Baixada dràstica del català a les aules: alumnes i professorat el parlen cada cop menys

El Departament d'Educació posa xifres a la mala salut del català en l'àmbit educatiu. Tot i que són dades preliminars, reflecteixen un descens en l'ús social de la llengua a les aules i els espais no lectius en els últims quinze anys.

Ho han explicat en roda de premsa la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que ha presentat un pla de promoció de l'ús del català als centres educatius.

Els han acompanyat la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora Lorente, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.

Les dades sobre la baixada dràstica de l'ús del català a l'escola des del 2006 sorgeixen de l'informe elaborat pel Consell Superior d'Avaluació de Catalunya.

Un informe que ha portat Gonzàlez-Cambray a afirmar que "fins ara teníem percepcions que avui comencem a concretar".

El conseller ha remarcat que l'informe, que encara no està tancat -ha avançat que el presentaran pròximament-, fa una anàlisi i una avaluació dels usos lingüístics en els entorns indicatius seguint una seqüència temporal: s'han anat fent les mateixes preguntes l'any 2006, el 2013 i el 2021, a finals del curs passat.

Poc ús del català a les activitats en grup

Només 2 de cada 10 estudiants fa servir sempre o gairebé sempre el català en les activitats de grup, quan fa 15 anys eren gairebé 7 de cada 10. A més, ha pujat, tot i que amb un pendent menys pronunciat, el percentatge d'alumnes que no fa servir mai o gairebé mai el català: si el 2006 era un 6,2%, ara supera el 28%.

Les dades confirmen la percepció que l'ús social del català ha retrocedit entre els joves, com va apuntar la Plataforma per la Llengua en un estudi sobre les converses als patis dels instituts. O l'enquesta de l'Ajuntament de Barcelona, més recent, que constata que només 1 de cada 4 joves de la ciutat té el català com a llengua habitual.

Recula l'ús per adreçar-se als professors i d'aquests cap als alumnes

L'evolució de l'ús del català entre els estudiants per dirigir-se al professorat dins de l'aula també cau. Del 56% que ho feia sempre o gairebé sempre en català l'any 2006, ara no arriben al 40%.

En aquest cas, puja el percentatge dels que el fan servir sovint, que passa de gairebé el 9% al 21%, i baixa el dels que mai o gairebé mai parlen en català al docent, que ara són el 5,3%.

També va a la baixa l'ús del català per part del professorat per dirigir-se a tot el grup. Els que ho fan sempre o gairebé sempre en català ara són el 46,8%, quan fa 15 anys superaven el 60%.

Tot i que el català és llengua vehicular del sistema educatiu, la situació que reflecteix la gràfica casa amb la denúncia de professors que, a la pràctica, en molts instituts no es fa immersió lingüística.

Pla inicial a 200 centres

Les dades que mostren les gràfiques provenen de creuar resultats de les proves de competències bàsiques de 4t d'ESO i les d'un qüestionari sociolingüístic. Són dades preliminars a partir de les quals s'ha dissenyat un pla per impulsar la llengua als centres educatius.

Un pla que, d'entrada, es posa en marxa a 200 centres repartits pel país, tant de primària com de secundària, públics i concertats. Primer s'hi farà un diagnòstic de la situació lingüística que tenen i es buscaran solucions amb l'ajuda d'un grup impulsor.

A partir d'aquí la previsió és que en quatre anys s'haurà arribat a tots els centres educatius de Catalunya, incorporant-ne un miler més cadascun dels tres pròxims cursos escolars.

El docent és model lingüístic

En aplicació del pla, el Departament d'Ensenyament també formarà tots els docents, tant de les escoles com dels instituts, per combatre la tendència creixent a canviar d'idioma.

En aquest sentit, Mora Lorente ha remarcat que "el mestre i el professor han de saber que quan són a l'aula estan actuant com a model".

L'escola, fonamental

Durant la presentació del pla, Gonzàlez-Cambray ha defensat que "el model d'escola catalana ha estat fonamental per a la normalització de la llengua" i que davant la constatació de la "davallada de l'ús social del català en tots els àmbits i també en l'educatiu" cal "abordar amb coratge, amb fermesa, amb convicció i amb realisme aquesta situació".

Nova etapa en la política lingüística

L'encarregada d'obrir la roda de premsa ha estat Garriga, que ha volgut posar "una mica de context" i ha recordat que "fa quaranta anys ens vam comprometre a dues coses: que tothom que visqui a Catalunya conegui el català i que aquest es pugui utilitzar en tots els àmbits". Un objectiu, ha afegit la consellera, que "per diversos motius no hem assolit".

És per això que, tot i reconèixer la feina feta aquests anys, en "un context molt difícil", ha defensat que "el model català de política lingüística necessita una revisió a fons".

En aquest sentit, Garriga ha anunciat que "el govern entra en una nova etapa pel que fa a la política lingüística", que, des d'ara, "és una prioritat de tot el govern".