumit les flexibilitzacions en dos punts bàsics: afavorir la pràctica de l'esport, sobretot entre els més joves, permetent reomplir piscines d'ús esportiu i regar camps d'esport; i garantir la supervivència de l'arbrat, no només el monumental, ampliant-ne les condicions de reg.

Quines prohibicions es preveien fins ara i què canvia?

• Piscines:

Fins ara quedava prohibit omplir totalment o parcialment qualsevol tipus de piscina, excepte les d'aigua de mar, que s'omplen i es buiden sense connexió a les xarxes d'abastament ni sanejament.

Ara, en les fases d'emergència I i II es permet reomplir parcialment piscines cobertes que estiguin al cens d'equipaments esportius. També les descobertes que durant tot l'any tinguin ús per a pràctica esportiva federada, sempre que disposin de sistema de recirculació d'aigua. A canvi, però, per compensar la despesa d'aigua, a les instal·lacions se n'haurà de reduir la despesa dins les instal·lacions esportives.

En fase I la compensació s'haurà de fer de la manera que cregui el centre, però a partir de la fase II s'haurà de compensar la despesa d'aigua i tancar les dutxes.

Ara també es permet reomplir piscines d'ús terapèutic en hospitals, residències, etc., així com piscines per a persones amb discapacitat i, en el cas de les piscines amb aigua de mar, també es permet omplir-les totalment o parcialment sempre que s'omplin o es buidin sense passar per la xarxa d'abastament o sanejament.

• Reg de zones verdes i jardins, públics i privats:

Fins ara quedava prohibit l'ús d'aigua per al reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com privat. Només s'admetia l'ús d'aigües no procedents de la xarxa municipal d'aigua potable per a reg quan quedava justificat per a la supervivència d'arbrat de caràcter singular o monumental en espais públics.

Ara, el reg de supervivència d'arbrat i jardins botànics es podrà fer --només el públic, no el privat-- amb aigua regenerada o freàtica i sempre que no afecti l'abastament d'aigua. En cas de fase III d'emergència, el reg amb aigua no potable només es permetrà per a la supervivència d'arbres de caràcter singular o monumental.

• Fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d'ús estètic d'aigua:

Es prohibeix omplir totalment o parcialment fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d'ús estètic de l'aigua. Ara l'única excepció és quan les basses o llacs siguin refugi de fauna o espècies autòctones, i només amb aigua freàtica o regenerada.

• Camps d'esports:

Fins ara quedava prohibit regar-los, tant si són de gespa natural com d'artificial. Ara, en emergència I es podran regar sempre que sigui amb aigua regenerada o freàtica i que s'apliquin mesures d'estalvi addicionals per compensar. No es podrà regar en cap cas amb aigua potable. I s'haurà d'avaluar cada cas; per exemple, que no suposi l'assecament de pous. En emergència II es podrà garantir reg amb les mateixes condicions que en la fase I, però amb tancament total de dutxes.

En la fase III, tots els equipaments esportius del país hauran de tancar les dutxes.

• Altres mesures noves d'estalvi:

Es prohibeixen les dutxes de platja i de neteja de peus. Queda prohibida també la neteja de qualsevol tipus de vehicle, excepte que si es fa en establiments comercials que comptin amb sistemes de recirculació de l'aigua. També queden prohibits tots els actes públics o privats que comportin aigua, com pistes de gel, festes de l'escuma i altres jocs o activitats lúdiques amb aigua.

Moratòries temporals per la posada en marxa de noves activitats

També s'han definit moratòries temporals per a la posada en marxa o ampliacions de noves activitats relacionades amb la ramaderia, turisme, activitats comercials, de serveis o indústria, en territoris d'emergència. En primer lloc, s'haurà d'avaluar la viabilitat ambiental del projecte "i no es podran posar en marxa noves activitats fins que sortim de l'emergència", ha explicat el conseller.

Pel que fa a activitats ramaderes, no es donaran autoritzacions d'entrada d'animals a noves explotacions ramaderes o per l'ampliació d'aquestes quan es posi en risc el benestar animal, davant la reducció de consums dels usos ramaders de l'aigua.

Reducció del cabal dels rius Muga, Ter i Llobregat

També s'ha aprovat, com ja es va anunciar fa unes setmanes, reduir el cabal dels rius Muga, Ter i Llobregat a un mínim d'emergència. L'objectiu és que hi baixi menys aigua i se'n pugui retenir així més als embassaments.

Dos cops per setmana, però, es permetrà baixar més cabal d'aigua pels rius, el que s'anomena "hidropuntes d'aigua", perquè hi hagi menys afectació en els ecosistemes que en depenen. Les entitats ecologistes ja van posar el crit al cel perquè consideren que això incompleix les directives europees i adverteixen que pot ser, fins i tot, contraproduent, perquè pot afectar la qualitat de l'aigua.

La reducció del cabal ha de permetre endarrerir 136 dies l'esgotament del sistema Ter-Llobregat. Hi haurà controls periòdics per garantir les condicions ecològiques dels tres rius.

Es manté el consum màxim de 200 litres per persona i dia

L'escenari d'emergència per sequera fixa, per als municipis afectats, contempla una limitació de 200 litres per habitant i dia, de mitjana. També es limita el consum d'aigua per a altres usos. Les mesures que es mantenen són aquestes:

- Supressió del reg agrícola (es podrà autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos)
- Reducció del 25% del consum d'aigua dels usuaris industrials
- Reducció del 25% del consum d'aigua en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans i la supressió total del reg)

Els acords aprovats aquest dimarts també inclouen que el Departament d'Interior posi en prealerta el Procicat per la possible afectació a la població de mesures greus de restricció, en cas que es donin.

Consulta l'estat del teu municipi

En aquest mapa es pot consultar en quina fase està cada municipi. Els 202 municipis que estan en color rosa --en preemergència-- serien els primers que entrarien en estat d'emergència, si res no canvia. El llistat no inclou els municipis de l'àrea de Ponent que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

En aquesta taula cercable pots consultar en quina fase es troba cada municipi de les conques internes catalanes: