Quines piscines es podran reomplir? Privades i públiques que l'Ajuntament declari refugi climàtic

El govern ha atorgat als ajuntaments la potestat de donar a les piscines públiques i privades categoria de refugis climàtics i permetre així als titulars de reomplir-les malgrat la sequera.

Això afectarà els municipis que estiguin en emergència per sequera, que ara mateix són un total de 241, entre els quals hi ha Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Girona, Figueres o Mataró.

És una de les principals mesures urgents del decret llei que ha aprovat aquest dimarts per donar noves eines als ajuntaments per superar-la sense afectar excessivament l'economia.

Aquest decret també estableix que cada plaça hotelera tindrà el mateix límit de consum d'aigua que cada ciutadà en cada fase de la sequera, i regula l'ús de dessaladores portàtils per part de titulars privats.

Piscines privades funcionant com a públiques

El decret del govern recull que les pluges del març han permès afegir 24 hectòmetres cúbics a les reserves de les conques internes, però que amb això encara no n'hi ha prou per donar la sequera per acabada i per això cal mantenir les mesures, tot i que les flexibilitza.

Fixa que els ajuntaments podran qualificar una piscina privada com a refugi climàtic "si aquest equipament és imprescindible per garantir un espai per reduir l'efecte de les altes temperatures a la ciutadania."

En aquest sentit, els consistoris podran crear un cens de refugis climàtics on constin piscines de titularitat privada, que hauran de funcionar "en les mateixes condicions que funcionen les públiques".

Això permetrà als titulars d'aquestes piscines reomplir-les "en les quantitats indispensables" si cal, tot i que també hauran d'aplicar mesures d'estalvi que compensin l'aigua que hi han destinat.

Seran sobretot piscines d'establiments turístics

En roda de premsa, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha dit que es preveu que siguin piscines "majoritàriament d'establiments turístics", però també equipaments comunitaris privats. 

Per tant, la immensa majoria de piscines que funcionaran com a refugis climàtics previsiblement seran totes les públiques i algunes d'hotels i càmpings, molts dels quals ja admeten usuaris que no hi estiguin allotjats.

També les piscines de centres esportius privats i altres instal·lacions col·lectives, però que molt difícilment hi haurà cap cas de piscina privada familiar que sigui considerada refugi climàtic:

"Quan es diu que les piscines de titularitat privada seran considerades refugis climàtics, si l'Ajuntament arriba a un acord amb els propietaris, estem parlant de piscines comunitàries, d'establiments hotelers, de centres esportius privats, no estem parlant de piscines que pugui tenir una família a casa seva d'ús particular."

Aquesta mesura es va avançar la setmana passada i el Gremi d'Hotels de Barcelona ja ha dit que la celebra, perquè li permetrà tenir les piscines en funcionament. També ha afegit que "el sector hoteler esdevé una solució per afrontar situacions socials crítiques":

"Considerem sensat que es tingui en consideració aquest escenari, que ja fa mesos que el sector plantejava."

Cada ajuntament gestionarà el seu cens climàtic

Totes aquestes mesures són per reomplir les piscines que ja tinguin aigua, però en necessitin més, mentre que les piscines que estiguin buides del tot només es poden omplir amb aigua salada.

Preguntada per si es farà una normativa comuna que reguli els censos de refugis climàtics, Plaja ha dit que no i ho ha argumentat dient que cada ajuntament té els seus condicionants.

En aquest sentit, ha dit que el govern ha valorat que és millor que cadascun ho decideix de manera autònoma, ja que això li permetrà gestionar-ho d'acord amb la seva situació concreta.

La portaveu ha insistit que les mesures s'han consensuat amb les associacions de municipis i que el govern confia que els consistoris faran un bon ús de l'autonomia municipal.

Això també inclourà decidir el preu de les entrades que podran cobrar els titulars de les piscines privades als usuaris, a més de la resta de condicions d'accés d'aquestes persones.

Límit de consum a cada client d'hotel

El decret aprovat pel govern també estableix que els hotels hauran d'ajustar el consum d'aigua als mateixos límits que la població general: cada client podrà fer servir la mateixa aigua que un ciutadà.

Això està establert per primer cop en 115 litres/dia en excepcionalitat, 100 en emergència I, 90 en emergència II i 80 en emergència III, tot i que no serà obligatori als municipis que no superin els màxims.

És a dir, que de facto no ho hauran de respectar si l'hotel està en un municipi que, en conjunt, no consumeix més aigua per càpita que la que fixa el límit establert per cada fase de la sequera.

A més, el decret canvia el còmput d'aquests càlculs i els passa de mensuals a trimestrals, de manera que només se sancionarà els municipis que acumulin tres mesos consecutius d'excés de consum.

Aquestes sancions van d'un màxim de 10.000 euros per les infraccions lleus a un màxim de 150.000 per les infraccions molt greus.

Com es podran fer servir dessaladores privades?

El decret també regula com els titulars privats podran fer servir dessaladores mòbils, fixant que hauran d'aconseguir autorització de l'Ajuntament i també de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ACA.

També hauran de justificar que ho necessiten per mantenir l'activitat econòmica i els llocs de treball, i hauran d'elaborar un pla d'estalvi d'aigua.

Al que se sabia fins ara s'hi afegeix una altra condició: que l'aigua dessalada arribi al titular per la xarxa de distribució habitual, o amb un sistema d'emmagatzematge que acumuli l'equivalent a un mínim de set dies per garantir la qualitat de l'aigua.

També, en el cas que la dessaladora la gestioni una comunitat d'usuaris, hauran de facilitar que s'hi afegeixin explotacions agrícoles o ramaderes que necessitin subministrament d'aigua.

El decret llei amb aquestes mesures entrarà en vigor després que la Diputació Permanent del Parlament li doni el vistiplau, cosa que es preveu que passi divendres, i que s'hagi publicat al Diari Oficial de la Generalitat, el DOGC.

Consulta la fase en què es troba el teu municipi

En aquest mapa pots consultar en quina fase del pla de sequera es troba actualment cadascun dels municipis abastits per les conques internes catalanes.

Ni el mapa ni el llistat posterior inclouen els municipis de l'àrea de Ponent, que s'abasteixen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i queden, per tant, fora de l'àmbit competencial de la Generalitat. 

Algunes localitats, tot i trobar-se en una fase de sequera concreta, presenten algunes excepcions --aprovades per l'ACA-- en la limitació del consum màxim per habitant i dia, com, per exemple, localitats amb una alta població estacional o amb un important teixit industrial.
 

Taula de la situació municipi a municipi

A més de situar-los en el mapa, en aquesta taula es pot fer una cerca municipi a municipi on es mostra la fase del pla de sequera en què es troba cada localitat i la conca que l'abasteix.

Consulta el consum per municipi