L'informe d'ERC sobre l'estructura B assenyala el departament d'Estratègia i Comunicació

Esquerra Republicana ha presentat aquesta tarda els resultats de la investigació de la comissió de la veritat sobre l'estructura B d'Esquerra i sobre l'afer dels cartells amb la imatge dels germans Maragall. Ha estat Joan Tardà qui ha presentat les conclusions de la investigació a la militància.

L'informe es traslladarà ara al responsable de compliment d'ERC, Lluís Mombiela, i a la comissió de garanties del partit, que hauran d'elaborar les seves pròpies conclusions. 

Isaac Albert, vicesecretari de comunicació d'ERC, ha comparegut per explicar els resultats de la investigació de la comissió de la veritat d'Esquerra.

Albert ha destacat que "són uns fets que no s'haurien d'haver produït mai" i ha dit que la nova direcció del partit es compromet que no es repeteixi una situació similar. "Ens sentim interpel·lats a demanar perdó a la militància i al país". 

N'ha responsabilitzat directament l'antic departament d'Estratègia i Comunicació d'Esquerra que, ha explicat Isaac Albert, "va entrar en una espiral perversa per voler donar una resposta ràpida i voler ser originals" als fets polítics.

En l'informe no s'especifiquen noms, però sí departaments i càrrecs del partit, i assenyala les persones que van ocupar el càrrec de vicesecretari general de comunicació entre el 2019 i el 2023 - Sergi Sabrià i Marc Colomer- i que Marta Rovira en algun moment ho va saber:

"L'informe ho centra tot en el departament de comunicació i estratègia". 

La direcció d'Esquerra admet que hi ha persones que han estat "injustament acusades i assenyalades públicament", en referència a Tolo Moya, que la investigació ha demostrat que no van ser "partícips" de les campanyes de difamació. 

A preguntes dels periodistes, Albert ha concretat que a l'informe "es parla del paper protagonista" de l'empresa Relevance. Però ha assegurat que es tractava "d'un proveïdor important d'Esquerra en molts àmbits" com a protagonista dels últims anys en l'àmbit del màrqueting i les campanyes electorals i sectorials del partit. 

En el període del 2016 al 2023 Esquerra va pagar a aquesta empresa 4 milions d'euros per finançar diverses campanyes. La xifra que es va desviar a "campanyes de contrast" no s'ha precisat.

La comissió de la veritat és un òrgan que va crear expressament la nova direcció per aclarir l'afer dels cartells i l'estructura B del partit. Durant la investigació va convocar una trentena de persones, però només 18 hi van comparèixer.

Presentat l'informe, la comissió de la veritat es dissoldrà un cop acabat aquest congrés.

Crítiques a l'informe: "Judicis de part" i "escarni esbiaixat"

Poca estona després de la presentació de la investigació sobre l'estructura B i l'afer dels cartells han sortit veus crítiques per com s'han presentat les conclusions. 

Una d'elles és la d'Isaac Peraire, que ha dit en una publicació a X que ha estat un "espectacle i escarni lamentable, imprecís, de part, esbiaixat, incendiari i irresponsable" i ha anunciat que ho traslladarà al canal ètic i a garanties del partit. 

A la mateixa xarxa social, l'exconsellera Anna Simó ha resumit el resultat de la investigació amb les paraules "judicis de valor, de part, incoherències semàntiques i pocs aclariments". 

En la mateixa línia, la candidata de Foc Nou Helena Solà ha assegurat que "esperava rigor, transparència i imparcialitat" de la comissió de la veritat "i no escarni".

 
Cartells difamatoris que destapen l'estructura B

Els cartells que vinculaven Ernest Maragall i l'Alzheimer van aparèixer en plena precampanya de les municipals del 2023, en un moment en què les enquestes no eren favorables al candidat republicà a l'alcaldia de Barcelona.

Els Mossos d'Esquadra van identificar i denunciar per un delicte d'odi tres joves que haurien enganxat els cartells davant d'algunes seus d'ERC.

La investigació sobre els cartells va portar a descobrir l'existència de l'estructura B.

Es coneixia com l'estructura B un grup de militants republicans que dissenyaven campanyes alternatives per tenir impacte sense les sigles del partit i també difonien missatges difamatoris contra els rivals. Una estructura que s'activava en els períodes preelectorals i electorals. Esquerra els pagava a través d'una empresa anomenada Relevance. 

L'escàndol de l'estructura B va esclatar el juliol del 2024, en ple procés de renovació de la cúpula dels republicans.

El gener d'aquest any, la nova direcció d'ERC, amb Junqueras i Alamany al capdavant, va anunciar que no havien trobat cap document de la investigació interna que es va fer sobre l'estructura B i el cas dels cartells dels germans Maragall. Pocs dies després, l'antic responsable de compliment del partit va dir que els guardava en carpetes privades per seguretat i els va traspassar al seu successor.