Bárcenas acusa el PP d'oferir-li 500.000 euros per modificar els papers de la caixa B

Luis Bárcenas, extresorer del PP, ha assegurat aquest matí que el partit va oferir-li diners per modificar els seus "papers". Ha explicat que després que el diari El País publiqués els papers de Bárcenas, l'advocat Javier Iglesias, vinculat al partit, li va oferir mig milió d'euros per modificar-los, amb la intenció de fer-los públics i així generar dubtes sobre l'autenticitat dels documents publicats.

"Em van plantejar que tornés a repetir aquells documents, però variant els conceptes i les quantitats de cara a fer-los públics i crear el dubte en l'opinió pública sobre quins eren els bons i quins eren els dolents i si hi havia alguna manipulació per perjudicar el PP."

Per aquest servei, Bárcenas assegura: "Se'm van oferir 500.000 euros en efectiu, que aportarien empresaris, a canvi de tancar el litigi de caràcter laboral que jo mantenia, ja, obert amb el PP".

Uns diners que va rebutjar, diu, perquè ell entenia que li corresponia una indemnització superior, de 975.000 euros, i que volia rebre els diners legalment.

Aquest dilluns Bárcenas ha començat a declarar en el judici per la caixa B del partit, conegut popularment com "el judici dels papers de Bárcenas", que s'ha reprès a la seu de l'Audiència Nacional a la localitat madrilenya de San Fernando de Henares després d'haver-se suspès el mes passat perquè un altre acusat va ser hospitalitzat per Covid.

Va començar fa un mes, el 8 de febrer, però només s'havien pogut celebrar dues sessions, destinades a les qüestions prèvies.

Sense mascareta

Resoltes les qüestions prèvies, la vista ha començat, pròpiament, aquest 8 de març, amb la declaració de Bárcenas, que durarà més d'una jornada. En el judici de la trama Gürtel, per exemple, va ocupar tres sessions.

Bárcenas ha començat a declarar a dos quarts d'onze. Ho ha fet sense mascareta, després de demanar-ho i explicar al tribunal que amb mascareta li costava respirar.

Abans de començar, ha aclarit que respondrà les preguntes del ministeri fiscal, de l'Advocacia de l'Estat i del seu advocat.

La declaració de Bárcenas ha durat tres hores i mitja, dedicades íntegrament a l'interrogatori per part del fiscal Antonio Romeral. 

La sessió s'ha aixecat a les dues de la tarda, i es reprendrà aquest dimarts a les 10 del matí, amb les preguntes de l'Advocacia de l'Estat.

La caixa B, creada per Álvarez-Cascos

Bárcenas ha assegurat que la caixa B es va posar en marxa quan el secretari general era Francisco Álvarez-Cascos, que ho va ordenar a l'aleshores tresorer, Álvaro Lapuerta.

Preguntat sobre el motiu d'aquesta doble comptabilitat, Bárcenas ha explicat: "Es rebien donatius que superaven el límit de les despeses i hi havia una sèrie de compromisos que calia satisfer de manera no oficial."

Com a exemple d'aquests compromisos, Bárcenas ha citat les retribucions a determinats càrrecs electes, pagaments a algun assessor i despeses assumides per famílies de regidors assassinats.

L'aleshores gerent sota les ordres de Lapuerta ha assegurat que aquesta doble comptabilitat es va mantenir fins a l'any 2008.

I que Javier Arenas, Mariano Rajoy, Ángel Acebes i María Dolores de Cospedal eren perfectament coneixedors de l'existència de la caixa B i, a més, mentre van estar al capdavant de la secretaria general, en van cobrar sobresous.

"Quan s'incorpora el següent secretari general, Álvaro Lapuerta s'hi reuneix i li explica el que s'ha vingut fent amb aquests fons i es procedeix de la mateixa manera."

"No eludeixo la meva responsabilitat", ha dit Bárcenas, però ha deixat clar que ell seguia ordres de Lapuerta.

"Tant Álvaro [Lapuerta] com jo coneixíem que el que fèiem era incorrecte i que pagar amb fons opacs despeses per a persones i tal era un il·lícit. Però un cop dit això, el responsable era Álvaro [Lapuerta] i jo complia les seves indicacions."

Sobres en mà a Rajoy

Preguntat sobre si els sobres amb diner negre eren només per als secretaris generals, Bárcenas ha explicat: "Hi havia una estructura de partit fins que s'arriba al govern, formada per les persones més rellevants."

Ha aclarit que a Ángel Acebes i a Rodrigo Rato no els va lliurar mai un sobre personalment, però que "a la resta en alguna ocasió els he entregat jo el sobre amb la quantitat que els corresponia".

"La resta", ha recordat Bárcenas, són Álvarez-Cascos, Arenas, Rajoy, Cospedal, Jaime Mayor Oreja, Federico Trillo, José Miguel Ortí, del PP del País Valencià, i l'assessor Pedro Arriola.

Sense acarament amb Rajoy

Abans que Bárcenas comencés a declarar, ha quedat clar que durant el judici no hi haurà acarament entre Bárcenas i Mariano Rajoy, expresident del PP i del govern espanyol, que està citat com a testimoni.

L'advocat de Bárcenas, Gustavo Galán, havia demanat, en començar el judici, un acarament entre tots dos si s'apreciaven contradiccions entre les respectives declaracions.

Aquest matí, José Antonio Mora Alarcón, president del tribunal, ha anunciat que no s'admet aquest acarament.

Mora Alarcón ha argumentat que l'acarament és una diligència pròpia de la fase d'instrucció que té sentit quan no hi ha altres mitjans de provar un fet i que no es justifica per possibles contradiccions en què poguessin incórrer.

L'advocat del PP, Jesús Santos, havia dit que la proposta només buscava generar "circ mediàtic", però llavors es va saber que ell mateix havia tingut contacte amb un empresari enviat per Bárcenas.

Casado, successor de Rajoy en la presidència del PP, es va afanyar a desvincular el partit actual d'aquesta trobada.

Disposat a col·laborar

La declaració de Bárcenas arriba després que es conegués el contingut de la carta que va enviar a la Fiscalia Anticorrupció per oferir-se a col·laborar amb la justícia.

Un escrit, però, en què ja avançava que té poques proves per demostrar el que diu, perquè assegura que les hi van treure mitjançant la denominada operació Kitchen, que també està investigant, separadament, l'Audiència Nacional.

Hi assegurava que l'expresident del PP i del govern espanyol Mariano Rajoy coneixia l'existència de la caixa B, la comptabilitat paral·lela utilitzada per fer pagaments en diner negre.

Bárcenas, de fet, acusa Rajoy de ser un dels beneficiaris d'aquests pagaments il·legals, que rebia en forma de sobresous. I assegura que Rajoy en persona va destruir els apunts sobre la comptabilitat B amb una màquina trituradora de paper.

Uns apunts comptables dels quals Bárcenas assegura, però, que en conserva una còpia.

En aquest judici, conegut com el judici dels papers de Bárcenas, s'investiga l'existència d'aquesta caixa B i si també es va utilitzar per pagar en negre la reforma de la seu del partit, al carrer Génova de Madrid.

La seu que l'actual president del PP, Pablo Casado, va anunciar per sorpresa, a mitjan febrer, que el partit abandonaria per desvincular-se dels casos de corrupció amb què s'associa.

En aquest judici, el PP està considerat responsable civil com a partícip a títol lucratiu.

Bárcenas podria ser condemnat a cinc anys de presó, els que demana la Fiscalia Anticorrupció, que se sumarien, aleshores, a la pena de 29 anys i un mes que ja està complint ara pel cas Gürtel, que ja té sentència ferma del Tribunal Suprem.

Quatre acusats més

Començat ara fa un mes, el 8 de febrer, el judici només va poder celebrar dues sessions, destinades a les qüestions prèvies, a causa de la malaltia de Cristóbal Páez, exgerent del PP.

Per a Páez, la Fiscalia Anticorrupció demana un any i mig de presó.

La resta d'acusats són Gonzalo Urquijo i Belén García, socis administradors d'Unifica, l'empresa que va fer la reforma de la seu del PP, per als quals demanen tres anys i deu mesos de presó.

Per a una quarta acusada, Laura Montero, treballadora d'aquesta empresa, la Fiscalia demana el sobreseïment.