Els Jesuïtes identifiquen 44 abusadors i 145 víctimes a Catalunya i admeten "una cultura del silenci"

Els Jesuïtes identifiquen 145 víctimes d'abusos sexuals i 44 abusadors dins de la companyia a Catalunya, entre religiosos i laics, des del 1948 fins a l'any passat. Admeten que va haver-hi una "cultura del silenci" que va tapar els fets.

Així ho conclou l'informe que els Jesuïtes van encarregar fa un any al despatx d'advocats Roca i Junyent, que considera, però, que no hi va haver encobriment per part de la institució. Sí que assenyala una clara omissió del dret d'ajuda de les víctimes.

44 abusadors i 145 víctimes a Catalunya

La investigació, presentada aquest dimecres en una roda de premsa, ha identificat un total de 44 abusadors, 29 dels quals eren religiosos jesuïtes i 15 laics.

En concret, 41 de les persones denunciades haurien agredit menors d'edat, que representen 137 de les 145 víctimes.

El 72% dels jesuïtes denunciats van cometre els abusos a dues escoles de renom de Barcelona, la dels jesuïtes de Sant Ignasi i Casp.

"Evidentment, aquestes 145 denúncies no són el total de les víctimes, som plenament conscients que hi ha més persones", ha admès el delegat i portaveu dels Jesuïtes de Catalunya, Pau Vidal.

La companyia denunciarà sis casos a la Fiscalia

Tot i que la majoria de casos han prescrit o no hi ha possibilitat de recorregut a la justícia ordinària per la mort de l'acusat, hi ha sis casos que podrien ser constitutius de delicte i no estarien prescrits.

Vidal ha anunciat que posarà en coneixement de la Fiscalia "de manera imminent" aquests sis casos.

El portaveu de la companyia també ha anunciat que, quan no hi hagi recorregut judicial per la via ordinària, s'obrirà un procés canònic. Aquest procediment pot imposar mesures de privació de llibertat de moviments als victimaris.

"En cap cas, mai, un procés canònic substitueix la justícia ordinària penal, tothom és igual davant la llei, però quan aquesta ja no pot actuar, a escala eclesiàstica encara hi podem fer alguna cosa."

Contra el sacerdot Francesc Peris, per exemple, hi ha un procés canònic en marxa a la cúria de Roma que després anirà al Vaticà. Peris va ser apartat el 2005 de qualsevol activitat amb menors i ara torna a ser investigat.

A banda, Vidal ha dit que es retiraran tots els reconeixements als pederastes acusats, com poden ser plaques o noms d'espais. 

Una "cadena de silencis" va permetre la impunitat

La impunitat dels abusos durant anys hauria estat possible, en gran manera, per un mecanisme que s'ha definit com a "cadena de silencis".

Segons Irma Rognoni, especialista en mediació que ha participat en la investigació, aquesta dinàmica va actuar a diferents nivells: tant víctimes, com famílies, educadors i direccions dels centres haurien callat respecte a les agressions.

Durant l'elaboració de l'informe, s'ha entrevistat 23 víctimes --que hi han accedit voluntàriament-- i 11 victimaris.

"La cultura del silenci va ser predominant", ha reconegut Pau Vidal. "El prestigi, l'autoritat, el silenci i el tabú van ser part de la cultura organitzacional", ha afegit.

"L'abús del poder era per desgràcia al centre de la institució que va permetre abusos de consciència, amb l'afegit del component de l'autoritat religiosa i moral. Tot això va ser una barrera per les víctimes i les famílies que per desgràcia va permetre que els abusos continuessin en el temps."

El delegat dels Jesuïtes a Catalunya ha reconegut que la institució no va protegir els menors: "No vam escoltar les víctimes ni el seu entorn familiar; els mecanismes que havien d'identificar els agressors i aturar-los no existien, o si existien no van actuar."

"Es va col·locar la institució, el seu nom i prestigi per davant del deure de protegir els infants. Tot això és inacceptable."

A més, ha llegit en veu alta el nom de 14 abusadors amb la voluntat que altres víctimes puguin alçar la veu. "Tot el que no es diu no existeix", ha declarat:

Algunes víctimes dels abusos han criticat que no han pogut veure l'informe presentat aquest dimecres de manera anticipada ni ser presents a la roda de premsa.

Per mostrar aquest enuig, s'han presentat a la porta de l'edifici dels Jesuïtes de Casp, a Barcelona, on s'ha fet l'acte.

D'11 a 44 jesuïtes denunciats

Fins fa un mes, havien transcendit denúncies contra 11 docents de les escoles dels Jesuïtes a Catalunya. Després de la publicació de l'informe, en són 44. 

Entre els 14 noms fets públics aquest dimecres, destaquen els de Lluís Tó, amb 25 denúncies per abusos entre 1968 i 1992, el de Francesc Peris --22 acusacions per fets entre el 1972 i 2004-- i el d'Emilio Benedetti, contra qui pesen 14 denúncies.

Després de ser condemnat el 1992, Tó va continuar abusant de menors a Bolívia, on va ser destinat.

Arran del documental "La fugida", una coproducció de 3Cat amb El Periódico i Ottokar que explica la investigació sobre els abusos sexuals a menors, van emergir sis noves víctimes amb voluntat de parlar.

Un any d'investigació externa

El juny del 2023, la Companyia de Jesús va explicar que no havien pogut fer cap auditoria dels casos antics per falta de documentació disponible.

I per això, van explicar que passarien al despatx Roca i Junyent tota la informació que tenien d'aquests casos amb l'objectiu de "clarificar les responsabilitats".

De totes maneres, l'estudi s'ha centrat en els casos a Catalunya i ha deixat de banda les causes obertes a Bolívia, on l'orde va enviar el pare Lluís Tó, que va seguir perpetuant el patró de pederasta amb impunitat.

La decisió d'obrir una investigació externa va arribar després que emergís una nova denúncia contra el jesuïta Francesc Peris per part d'un exalumne del col·legi de Casp de Barcelona. A més, 234 exalumnes de l'escola van signar i enviar una carta al centre per reclamar-li que condemnés i investigués l'exprofessor.