El Suprem confirma el 25% de castellà a l'escola després de rebutjar el recurs del govern

Cop del Tribunal Suprem a la immersió lingüística en català. El govern ha defensat el model d'escola catalana després que l'alt tribunal ha rebutjat el recurs de l'executiu davant la sentència del TSJC que obliga a impartir el 25% de les classes en castellà.

Això vol dir que la sentència del Tribunal Superior del 2020, que la Generalitat va recórrer a l'alt tribunal, ara és ferma.

La providència de la sala tercera del Suprem no entra en el fons de la qüestió i argumenta que no hi havia marge per presentar un recurs al Suprem per les qüestions plantejades.

Abans de rebre la comunicació del Suprem, els consellers d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, han comparegut d'urgència per mostrar el rebuig a la decisió.

Educació: "És una anomalia"

Gonzàlez-Cambray ha llançat un missatge de tranquil·litat a les escoles. Ha recordat que la Llei d'Educació de Catalunya ha estat declarada constitucional, ha defensat que el model de l'escola catalana és "integrador" i ha dit que es vol crear un problema on no n'hi ha:

"No estem davant d'un conflicte lingüístic, sinó d'una acció d'uns tribunals que prenen decisions desconeixent la realitat educativa del nostre país."

El conseller ha lamentat que sigui un jutge "qui determini de forma arbitrària el percentatge d'hores que cal per aprendre una llengua" i ha afegit que això "és una anomalia i representa un menyspreu als nostres professionals de l'educació".

Gonzàlez-Cambray ha explicat que es continuarà aplicant la LEC, que té un ampli consens social i polític.

De fet, ha destacat que, des de l'any 2005, només 80 famílies han demanat l'escolarització en castellà i ha dit que les escoles no han de canviar res, perquè les proves constaten que els estudiants en surten sabent tant castellà com català:

"Els centres educatius han de seguir treballant com fins ara. No han de fer cap canvi en els seus projectes lingüístics. No va de percentatges. Va de pedagogia. Estem parlant de l'educació dels nostres infants i joves i demano el màxim respecte al nostre alumnat i professionals del sistema educatiu."

El conseller ha afirmat que té el compromís de la ministra d'Educació, Pilar Alegría, que s'aplicarà la LOMLOE, o llei Celaá, que reconeix el català com a llengua vehicular. 

"M'ha traslladat que donaran compliment a la LOMLOE, que diu que hem de garantir des de Catalunya l'aprenentatge de la llengua catalana i castellana. I això és el que fem, hem fet i farem", ha apuntat.

La decisió del Suprem ve d'un recurs presentat el 2015 pel Ministeri d'Educació, en mans del PP, on denunciava inactivitat de la Generalitat a l'hora de garantir que el castellà fos també llengua vehicular a les aules, tal com establia l'anomenada llei Wert, aleshores en vigor. 
 

Cimera amb les entitats pel català

Per la seva banda, la consellera Garriga ha avançat la convocatòria d'una cimera aquest mateix dimarts al vespre amb les entitats de foment del català "per avaluar una resposta conjunta" a la decisió.

Una de les primeres a reaccionar, abans fins i tot que el govern, ha estat la Plataforma per la Llengua, que ha anunciat que el Suprem estava a punt d'emetre una decisió que, han remarcat, tomba la immersió. Òmnium, USTEC, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans també han rebutjat el dictamen del Suprem i han cridat a defensar l'escola catalana.

La titular de Cultura ha coincidit a dir que la decisió del Suprem és un "atac al model d'immersió" i ha indicat que el català és "una prioritat" per al govern, que ha demanat a tots els departaments que analitzin l'ús del català en els seus àmbits.

Justament, el primer departament a tenir dades ha estat Educació, que fa uns dies va difondre que havia constatat una caiguda dràstica de l'ús del català a les aules en els últims anys, tant entre els alumnes com per adreçar-se al professorat, i a la inversa.

A més, segons l'últim informe de la Plataforma per la Llengua, el català és llengua d'ús habitual només per al 36% de catalans i, en el conjunt del domini lingüístic, s'han perdut mig milió de parlants des del 2005.